'iiii iiiiüii >l ;t; mm iüiiil•li AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS ANVARl II 1917 (PRIMERA part) MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS DE BARCELONA AJVNTAMRNT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS ANVARI II 1917 (PRIMERA part) .^'■^■X ít-rwíS?^, MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA /^ I ■^ SUMARI (Anuari II, i 9 1 7 ) PRIMERA T'ART p^gs. Secció oficial: Junta de Ciències NaUirals per al bienni 1916-1917 11 Senyors que han constituït Ics Juntes des de la seva orga- nització en Junta Municipal, autònoma, el 27 de Març de 1 906 13 Personal tècnic i auxiliar 16 Estatut de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona 19 Instal•lacions i serveis 23 Acords presos per la Junta de Ciències Naturals (Octubre 191^ - Juny 1917) 25 Actes celiebvats amb moíiii de la inauguració de les instal•lacions i serveis de la Junta, del 28 d'Abril al 4 de Maig de igiy . . . . 67 Acta de la sessió inaugural, que tingué lloc el dissapte, dia 28 d'Abril de 1916, en cl Saló de Cent 69 Representacions i adhesions 71 Missatjc de salutació del Museo Nacional de Ciencias Natu- rales de Madrid 75 Memòria del Secretari General i Tècnic 81 Discurs del litre. Sr. Professor D. Carles Calleja, Vocal Tèc- nic, Vis-president de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona 97 Discurs del President de la Junta, litre. Sr. D. Santiago Andreu i Barber, Tinent d'Arcalde de l'Excm. Ajuntament de Barcelona 107 Geologia del Montsech. — Conferència donada en la Reial Acadèmia de Ciències per l'Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal 115 Estudio para una monografia de las Ndyades de la Península Ibérica, por F. Haas 131 Lista 1. — Indice Cronológico de la Literatura sobre las Nà- yades Ibéricas 133 6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona PÀGS. Lista II. — Tabla Cronològica de las Nàyades citadas en ]a Península Ibérica, con notas críticas y sinonimias 149 Lista III. — Agrupación de las Nàyades Ibéricas por cuencas fluviales 167 IV. — Sobre la situación del Unió Wolwichi, Morelet 185 La Col•lecció Rosals, per Artur Bofill, Director del Museu 193 Plecópleios (Ins.) nuevos de Caialufia, por el R. P. Longinos Navàs, S. J 199 Organització i increment de la secció Oceanogràfica, per Josep Maluquer 205 I. — Biblioteca especial 206 II. — Instrumental i utillatge del Museu 212 III. — Maquetes i reproduccions 216 IV. — Col•leccions d'animals marins 216 El laboratori de Cristaliografia i Mineralogia, pel Dr. F. Pardillo i Vaquer 243 El departament de Botànica del Museu, pel Dr. Pius Font Quer . . 253 Catàleg del Herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències Naturals, per Emília Civit 261 El laboratori d'Entomologia del Museu, per Ignasi de Sagarra.. 279 I. — Biblioteca 280 II. — Catàlegs de les col•leccions 283 III. — Adquisició de material d'estudi 284 IV. — Educació tècnica del personal auxiliar 286 V. — Col•leccions Entomològiques al Museu de Catalunya. . 288 Catàleg dels insectes del Museu pe/tanyents als ordres: Paraneu- roptera — Ephemeroptera — Plecoptera — Neuroptera — Mega- loptera — Rhaphidioptera — Embioptera — Mecoptera — Psocop- tera — Trichopíera, per Mercè Bohigas i Antònia Sanchez . . . . 301 Sumari J PÀ09. SEGONA PART Catàleg de la col•lecció de Cicindelinae (Ins. Coleop.), dipositada en el Museu de Catalunya, per Ascenci Codina 327 Moluscos ingressats al Museu des del Juny de 1916, per Artur Bofill i Poch 533 La Secció herpetològica, per Joaquim Maluquer 553 Catàleg dtíls rèptils i batracis del Museu 555 Suplemento al catalogo de los mamífer os del Museo, por J. B. de Aguilar-Amat 571 Excursions: Excursió oficial ala Costa i muntanya Catalanes, per A. Bofill. . , 577 Visita oficial al Parc Samà de Cambrils, per J. B. de Aguilar- Amat , 589 Quelqties jours à Menorca (lles Balears), per Fr. Bianor E. C. . . 595 Excursiones geológicas por los alrededores de Barcelona, por M. San Miguel 601 Excursiones por la montana del Tibidabo 601 ExGursión a Papiol 610 Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, per J. Maluquer 615 Mol•luscos d'aigua dolça 616 Mol•luscos terrestres 617 Vuit dies d'excursió botànica als Ports de Tortosa, per Font Quar. 619 Note sur quelqnes plantes de Vallirana et du plateau de Begues, per Fr. Sennen E. C 633 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pàgs. Revista 663 Moviment científic natural durant l'any 1916-1917 663 Los estudiós biológicos 66.^ Notes oceanogràfiqiies 66f) Bibliografia geològica 674 Noves botàniques 686 L'estudi de l'herpetología: Espanya, Estranger 692 Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries d'extensió i vulgarització 694 Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, frascos y cajas de transporto 695 Cursos del Museu 697 Cursos Leclerc du Sablon, a Madrid 700 Festes i visites de salutació entre naturalistes 701 Les visites del públic als Museus i instal•lacions de la Junta. 702 Obituari 703 Biblioteca: Obres i publicacions rebudes des del i"' de Juny de igi6 a ^o de Juny de igij 707 Entitats i publicacions amb qui té establert canvi la Junta de Ciències Naturals de Barcelona 727 Registre general alfabètic 741 Errates 751 Index d'Autors 75:; SECCIÓ OFICIAL lUNTA DE CIÈNCIES NATURALS, PER AL BIENNI 1916-1917 La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, sota cl patro- nat de l'Excm. Ajuntament i de l'Excma. Diputació provincial, té a son càrrec els serveis referents a Història Natural pertanyents a una 1 altra corporació. Actualment, formen la Junta els senyors següents: Presidenis honoraris ExcM. Sr. Alcalde de Barcelona ExcM. Sr. President de la Diputació provincial President efectiu Santiago Andreu i Barber Vicepresideni, Carles Calleja — Bibliotecari, R. P. Barnola S. J. Tresorer, Artur Caballero — Comptador, A. García-Inglada Vocals Regidors: A. Arroyos — J. Bofill i Matas — Lluís Jové — J. M.« de Lasarte Diputats: J. Puig i Cadafalch — Domingo Palet i Barba Tècnics: Josep M.» Bofill — Manuel Cazurro — Joaquim Folch — Josep Fuset — A. Gonzalez Prats — Marquès de Camps Secretari general i tècnic Josep Maluquer Dr. D. » /; » )> » » » )> » » » )> Sr. » 12 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V7)cals honoraris Jaume Almera, pvre., Barcelona Ignasi Bolívar i Urrutia, Madrid Joaquim de Borja, Barcelona Odon de Buen, Madrid Eduard Fontseré, Barcelona RoMUALD Gonzalez Fragoso, Madrid Carles Pau, Segorbe Lluís M. Vidal, Barcelona Membres corresponsals _ Càndid Bolívar, Madrid Eduard Boscà, València Àngel Cabrera, Madrid Alfons Galàn, Palma de Mallorca Frederic Haas Francfort a/;\I E. Hernandez Pacheco, Madrid Henri Jumelle, Marsella Lluís Lozano, Madrid R. P. Llongí Navàs S. J., Saragossa Dr. d. Emil Racowitza, Banyuls » » JuLES Richard, Mònaco » » Josep Rioja, Santander. Sr. » Amador Romaní Guerra, Vilanova i Geltrú Dr. » Carles Vicioso, Madrid Dr. D, » » » )> » » » » » » » » » >> Secció Oficial 13 SENYORS QUE HAN CONSTITUÍT LES JUNTES DES DE LA SEVA ORGANITZACIÓ EN JUNTA MUNICIPAL AUTÒNOIMA, EL 27 DE MARÇ DE 1906 Bienni i 906- i 907 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President Dr. D. Guillem Lój^xïz Ventura >> Francesc Puig i Alfonso » Lluís Duran i Ventosa Dr. D. Antoni Gonzúlez Prats » » Odon de Buen i del Cos » » Manuel Mir i Navarro Excm. Sr. D. Carles de Camps i d'Olzinellas, IVIarquès de Camps Dr. D. Norbert Font i Sagué, pvre. » » Joan Cadevall i Diars » » Telesfor de Aranzadi » » Jaume Almera i Comas, pvre. » » Josep M. Bofill i Pichot » Albert Bastardas i Sampere » Joan Pijoan i Serres Bienni 1908- 1909 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Albert Bastardas i Sampere Dr. » Guillem López Ventura Antoni Gonzalez Prats Joan Pijoan i Serres Lluís Duran i Ventosa Francesc Puig i Alfonso Excm. Sr. » Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps Dr. » Josep M. Bofill i Pichot » » Odon de Buen i del Cos Norbert Font i Sagué, pvre. 14 Jnnia de Ciències Naturals de Barcelona Dr. D. Manuel Mir i NaVarro Jaume Alraera i Comas, pvre. » » Telesfor de Aranzadi » » Joan Cadevall i Diars Ramon Sol i Roigé (i) Alfred Raraoneda Ricard Janssens Miquel Madorell Bienni 1910-1911 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Ricard Janssens, Vicepresident Salvi Casals Martí Herrero Alfred Ramoneda Francesc Carreras i Candi Josep Carreté Dr. D. Odon de Buen i del Cos » » Manuel Mir i Navarro Miquel Madorell Dr. >> Eduard Fontseré Lluís Marian Vidal Dr. » Norbert Font i Sagué, pvre. » » Josep M. Bofill i Pichot » » Manuel Degollada Bienni 1912-1913 (2) Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Josep Tarrés i Boada, Vicepresident. » Francesc Carreras i Candi (i) En juliol de 1909, hi hagué renuvació d'Ajuntament, i en conseqüència sortiren de la Junta els Srs. Bastardas, López, Pijoan i Aranzadi, entrant-hi els qua- tre senyors següents: Sol, Ramoneda, Janssens i Madorell. (2) Durant aquest bienni, restaren sense cobrir els buits produïts per la mort de Mossèn Font i Sagué i pel nonicuament del Dr. de Buen per a una càtedra de Madrid. Secció Oficial 15 Dr. Dr. » D. Josep Carccrcny Jesús Condomincs Jaume Coll i Bofill Joan Arola Mqucl MadorcU Eduard Fontseré Lluís Marian Vidal Josep M. Bofill i Pichot Manuel Degollada Manuel Mir i Na vario Bienni 1914-1915 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Josep Tarrés i Boada, Vicepresident Francesc Puig i Alfonso Josep Cararach i Mauri Manuel Serrat i Puigbó Lluís de Llanza i Bobadilla Joan Arola Dr. » Joan Cadevall i Diars Ignasi de Sagarra i Castellamau Dr, » Artur Caballero » » Carles Callcja R. P. Joaquim M.» de Barnola, S. J. D. Llorenç Tomàs Dr. » Eduard Fontseré » » Manuel Cazurro i Ruiz i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona PERSONAL TÈCNIC I AUXILIAR SECRETARI GENERAL I TÈCNIC Josep Maluquer I. MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS Director, Artur Bofill i Poch Encarregat del Departament de Geologia (Museu Martorell), Maximí San Miguel de la Camaka íd. id. de Zoologia (Museu Martorell), Joan B.'» d'Aguilar Amat íd. id. de Mineralogia (Museu de Catalunya), Francesc Pardillo i Vaquer íd. íd. de Zoologia (Museu de Catalunya), Ignasi de Sagarra íd. del Vivàrium (agregat), Salvador Maluquer íd. Secció Oceanogràfica (ajudant), Rosa Bohigas Agregats a la Secció entomològica, Ascensi Codina, Felip Ferrer i Vert íd. íd. herpetològica i Aquàrium, Joaquim Maluquer i Nicolau Laboratori biològic, (agregat), Emili Fernandez Galiano Preparador, Lluís Soler i Pujol Ajudant del Departament de Geologia (Museu Martorell), Antoni Por- tusac i Roca id. id. de Zoologia (Museu Martorell), Carme Llopis i Font íd. íd. de Mineralogia (Museu de Catalunya), Emília Fustagueras i Juan íd. de la Secció entomològica (Museu de Catalunya), Mercè Bohigas 1 Gavilanes; Antònia SAnchez Manzanero (agregada) Secció Oficial 17 Ajudant del Vivàrium, Emili Bückendorf íd. del Aquàrium, Manuel Goni i Giner íd. del Laboratori de tavidcrinia, Salvador Escoté Conser'^c del Museu Martorell, Josep Vaqué i Mariné íd. del Museu de Catalunya, JosEi' Paltré i Roig Ordenances: Francesc Argelagueï Baldú, Rossend Cardona i Vives, Francesc Escrigas i Torrella, Antoni Fransi i Ribalta, Pere Clarens i Vidal, Francesc Veïnat Ribas Fora de servei, Antoni Porret i Desumvila. II. PARC ZOOLÒGIC Director, Francesc d'A. Darder i Llimona Auxiliar tècnic, Jeroni Daruer i Rodés. Capatàs, Eugeni Borràs i Balada. íd., Joan Segú i Solanas. Mossos: Pau Ejea i Girón, Josep Marsal i Arnau, Joaquim Gavidia LÓPEZ, Gabriel Anglès i Monzó, Josep Juan i Antonio, Fidel Aulesa i Ballar, Francesc Pérez Mansergas, Josep QUinquilla Laborda, Joan Pons i Juny, Joan Ri- balta I Torrens III. SERVEIS BOTÀNICS Director, Artur Caballero i Segares Encarregat del Departament de fanerogàmia, herbaris i geografia botànica, Pius Font i Ouer Conreuador-recol•lector, Enric Gros i Miquel Ajudant de fanerogàmia, Emília Civit i Bellfort íd. de criptogàmia, Josepa Mata i Amigo Estufa, Jaume Galobardas i Tomàs (Vigilant-curador) Onibràcul, Domingo Berenguer i Merigó (Vigilant-curador) Representació flora montserratina, Miquel Gallén i Centelles (Vigi- lant-curador) Jardí d'experimentació i conreus, Alfons Borràs i Munté (Jardiner) íd. íd., Miquel Mar i Volart (ajudant) íd. íd., Rafel Farré i Rius (ajudant) 1 8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IV. OFICINES Oficial de Secretaria, Joan Maturana i Cano Tenedor de llibres, Màrius Comas i Can adés Bibliotecària, Mercè Mateu i Junyent Corrector de projes i publicacions, Emili Vallès i Vidal Auxiliar de Secretaria, Franciscà Mateu i Junyent Recaptador del Parc Zoològic, Joan Sol Recaptadora del Museu Martorell, Carme Giménez íd. del Vivàrium (Ivernacle), Mercè Bracons íd. del Museu de Catalunya, Roser Huertos íd. del Aquàrium, Concepció Jorba. Secció Oficial 19 ESTATUT DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA REDACTAT I APROVAT l'ER LA JUNTA EN SESSIÓ DEL 30 DE MARÇ DE I917, d'acord amb les BaSES ESTABLERTES PER L'ExCM. Ajuntament i per l'Exma. Diputació Provincial de Barce- lona EN EL 1\1ES DE GENER DE I917 Article 1.^ La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, creada per l'Ajuntament a 22 de març de 1906 i convertida en mixta segons acord Consistorial de 13 de febrer de 19 17 i Provincial de 24 de gener del mateix any, es regirà per l'Estatut present, i per ell tindrà al seu càrrec la direcció i administració dels serveis referents a Ciències Natu- rals, Parcs Zoològics, Jardins Botànics, Aquaris i els altres establiments d'aquesta mena que ja existeixen o que puguin ésser creats pel Municipi o per iniciativa de la mateixa Junta. Així mateix tindrà al seu càrrec la curíi i foment de les col•leccions paleontològiques i les altres que posseeixi la Diputació Provincial de Barcelona referents a Història Natural íiixí com els serveis cientifico- naturals que aquella pogués encomanar-li. La Junta d'acord amb l'Ins- titut de Ciències tindrà la intervenció que dimana del seu Estatut, en l'obra del Mapa Geològic de Catalunya, Art. 2. on L'esmentada Junta, amb completa autonom'a i persona- litat jurídica, administrarà els interessos que té encomanats, tenint amb caràcter executiu la facultat de pendre els acords i celebrar els contractes que cregui convenients per a l'execució de les seves finalitats. En aquest concepte tindrà al seu càrrec els edificis dels Museus d'Història Natural, Parc Zoològic i els altres establiments similars que li siguin encomanats i figuraran en la relació adjunta, o que li encomanin successivament, amb les col•leccions que aquells continguin. Si ho creu convenient, organitzarà 20 Junta de Ciències Naturals de Barcelona o subvencionarà cursos per a la difusió dels coneixements de Ciències Naturals, expedicions de caràcter científic, Laboratoris i Jardins d'acli- matació i experimentació científica, i finalment exposicions i concui"sos referents a Ciències Naturals. Podrà acceptar en dipòsit col•leccions i objectes mitjançant els contractes oportuns. Art. 3.er La Junta atendrà aquestes finalitats amb les partides con- signades en els Pressupostos Municipals i Provincials i amb les subven- cions, donatius o llegats que pugui rebre en metàl•lic o en objectes d'altres Corporacions i particulars com així mateix els productes dels seus Parcs i Laboratoris o Jardins d'aclimatació i els altres ingressos que pugui obtenir per qualsevol altre concepte. Encara que l'entrada als Museus i Jardins haurà d'ésser gratuïta, queda però facultada la Junta per poder imposar una taxa mòdica d'entrada quan ho aconselli el caràcter expe- rimental de l'exhibició o quan circumstàncies especials facin convenient aquella limitació d'entrada amb l'objecte de garantir la vida i desenrotlla- ment dels exemplars exposats. » En concepte de subvenció rebrà almenys cinquanta mil pessetes de l'Excni. Ajuntament, i vint-i-cinc mil de l'Excma. Diputació Provincial, demés de les consignacions referents al personal, que satisfaci l'Ajunta- ment. Art. 4.rt Aquesta Junta serà formtida, sota la presidència honoraria dels Exms. Srs. Alcalde i President de la Diputació, per quatre Regidors, dos Diputats Provincials i onze persones expertes, dues de designades directament per l'Ajuntament, altres ducs per la Diputació, altres tres com a Vocals nats que seran un Catedràtic de la Facultat de Ciències, secció de Naturals, designat per la mateixa secció, el d'Història Natural de l'Institut i un membre de l'Institut de Ciències designat pel mateix Institut, i quatre de designades per dos compromissaris de cada una de les entitats següents: Real Acadèmia de Cicncias y Artés de Barcelona, Sección de Barcelona de la Real Sociedat Espaiiola de Historia Natural, Biblioteca de Catalunya, Facultad de Farmàcia, Institut Agrícola Ca- talà de Sant Isidre, Institució Catalana d'Història Natural, Societat Pro- tectora d'Animals i Plantes, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunya, Escola d'Agricultura, Club Muntanyenc i Societat de Biòloga de Barcelona. El nombre d'entitats podrà ésser augmentat mitjançant proposta de la Junta acceptada per l'Ajunta- ment i la Diputació. Art. 5.iit La Junta serà renovada cada quatre anys per meitat quant Secció Oficial 21 als vocals electius designats pels compromissaris de les entitats científi- ques i cada dos anys respecte dels designats pel Municipi i Diputació, al final de cada bienni natural, llevat el cas de vacant, que serà omplert per convocatòria de la Junta. Art, 6.^ Els Excms. Srs. Alcalde i President de la Diputació, vocals nats de la Junta, seran els seus presidents honoraris. Art. 7.^ La Junta tindrà la facultat de proposar d'ara en avant cl nomenament del seus empleats a l'Excm. Ajuntament quedant subsistents els que figuren en les plantilles actuals de personal, podent proposar la suspensió d'aqueix i la seva destitució dins del Reglament d'Empleats, actuant per a aquests efectes com a Comissió consistorial. Les propostes d'empleats tècnics de plantilla seran fetes en virtut de concurs, les bases del qual redactarà la Junta en cada cas, donant -los la publicitat necessària en els periòdics locals. Ai-t. 8.^ La Junta elegirà d'entre els seus membres un President que serà ordenador de pagaments, un Vicepresident, un Tresorer, un Comp- tador i un Bibliotecari, regint -se pel Reglament interior que ella mateixa redactarà i que haurà d'ésser aprovat o modificat per majoria absoluta de vots dels Vocals assistents a la Junta, essent efectiu immediatament. La Junta comunicarà a l'Excm. Ajuntament i a l'Excma. Diputació Pi-ovincial de Barcelona el dit Reglament i les modificacions que hi in- troduexi. La Junta redactarà anualment una Memòria que trametrà a l'Excm, Ajuntament i a l'Excma. Diputació Provincial, explicant la seva gestió i especialment la inversió donada als cabals d'ambdues cor- poracions i als productes dels Parcs i Jardins que hagi recaptat o invertit. La Junta tindrà com a element exccixtiu dels seus acords, amb veu en les seves deliberacions, un Secretari general i tècnic que tindrà al seu càrrec la Direcció de tots els serveis i oficines, essent Cap de tot el per- sonal i que figurarà en la plantilla municipal amb la categoria de Cap de Negociat o Secció, segons acordi l'Excm, Ajuntament. Art. 9.è Serà portat un inventari general on constarà la procedència de tots els objectes que constitueixen les col•leccions de què tingui cura la Junta, perquè en cas de dissolució d'aqueixa puguin ésser reinte- grats a la Diputació i a l'Ajuntanacnt els que siguin de la seva propietat respectiva, tant per haver-los dipositat les dites corporacions com per haver-los adquirit la Junta amb els cabals procedents de la una i de l'altra. Els donatius fets dii-ectament a la Junta sense precisar a quina de 22 Junta de Ciències Naturals de Barcelona les dues corporacions han de pertànyer seran tinguts com a fets a favor de l'Ajuntament. Serà de propietat exclusiva de cada una de les dues corporacions tota millora feta en els edificis o terrenys de la seva pro- pietat respectiva i que haguessin estat cedits en ús a la Junta, sense tenir en compte la procedència dels cabals amb què hagués estat realitzada. Art. 10.^ Si per qualsevulga motiu la Junta cessés en les seves fun- cions, remetrà un inventari detallat dels objectes i exemplars que inte- gren les col•leccions i serveis que li haguessin estat encomanats i reinte- grarà a l'Ajuntament tot allò que fos de sa propietat, així com també tot allò que pertanyés a la Junta per qualsevulga títol, llevat d'allò que per prescripció especial imposada pel cedent, haurà de tenir en aquell cas altra destinació. Art. ii.è Aquest Estatut anul•la les Bases anteriors i acords pre- sos posteriorment a elles que el contradiguin o afectin. L'Alcalde-President: Marquès d'Olèrdola EI President de la Diputació: Enric Prat de la Riba Junta de Ciències Naturals Anuari 1917 \ •. ■ ' • • ^ • ^ ^ 'l'W » » ^ V ». •. ■ " •r•^ Passeig dels rVtT*XHïiA^ ^f ^í ^E i: ■n fs Emplaçament de les iastal lacions de la Junta de Ciències Naturals JttHla de Ciències Naíurals \n(tari 191 7 I ^ 5 G ^ 3 t/1 Secció Oficial 23 INSTAL•LACIONS I SERVEIS Les instal•lacions que té la Junta establertes, i serveis ad- junts a les mateixes, són les següents: I. Museu de Ciències Naturals, comprenent cl Museu Martorell amb les seccions de Zoologia general, Taxidèrmia, Malacologia, Osteologia, Anatomia comparada, Petrografia, Geologia, Paleontologia i Mineralogia, i el Museu de Catalunya amb les seccions Entomològica i Oceanogràfica, provisional- ment la Herpctològica regional (rèptils i batracis), representa- ció dels vertebrats catalans en grups biològics en el medi en què viuen, i tota la secció Botànica. II. Ivernacle, Vivari o Terràrium, on se presenten vius els animals de nostres camps, boscos, prats i aiguamolls, po- dent-se observar llur desenrotllament, vida i costums. Forma part dels serveis del Museu. III. Aquari, dividit en dues seccions, marina i fluvial, amb representació de la vida en nostres aigües dolces i en nostre litoral. Forma part dels serveis del Museu. IV. Parc Zoològic, col•lecció d'animals propis de les diferents regions zoogeogràfiques de la terra, sobretot aus i mamífers, amb algunes instal•lacions accessòries d'avicultura i piscicultura o ictiogènia. 24 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V. Serveis Botànics, en organització, comprenent en l'actualitat, demés dels Herbaris instal•lats en el Museu de Catalunya, els cultius criptogàmics. Laboratoris de preparació i investigació, l'estufa o ivemacle vegetal, el jardí d'experimen- tació, rOmbràcul i la representació de la^ flora montserratina, que aviat s'inaugurarà en les roques del «Montserrat» del ma- teix Parc. VI. Laboratoris. Adjunts als Museus i altres serveis d.3 la Junta, ha instal•lat aquesta una sèrie de Laboratoris de pre- paració, investigació i estudi, que encara que no estiguin des- tinats directament al públic en general, es fan accessibles a les persones que, disposant dels coneixements indispensables, obtinguin l'oportuna autorització en forma reglamentària. VIL Serveis Oceanogràfics, en organització, compre- nent en l'actualitat el Laboratori biològic, l'ictiològic, i les col•leccions d'animals marins i material oceanogràfic instal•la- des provisionalment en el Museu de Catalunya. Secció Oficial 25 ACORDS PRESOS PER LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS OCTUBRE 1916-JUNY 1917 (Exlrd dl I llibre d'Actes) Sessió ordinària del 13 d'octubre 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Nou VocaL — Per renúncia del Dr. Fontseré, la Facultat de Ciències Naturals delega la seva representació com a Vocal nat de la Junta, al Dr. D. Josep Fuset, acordant-se un expressiu vot de gràcies al Dr. Fontseré, per la seva encertada gestió du- rant els sis anys en què formà part de la Junta. Bibliotecari i Comptador. — D'acord amb ço que preceptua l'Estatut, són elegits el R. P. Barnola per a Bibliotecari, i D. Agustí García-Inglada per a Comptador. Treballs realitzats durant l'istiu. — El Secretari dóna compte dels treballs realitzats durant l'istiu, entre els quals mereixen especial menció l'arranjament de la sala principal del futur Museu de Catalunya, organització dels laboratoris adjunts i publicació del primer Anuari de la Junta, essent de tot aquesta assabentada amb satisfacció. Reglament. — S'acorda convocar Junta extraordinària el divendres vinent, per discutir el projecte de reglament in- terior. 26 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sessió extraordinària del 20 d'octubre 1916 Presideix: Dr. Caziirro Aprovació del Reglament. — Es llegit el projecte de regla- ment pel qual deu regir-se la Junta en sos assumptes interiors i que, després de lleugeres aclaracions, és aprovat definitiva- ment, acordant-se la seva publicació. Sessió ordinària del 27 d'octubre 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Delegació. — Es delegat el R. P. Barnola, per a la sessió inaugural de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona. Vocals Honoraris. — De conformitat amb el Reglament, queden nomenats Vocals Honoraris de la Junta, els senyors Dr. D. Jaume Almera, Prof. Ignasi Bolívar, Prof. Eduard Font- seré, Prof. Odon de Buen, Prof. R. Gonzàlez-Fragoso, don Carles Pau, D. Joaquim de Borja i D. Lluís M. Vidal. Corresponsals. — Són així mateix nomenats corresponsals, els Srs. D. Amador Romaní i Guerra, de Vilanova i Geltrú; Dr. D. Josep Rioja, de Santander; D. Carles Vicioso, de Madrid; R. P. Llongí Navàs, de Saragossa, i Dr. D. Eduard Boscà, de València. Naturalistes - Agregats. — Queden també nomenats com a agregats al Museu, D. Salvador Maluquer, per al Vivàrium; D. Ascensi Codina, per a la secció entomològica; D. Joaquim Maluquer i Nicolau, per a la secció herpetològica, i el Doctor D. Francesc Pardillo per al laboratori de Mineralogia i Cris- tal'lografia. S,'i , IÓ O/iiidl 27 Director dels Serveis botànics. — Tenint en compte la neces- sitat d'anar organitzant els diferents serveis botànics de la Junta, queda nomenat Director llur el Prof. Artur Caballero. Col•laboració de la Diputació. — Respecte al pla de contribuir la Diputació de Barcelona a la organització i instal•lacions de la Junta, s'acorda que el Sr. President estudiï la qüestió i vegi la manera de donar-li forma. Aquàrium de la Cascada. — S'acorda la instal•lació i arran- jament de l'Aquàrium del Parc, per a les dues seccions fluvial i marina, designant els Drs. Cazurro i Fuset per a dur a terme l'esmentat acord. Concurs d'Auxiliars-tècnics. — Són designats els Srs. Bofill i Matas, Cazurro i Secretari, per presentar en la Junta que ve unes bases de concurs per a la provisió de algunes places de Auxiliars-tècnics del Museu de Ciències Naturals {Museu Mar- torell i Museu de Catalunya). Comissió de Publicacions. — Queden nomenats per formar aquesta Comissió durant el present bienni, els Srs. Fuset, Caba- llero, Barnola i Secretari. A la sortida, són visitades les obres del nou Museu i instal•la- cions en organització. Sessió ordinària del 10 de novembre 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Laboratori ictiogènic. — S'acorda que el Director del Parc Zoològic, mentre arregla el Laboratori actual perquè pugui ésser visitat pel públic, estudiï el projecte per a un de nou, el lloc d'emplaçament del qual, un cop aprovat aquell, ja se fixarà. 28 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pressupost per a 1917. — S'acorda demanar als diferents encarregats de Secció els pressupostos parcials i distribució de cabals per a les despeses de l'any vinent. Reglament de la Biblioteca. — El Sr. Bibliotecari presenta el projecte de Reglament per a la Biblioteca, que és apro- vat. Arranjament de la Sala de Juntes. — S'acorda l'arranjament de la Sala de Juntes i Oficines del primer pis del Museu Mar- torell, en forma que no desmereixi de les altres instal•lacions per quan se fasi la inauguració. Representació de la Flora Montserratina. — A proposta del Dr. Caballero, s'acorda sol•licitar de l'Excm. Ajuntament la cessió a la Junta de les anomenades «Muntanyes de Montserrat» del Parc de Barcelona, per a organitzar-hi una representació vi- vent de la Flora Montserratina. Sessió ordinària del 24 de novembre 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Donatius al Museu. — Es donat compte d'haver rebut per al Museu una col•lecció de peixos del Mediterrani i alguns crustacis, en total 42 espècies, recuUides i ordenades pel Vocal-honorari D. Joaquim de Borja. Bases per al Concurs d 'Auxiliars -tècnics. — La ponència nomenada en la sessió del 27 d'octubre, presenta les Bases per a la provisió de les places d'auxiliars-tècnics del Museu, que són aprovades, com consta en l'Apèndix i de la Secció oficial. Pressupost ordinari per a 1917. — S'aprova el següent pressu- post ordinari per a les atencions de l'exercici vinent. Secció Oficial 2Q I. Museu de Ciències Naturals: a) Personal tècnic ptes. 6,000 />) instal•lacions i serveis en el Museu Martorell, Col•lecció Petrogràfica i Laboratori de Taxidèrmia; Instal•la- cions i serveis en el Museu de Cata- lunya, Vivàrium y Aquàrium; Labo- ratoris » 18,270 c) Personal auxiliar dels Laboratoris . . » 3,900 n. Serveis Botànics: a) Personal tècnic ptes. 1,500 b) Instal•lacions i serveis en el departa- ment de Botànica del Museu, Umbrà- cul, Estufa i Jardí d'experimentació » 5.650 c) Personal auxiliar dels Laboratoris. . . » 2,400 III. Parc Zoològic: a) Manutenció i conservació » 12,000 IV. Biblioteca: a) Publicacions » 6,210 b) Adquisicions, ordenació i enquaderna- ció » 2,600 c) Personal auxiliar » 720 V. Conferències i Cursos: Per a Cursos elementals d'Història Natural » 1,250 SÓN PTES 60,500 Queden per a imprevistos i atencions que durant l'any se presentin 14.500 Total, ptes 75, 000 30 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Recol•lector de la Secció Botànica. — A proposta del Director de la mateixa Prof. Caballero, queda nomenat per a aquest càrrec D. Enric Gros Miquel. Ponència del Concurs d'auxiliars-tècnics. — Per a examinar les instàncies que es presentin i dictaminar, és nomenada una ponència formada pels Srs. Caballero, Cazurro i Secretari. Sessió ordinària del 15 de desembre 1916 Presideix: Dr. Cazurro Aprovació de comptes. — El Sr. Tresorer presenta l'Estat de Comptes del bienni 1914-1915, que és aprovat. Dipòsit i donatiu per al Museu. — El Secretari llegeix una comunicació de l'agregat Sr. Codina, en la qual ofereix al Museu en dipòsit la seva notable col•lecció de Cicindelidcc (Insectes coleòpters), i fa donatiu d'una d'insectes de tots els ordres, segons comunicació que figura en l'Apèndix II. La Junta acorda acceptar l'oferiment i encarregar al mateix Sr. Codina la cura de les seves col•leccions d'acord amb el cap de la secció corresponent, assenyalant-li lloc per al seu treball en el labo- ratori d'Entomologia. El Sr. Director del Museu, disposarà la instal•lació de les col•leccions d'acord amb el donador i la secció entomològica. Sessió ukdinària del 29 de desembre 1916 Presideix: Dr. Cazurro Nomenament d'auxiliars. — La ponència nomenada en la sessió del 27 de novembre dóna compte de la seva tasca segons Secció Oficial 3^ comunicació-dictamen ii/^ 111 clc l'Apcndix. En virtut d'aquest dictamen la Junta acorda nomenar: Auxiliar- tècnic de Geologia (Museu Martorell), M. San Miguel de la Càmara. Auxiliar-tccnic de Mineralogia (Museu de Catalunya) F. Par- dillo i Vaquer. Auxiliar-tècnic de Botànica (Museu de Catalunya), Pius Font i Quer. Auxiliar-tccnic de Zoologia (Museu Martorell), Joan B. d 'Aguilar- Amat. Auxiliar-tècnic de Zoologia (Museu de Catalunya), Ignasi de Sagarra. Comptes del Parc Zoològic. — El Sr. Tresorer presenta les relacions de despeses del Parc Zoològic corresponents als exer- cicis 1914-1915 i i.*"^ i 2."" trimestre 1916, que són aprovats. Gestions amb l'Ajuntament. — S'acorda que el Sr. President i el Secretari facin totes les gestions oportunes prop de l'Ajun- tament, per a sol•licitar en moment oportú, les quantitats neces- sàries per a l'ampliació dels Serveis i millora dels actuals. Sessió ordinària del 12 de gener 1917 Presideix: Dr. Cazurro Organització dels Serveis botànics. — S'acorda facultar àm- pliament el Dr. Caballero perquè, junt amb el Secretari, facin totes les gestions i treballs preliminars per conseguir l'orga- nització de un Jardí Botànic a Barcelona, digne de la nostra ciutat, posant-se en relació amb totes aquelles entitats que po- guessin col•laborar-hi, especialment la Junta de l'Exposició In- ternacional i d'Indústries Elèctriques. 32 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sessió ordinària del 26 de gener 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Constitució de la Junta en mixta, Municipal i Provincial. — Els Srs. Andreu i Bofill (D. Jaume), donen compte de les ges- tions fetes per a la transformació de la Junta en mixta, és a dir, patrocinada per l'Excm. Ajuntament i Excma. Diputació Pro- vincial de Barcelona. Amb aquest motiu, són llegides les Baser. aprovades per la Diputació (Apèndix IV) i el dictamen de la Comissió Consistorial de Cultura que és ja a l'aprovació de l'Ajuntament. La Junta heu esment de tot amb satisfacció, creguda que això contribuirà a impulsar i desenrotllar els seus plans. Personal actual de la Junta. — El Secretari dóna compte del personal actual de la Junta, tal com queda després de resolt el concurs d'auxiliars i proveïdes les places d'acord amb el pressu- post vigent, fent notar la imprescindible necessitat de recaptar alguns mossos per al Museu, Col•lecció Zoològica, Ivernacle, Ombràcul i Aquàrium, demés de la vacant de Capatàs en la Col•lecció. S'acorda proveir els llocs de major urgència, i que siguin considerats indispensables per al desenrotllament ulterior i bona marxa dels serveis de la Junta. Pressupost extraordinari Municipal. — El Sr. Bofill i Matas exposa l'estat del Pressupost extraordinari municipal, sobre tot de la part referent a noves organitzacions, on figuren les quantitats demanades per a l'ampliació del Museu i organitza- ció de l'Institut Oceanogràfic i Serveis botànics (Apèndix V). Secció Oficial 33 Sessió ordinària del q de març 1917 (i) Presideix: Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola, Alcalde de Barcelona Visita de l'Excm. Sr. Alcalde a les instal•lacions. — El senyor Marquès d'Olèrdola, en saludar tots els Srs. Vocals de la Junta, manifesta la satisfacció que li ha produït la visita a les noves instal•lacions, esperant que podran inaugurar-se aviat i seran honra de Barcelona, i felicita coralment la Junta, per l'activitat i interès revelats pel ràpid desenrotllament i organització de les dites instal•lacions. Nou Estatut. — Ei Secretari llegeix la comunicació de l'excel- lentíssim Ajuntament referent al nou Estatut que imposa la transformació de la Junta en mixta, detallada en l'Apèndix VI. La Junta acorda haver-ne esment amb satisfacció. Concurs per a la plaça de Secretari. — Per a la provisió del càrrec de Secretari general i tècnic, encarregat de la Direcció general de tots els serveis i oficines previst per l'Ajuntament i Diputació en la Base 2.» (Ap. VI), queda nomenada una po- nència formada pels Srs. Calleja, Lasarte i Caballero, perquè presentin les Bases de l'oportú Concurs segons prescripció de l'Estatut. Inauguració dels nous serveis. — S'acorda convocar Junta extraordinària el dia 14 del corrent, per a parlar de tot allò que es refereix a inauguració dels nous serveis, de conformitat amb la idea general exposada pel Secretari. Naturalista agregat. — A proposta dels Srs. Caballero, Fuset i Maluquer, és anomenat naturalista-agregat, el Prof. Emili Fernàndez Galiano. (1) EI mes de febrer no hi hagué cap sessió. 3 i Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sessió extraordinària del 14 de març 1917 Presideix: Dr. Calleja Bases per al Concurs de Secretari general i tècnic. — El doctor Caballero presenta les bases per al Concurs de Secretari general i tècnic redactades per la ponència nomenada en la sessió ante- rior (Apèndix VII), que són aprovades per la Junta, acordant fer-les públiques en els periòdics locals, per a resoldre en la sessió del 30 del corrent. Programa per a linauguració de les instal•lacions i serveis, — S'acorda en principi el següent plan general: 28 d'abril, a les 10 del vespre: Sessió solemne en cl Saló de Cent, llegint el Secretari la Memòria corresponent i el Dr. Calleja un treball de caràcter científic. El Sr. President agrairà l'aesis- tència als concurrents, saludant les delegacions foranes. 29 d'abril, a dos quarts de dotze del matí: Inauguració dels nous serveis, amb visita col•lectiva de les autoritats i invi- tats als Museus i altres serveis. A dos quarts de dugués, dinar de 150 a 200 coberts en el Gran Restaurant del Parc. A les set del vespre, conferència de caràcter científic en el Saló d'Actes de la Reial Acadèmia de Ciències, a càrrec del Vocal-Honorari Excm. Sr. D. Lluís M. Vidal. Del 30 d'abril al 3 de maig: Excursió oficial a la Costa i Montanya catalanes, amb l'itinerari : Barcelona, Blanes, Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, L'Escala, Empúries, Roses, Figueres, Hostalric, Gualba, Santa Fe de Montseny, Sant Marçal, Viladrau, Balenyà i Barcelona. S'acorda que cl Secretari junt amb el Cap de l'Oficina de Ceremonial de l'Ajuntament Sr. Ribé s'en encarreguin de tot el referent a organització i execució. Secció Oficial 35 Guia de les Instal•lacions. — S'acorda confeccionar una Guia general de les instal•lacions i serveis de la Junta per a ser n^partida profusament amb motiu de la inauguració. Sessió ordinària del 30 de març 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Nou Estatut. — El Secretari dóna compte de l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament i Diputació de les Bases per al nou Estatut, que deu ésser adaptat a l'actual per la Jun- ta. A aquest objecte, presenta la nova redacció, que és apro- vada, quedant tal com figura en la pàgina ig d'aquest Anuari. Avantprojecte d'Institut Botànic. — El Dr. Caballero i el Secretari presenten l'avantprojecte d'organització dels serveis botànics a Barcelona, en forma d'Institut Botànic, acordant-se que quedi sobre la taula fins a la sessió vinent (Apèndix VIII). Invitacions. — S'acorden les invitacions per a les entitats de Barcelona i de fora així com personalitats, amb motiu de la inauguració dels serveis de la Junta, especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i al seu digníssim Director i Mestre dels naturalistes espanyols Prof. Ignasi Bolí- var, on convé fer-ho personalment. Concurs per a la provisió del càrrec de Secretari. — El senyor President dóna compte del resultat del concurs obert per a la provisió d'aquest càrrec, acordant-se per unanimitat, un cop examinat l'expedient i atenent les Bases del Concurs (Apèn- dix VII), proposar a l'Excm. Ajuntament per el nomenament de D. Josep Maluquer, enginyer, Vocal-técnic i Secretari actual de la Junta el qual càrrec ha estat exercit des del 11 de febrer de l'any passat a plena satisfacció de la Junta. 3^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sessió ordinària del 13 d'abril 1917 Presideix: Dr. Calleja Invitacions a Corporacions del Migdia de França. — Per a invitar amb interès les Corporacions científiques del Migdia de França, així com per a anar estrenyent relacions amb enti- tats similars a la nostra, s'acorda que el Sr. President vagi a Banyuls, Perpinyà, Montpeller, Marsella i Mònaco , visitant les personalitats directores dels serveis científics d'aquestes poblacions, i molt especialment les Estacions marines i l'Institut Oceanogràfic de Mònaco. Institut Botànic — S'aprova l'avantprojecte presentat en la sessió darrera, acordant-se trametre'l a la Junta de l'Expo- sició, i que els Srs. Caballero i Secretari facin totes les gestions necessàries per a dur-lo a bon terme, prenent totes aquelles mides que creguin convenient. Sessió ordinària del 24 d'abril 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Delegacions i adhesions. — El Secretari dóna compte de les delegacions i adhesions anunciades, especialment les del Museo Nacional, de Madrid, Real Sociedad Espanola de Hiftoria Natural, Museum d'Histoire Naturelle de Marseille, Labora- toire Aragó, de Banyuls, Institut de France, i Institut Oceano- gràfic de Mònaco. Tenint en compte la importància de la representació anun- ciada del Museo Nacional de Ciencias Naturales, que estarà formada pels caps de secció professors Hernàndez- Pacheco i Lluís Lozano, conservador Àngel Cabrera, i agregat Càndid Bolívar, Secció Oficial 37 la Junta acorda assistir en corporació a l'arribada llur, posant rAjuntamont a la seva disposició els cotxes oficials. Report del viatge presidencial. — El Sr. President dóna compte del viatge efectuat en representació de. la Junta al Migdia de França, d'on ha arribat aquest matí, exposant el bon acolliment que li han fet les persones i entitats visitades, així com la bona impressió que tenen arrreu de les funcions, organització i serveis de la Junta. Les circumstàncies actuals priven la vinguda de gran part de les persones que altrament vindrien, però de totes ma- neres no faltarà l'adhesió de totes elles que daran testimoni de- més de llurs sentiments enviant publicacions i exemplars. Disposicions amb motiu de la inauguració. — Amb l' ob- jecte de tenir cura y esment de tot el referent a la inauguració i detalls que es presentin, la Junta acorda que el President i Secretari prenguin totes aquelles disposicions necessàries al bon èxit dels actes organizats, seguretat de le^'^ instal•lacions i altres que jutgin convenients. Sessió ordinària del i i de maig 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Delegats de la Diputació. — El Sr. President saluda els nous Vocals delegats de l'Excma. Diputació Provincial de Barcelona, Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, Diputats, i Marquès de Camps i Folch i Girona, tècnics; així com també el representant de l'Institut de Ciències Sr. Bofill i Pichot. En nom de tots ells contesta el Sr. Palet i Barba, agraint la benvinguda pre?idencial i oferint-se a la Junta en tot i per tot. Nous membres corresponsals. — Son nomenats per unanimi- tat membres corresponsals de la Junta els Srs. Drs. Jules Ri- chard, Mònaco; Henri Jumelle, Marsella; Emil Racowitza, Banyuls; Friedrich Haas, Francfort a'M., actualment a FHx; 38 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Alfonso Galàn, Palma de Mallorca; Eduardo H. Pacheco, Luís Lozano, Càndido Bolívar i Àngel Cabrera, Madrid, que amb tant interès col•laboraren als treballs i actes celebrats amb motiu de la inauguració dels serveis de la Junta. Carnets d'identitat. — S'acorda repartir un carnet d'iden- titat als membres de la Junta, així com autoritzar lliure accés a les instal•lacions de la mateixa als seus acompanyants i als de les persones proveïdes de carnets de lliure circulació. Targetes per a escoles i Entitats culturals. — S'acorda fer targe- tes de visita col•lectiva a les instal•lacions, per a les Escoles i Cen- tres culturals que ho sol•licitin, les quals targetes seran vàlides únicament per una vegada, recollint-les a l'entrada en cada ins- tal•lació. Sessió extraordinària del 19 de maig 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita al Parc Samà de Cambrils. — El Secretari dóna compte que l'Excm. Sr. Marquès de Marianao, que tant s'interessa pel conreu de les Ciències Naturals, ha invitat la Junta a visitar les seves instal•lacions del Parc Samà de Cambrils. En remerciar-li expressivament aquesta atenció, la Junta acorda acceptar la invitació esmentada i que el Secretari s'entrevisti amb el Sr. Marquès per asenyalar la data més a propòsit. Serveis Geològics. — ■ Tenint en compte el pròxim traspàs de les col•leccions paleontològiques, geològiques i mineralògi- ques de la Diputació, així com el servei del mapa geològic de Catahmya, a la Junta, aquesta acorda nomenar una ponència formada pels vocals Srs. Palet, Cazurro i Bofill i Pichot, el Secretari, el Director del Museu i l'Auxiliar-tècnic de Geologia per resoldre tot allò referent al traspàs de les col•leccions i orga- nització dels serveis geològics. Secció Oficial 30 Serveis Botànics. — Tenint en compte l'entrada de nous elements a la Junta, i la necessitat d'activar la qüestió de l'en- plaçament del futur institut Botànic, s'acorda ampliar la po- nència per a tot el que se refereixi a aquests serveis, quedant for- mada pels vocals: Srs. Marquès de Camps i Fuset, el Secretari, el Director dels Serveis Botànics i l'Auxiliar-tècnic de Botànica Actes efectuats i acords presos amb motiu de la inauguració. — El Sr. President dóna compte de les mides preses amb el Secretari, actes celebrats, despeses i nomenament de personal per al bón terme dels actes inaugurals, seguretat de les instal•la- cions i organització dels serveis, essent aprovada per la Junta l'actuació presidencial amb un vot de gràcies per l'interès i encert que ha redundat en èxit falaguer per la Junta. En agrair aquest acord, el Sr. President fa constar la convenièn- cia de que s'estableixin per a l'esdevinidor les regles a què deu subjectar-se el nomenament de personal subaltern, i la trami- tació d'ordres i adquisició de material per als diferents serveis. Després d'un detingut canvi d'impressions, son aprovades per unanimitat les regles següents: Adquisicions, ordres i comptes. — Els Directors dels ser- veis disposaran en la forma que creguin més convenient als interessos que els té encomanats la Junta, de les quantitats que per a cada un d'ells hagi consignat aquella en sos pressupostos, donant-li compte trimestralment de l'Estat de cada secció, amb la classificació corresponent a despeses i ingressos. En cas de despeses fora lo pressupost i convenients en virtut de qualsevol circumstància especial, els directors de serveis es dirigiran a la Junta, proposant allò que sigui del cas i resolent aquesta el que procedeixi. En cas d'extraordinària urgència, el President, Comptador i Secretari, de comú acord, podran resoldre provisionalment, donant-ne compte a la primera Junta que se celebri 40 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Personal afecte a serveis tècnics. — El personal afecte a ser- veis tècnics, Laboratoris, Instal•lacions, Jardiners, etc, a les ordres immediates del personal tècnic, serà nomenat per la Junta a proposta de aquell a les ordres del qual hagi d'estar. Sessió ordinària del 25 de maig 1917 Presideix: Dr. Cazurro Personal subaltern no afecte a serveis tècnics. — S'acorda, que les vacants del personal subaltern que no estigui al servei dels tècnics, seran proveïdes per la Junta, a proposta, per torn esta- blert a cada renovació, de cada un dels senyors que la integren, previ informe de Secretaria respecte les condicions del candidat. Parc Zoològic. — Atenent a la importància d'aquest servei, i a la necessitat de ampliar-lo sota un pla general que com- prengui el seu desenrotllament ulterior, és nomenada una po- nència formada pels vocals Srs. Calleja, Marquès de Camps i Fuset, el Secretari i el Director del Parc Zoològic, perquè es- tudiï tot allò referent a organització, desenrotllament, personal, etcètera, d'aquest servei, i proposi allò que cregui més conve- nient. Sessió ordinària del 8 de juny 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita al Parc Samà. — El Secretari dóna compte d'haver estac fixat per a la visita al Parc Samà, de Cambrils, el dia 10 del corrent, sortint de Barcelona a les 8'44 del matí. Demés dels Srs. Vocals, s'acorda que hi assisteixi el personal tècnic superior de la Junta. Llegat Rosals. — El Secretari participa a la Junta que el Secció Oficial 41 naturalista barceloní D. Joan Rosals, mort a mitjans de l'abril passat, ha deixat en testament a la Junta les seves col•leccions malacològiques, paleontològiqucs i mineralògiques. La Junta, en acceptar aquest llegat, acorda que consti en acte el seu més pregon agraïment, honorar com correspon la bona memòria del Sr. Ro- sals, i comunicar-ho a la Sra. Viuda de tan malaguanyat patrici. Utilització de obres i revistes de la Biblioteca de Catalunya. — Havent manifestat el personal tècnic de la Junta la convenièn- cia de poder consultar en els seus locals, laboratoris i altres dependències al costat de les col•leccions, algunes obres de l•Iis- tòria Natural existents en la Biblioteca de Catalunya i de les quals no disposa el Museu, amb vistes a un conveni com el que té establert la Biblioteca Nacional amb el Museu de Madrid, la Junta acorda que una Comissió formada pels se- nyors Palet, Marquès de Camps i Bofill i Pichot, s'entrevisti amb la Direcció de la Biblioteca i proposi allò que sigui més pràctic i convenient als interessos de la Junta. Pla d'organització dels serveis i personal superior. — Pre- sentat el pla general dels serveis i la conveniència de adaptar el personal tècnic superior a plantilles fixes, s'acorda nomenar una ponència formada pels Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, dipu- tats, i García-Inglada i Bofill i Matas, regidors, per resoldre ço que és entès i procedent i proposar-ho a les corporacions res- pectives. Respecte al pla general d'organització futura, queda apla- çat per a la sessió vinent. Sessió ordinària del 22 de juny 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita oficial efectuada al Parc Samà. — Els Srs. Lasarte i Caballero donen compte de la visita oficial efectuada a les ins- Junta de Ciències Natuials de Barcelona tal•lacions de l'Excm. Sr. Marquès de Marianao a Cambrils, detallant els obsequis i atencions de què foren objecte tots els assistents per part del Sr. Marquès, així com la impressió rebuda sobre les instal•lacions zoològiques, jardins, estufes i les altres que té allà establertes. Per a fer-se càrrec de la importància llur, cal dir només que té sempre ocupats uns 80 jardiners i un taller de reparacions propi. La Junta acorda remerciar degudament l'Excm. Sr. Mar- quès de Marianao les seves atencions i fer-li present els nostres sentiments en la forma que acredita pel seu interès i amplis mereixements científics. Organització dels serveis. — S'acorda passar les bases per a aquesta organització a una ponència formada pels Srs. Palet, Fuset i Secretari, perquè formulin dictamen definitiu en la sessió pròxima que serà la última del curs, i consagrada únicament a aquest objecte. Nomenament de personal. — Complerts els tràmits regla- mentaris, són nomenats: Conserge del Museu de Catalunya, don Josep Paltré i Roig; Peó jardiner D. Miquel Gallén Centelles; Ajudanta de Secretaria, Na Franciscà Mateu i Junyent; Auxiliar del Laboratori de Geologia (Museu Martorell), D. Antoni Por- tusach Roca, i del de Zoologia (Museu Martorell), Na Carme Llopis i Font. Subhasta d'exemplars de la Col•lecció Zoològica. — Per a presidir la subhasta d'exemplars sobrants i reproduït de la col- lecció zoològica, que segons comunicació de la Direcció de la ma- teixa tindrà lloc el dia 29 del corrent, s'acorda dc^úgnar el Vocal Sr. Fusct assistit de un tècnic de la Junta com a Secretari. Relacions amb la Biblioteca de Catalmiya. — El Sr. Bofill i Pichot dóna compte que pel moment i després de les en- trevistes tingudes amb la direcció de la Biblioteca esmentada creu que el millor és demanar en préstec cada obra desitjada Sec I ió Oficial 13 oferint tenir la Biblioteca la major amplitud de criteri en tot el referent a la Junta, en atenció a les seves altes finalitats culturals. Projecte d'Institut Oceanogràfic. — Havent arribat l'hora de començar a planejar cl projecte de l'Institut Oceanogràfic de Barcelona, que com a un dels seus serveis capitals creu la Junta que es un deure establir, s'acorda nomenar una ponèn- cia formada pels Srs. President, Calleja, Cazurro, Fuset i Se- cretari, perquè després d'estudiar detingudament la qüestió, presentin l'oportú projecte de organització, disposició, ins- tal•lació i emplaçamant de l'esmentat Institut. Sessió extraordinària del 3 de juliol 1917 Presideix: Dr. Calleja Nomenament de personal. — De acord amb les propostes i informes reglamentaris, queden nomenats Tenedor de llibres de la Junta, D. Màrius Comas, i Recaptadora de l'Aquàrium, Na Concepció Jorba. Organització general dels Serveis. — El Dr. Fuset dóna lec- tura a l'informe redactat per ell i el Sr. Palet i Barba, d'acord amb el Secretari, sobre el pla general de organització dels ser- veis i personal superior de la Junta, que consta en l'Apèndix IX, junt amb la forma com quedà aprovat, després d'un detingut canvi de impressions i discussió en totalitat i per parts, acor- dant-se presentar-lo a les Corporacions patrocinadores de la Jun- ta, per mediació de la Ponència de Diputats i Regidors nome- nada en sessió del 8 del passat. Direcció dels Serveis Botànics. — Aprovat el pla general dels serveis, la Junta ratifica l'acord pres en sessió del 27 de oc- 44 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tubre de 1916, segons el qual assumeix la Direcció dels Serveis Botànics el Dr. Caballero. El Sr. Marquès de Camps dóna compte de les gestions efec- tuades amb cl Dr. Caballero respecte al assenyalament del lloc per al futur Institut Botànic, havent-se arribat ja a un complet acord amb la Junta de l'Exposició (Apèndix X). S'acorda un ex- pressiu vot de gràcies al Sr. Marquès de Camps, que a precs d'ell es fa extensiu al Dr. Caballero i els altres senyors de la Po- nència de Serveis Botànics, per la rapidesa i encert amb què han dut a terme la seva missió. Dipòsit de la Universitat al Museu. — El Dr. Calleja dóna compte de les obres i reformes que estan fent al Laboratori d'Història Natural de la Universitat, essent probable que com a conseqüència d'elles pogués arribar-se a un acord amb l'Excel- lentíssim i Il•lm. Sr. Rector, respecte alguns exemplars zoològics, entre ells un gran esquelet de balena, que la Junta podria sol•licitar en dipòsit per al nostre Museu. S'acorda que cl mateix Dr. Calleja, assistit dels Vocals doc- tors Cazurro i Fuset (Catedràtics de Història Natural respecti- vament en l'Institut i Universitat), junt amb el Secretari, facin les gestions oportunes per aconseguir el dipòsit dels exemplars en qüestió. Suspensió de sessions. — S'acorda sospendre les sessions fins al !.'='' d'octubre, i que entretant el President, Comptador i Secretari, resolguin allò que els Directors de serveis presen- tin fora de llurs facultats. Secció Oficial 4$ APÈNDIX I Concurs d'auxiliars tècnics Bases generals I.* Per a pcndrc-hi part es indispensable : no ésser menor de 23 anys ni major de 45; haver demostrat capacitat i suficiència cientí- fica, sia per escrit i publicacions, sia per càrrecs exercits en l'ensenyança o organitzacions similars, conèixer suficientment el castellà, cl català i una altra llengua estrangera, per a traduir-les directament, amb cor- recció una d'elles; poder disposar lliurement de les hores que exigeix el treball que li encomanin i no ocupar cap càrrec incompatible per les condicions i classe de treball. En igualtat de les altres condicions, seran preferits els que posseeixin el títol de Doctor o Llicenciat en Ciències Naturals. 2.^ Les sol•licituts, degudament documentades, acompanyades d'un exemplar de les publicacions del concursant, certificats legals dels títols i mèrits que cregui haver d'al•legar, scan trameses a la Secretaria d'aquesta Junta en el Museu Martorell, abans del dia 25 del pròxim Desembre. 3.* Els càrrecs seran per un any, prorrogables a voluntat de la Junta. Bases especials 4." Els càrrecs objecte d'aquest concurs, seran: 2 auxiliars dels Museu Martorell, un per a la Secció de Geologia i un altre per a la de Zoologia. 3 auxiliars del Museu Regional, o de Catalunya, referents també a les Seccions de Mineralogia, Botànica i Zoologia. 5.» Les hores de servei seran de quatre a sis, assenyalades en cada cas per la Junta. 6.* Demés de les obligacions de l'especialitat inherents als respectius càrrecs, podrà la Junta encarregar a cada un d'ells la cura auxiliar d'altres seccions, segons les aptituds especials de cada un. Pel moment 46 Junta de Ciències Naturals de Barcelona un dels auxiliars dels Museu Martorell, tindrà també a son càrrec la cura de la Biblioteca, sota les ordres del vocal bibliotecari de la Junta, ajudant l'altrc auxiliar al secretari o director del Museu en la part administrativa, quan l'acumulació del treball així ho reclami. 7.^ La gratificació pels seus treballs serà de 1,500 pessetes anyals efectives. APÈNDIX II Col•lecció Codina Molt Iltrc. Sr, President: En acusar-li rebut del nomenament d'Agregat al Museu de Catalu- nya de què la Junta de Ciències Naturals per vostè tan dignament presidida ha tingut a bé fer-me mercè, tinc el gust de transmetre-li l'ex- pressió del meu més pregon agraïment per l'immerescut honor que representa. En el bon desig de correspondre a mesura dels modestos medis de què disposo a aquesta distinció, cm complac en oferir a vostè, i amb destí al Museu esmentat, una col•lecció verament completa de Cicindcelidce (Insectes coleòpters, família I), disposada en unes 30 a 34 caixes de model normal. Aquesta col•lecció, que, sense exagerar, és una de les especials més completes, podria quedar provisionalment en dipòsit a disposició del Sr. Director del Museu, per a facilitar l'estudi als naturalistes que vinguessin a visitar-la. Al mateix temps cedeixo en plena propietat al Museu una col•lecció d'insectes de tots els ordres formant unes 100 caixes, representació interessant de la fauna entomològica catalana, i aiximateix penso portar al Museu, per a utilització meva i dels altres entomòlegs del mateix, la col•lecció particular meva, que comprèn unes 200 caixes d'insectes, i biblioteca entomològica adjunta amb més de 150 volums, revistes i opuscles, i les publicacions de les Entomològiqucs de França, Angla- terra i Alemanya. Sols desitjo, Sr. President, correspondre amb això a l'atenció de la Junta, pregant-li que sigui servit de donar-ne compte a la mateixa, as- senyalant-me per l'intermedi del Sr. Director del Museu o qui el re- Secció Oficial 47 presenti, cl lloc més apropiat per a dipositar les col•leccions esmenta- des i treballar en ço (juc a la meva especialitat es refereix. L'esforç i cura constant que durant molts anys representa la forma- ció d'una col•lecció un xic completa, fa que desitgi algunes garanties per a la meva, garanties que podria fixar vostè mateix o la Direcció del Museu, essent la principal que la part dipositada pugui retirar-la quan la cura i facilitats per a son estudi no siguin els deguts i que em complac en reconèixer que són actualment immillorables, tenint en compte que la situació podria variar si la Junta autònoma canviés d'Estatut o el Museu sortís de Barcelona. En cas de mort, quedarien de propietat plena i absoluta dol Museu totes les col•leccions, llibres i els altres objectes per mi dipositats. Que Déu el guardi molts anys. Barcelona, 5 de desembre de 19 16. — Ascensi Codina. APÈNDIX III Dictamen. Concurs d'auxiliars Ilmo. Sr.: Reunida en esta fecha la Ponència designada por esta Junta, para proponer la resolución mas adecuada a los intereses de la misma en el concurso abierto en 24 de Noviembre últim.o para la provisión de cinco plazas de auxiliar-técnico de los Museos de Historia Natural de Bar- celona, afcctos a su cargo, tiene el honor de elevar a V. S. el siguiente dictamen: Las bases del concui'so, publicadas en distintos pcriódicos de la lo- calidad y dadas a conocer en forma reglamentaria, han sido las siguientes: Conforme con lo establecido en el articulo 2.° de su Estatuto y en los 2.° y 23 de su Reglamento vigente, acordo esta Junta, en sesión del dia 24 de noviembre convocar el siguiente concurso para la provisión de cinco plazas de auxiliar de los Museos afcctos a la misma, bajo las bases y condiciones expresadas. (Apèndix I). En virtud de las mismas, y después de proccdcr los infrascritos a la apertura y examen de las solicitudes de admisión presentadas. .<.8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona resultan por ordcn de entrega de éstas, los siguicntes senores concur- santes: N.° I. D. IMaximino San Miguel, Doctor en Ciencias Naturales, Catedràtico de la Facultad de Barcelona, Miembro de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés de esta ciiidad y de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. N.° 2. D. Bartolomé Salvador Vallés, Profesor Mercantil, Miembro de la Acadèmia Científico-mcrcantil de Barcelona, Director de la revista Crònica Pericial Mercantil. N.° 3. D. Juan Bta. de Aguilar-Amat, Ingeniero industrial, Na- turalista agregado al Museo Martorell, Miembro de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural, ex Presidente de la Institució Catalana d'Història Natural. N.o 4. D. Pio Font Quer, Doctor en Farmàcia, Capitàn del Ejér- cito, Naturalista agregado al Museo de Cíitaluna, miembro de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural y de la Institució Catakiiia d'Història Natural. N.° 5. D. Ignacio de Sagarra, Naturalista agregado al Museo de Cataluna, Miembro de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural, Vocal técnico de la Junta en el bienio anterior, Miembro de la Institució Catalana d'Història Natural. N.o 6. D. Julio Creus y Sol, ex alumno del Seminaiio Conciliar de Vich, ex profesor de Economia Social del Colegio de San Ignacio y de Griego y Literatura del de San Francisco en Gandia, profesor particular. N.° 7. D. José Bataller Calatayud, alumno de la Facultad de Cien- cias Naturales de esta Universidad, auxiliar de la Comisión del Mapa geológico y Museo geológico provincial de Barcelona. N.° 8. D. Francisco Pardillo, Doctor en Ciencias Naturales, Cate- dràtico de esta Facultad de Barcelona, Miembro de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés y de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural, Naturalista íigrcgado al Museo de Cataluna. La Ponència ha examinado con toda detención los expedientes de cada uno de cllos, resultando en conjunto que los números 2 y 6 no reúnen condición alguna para las plazas a provecr, no pertenecen a Sociedad o Corporación cientííico-natural alguna, no han publicado nada que directa o indircctamente a Historia Natural se refiera, ni dcsempe- nado cargo alguno en estc ramo. Los números i, 3, 4, 5 y 8 reúnen en un todo las condiciones fijadas por la Junta, habiendo demostrado todos ellos Secció Oficial 49 sub uptituclcs con multitud de trabajos j)ublicado.s cu diícrcntcs rcvistíis y boletincs tócnicos, algunos de vcrdadero mérito cicnlífico; han practi- cado largas temporadas en Muscos de Historia Natural, sicndo micm- bros de las dos cntidadcs espanolas que van a la cabcza en las investiga- ciones de los scres naturales de luicstro suclo, y el i y 8 han sido ade- mds rccicntemente elegides académicos de número de la Real Acadèmia de Cicncias y Artés de Barcelona. El número 7, aim cuando no ha ocu- pado llasta la fccha cargo alguno oficial, ni publicado resultados de sus investigaciones, por los ccrtificados que acompaiia, por la condición de alumne de la Facultad ds Ciencias Naturales, demuestra su propósito de dedicarse a estos estudiós, iniciados ya auxiliando a la Comisión del Mapa geológico provincial en la recolección de cjemplares y su ordena- ción en el Museo de la misma, presentando ademàs un trabajo inédito sobre Mamíferos fósiles de Cataluna, que oírece a. la Junta. En estàs condiciones y con los datos mcncionados, crec la Ponència deber proponcr a la Junta: Primero. Proveer las cinco plazas en cuestión, en la siguiente forma: i) Auxiliar de Zoologia del Museo Martorell: D. Juan Bta. de Aguilar- Amat. 2) Auxiliar de Geologia del Museo Martorell: Dr. D. Maximino San Miguel. 3) Auxiliar de Zoologia del Museo de Cataluna: D. Ignacio de Sagarra. 4) Auxiliar de Botànica del Museo de Cataluiïa: Dr. D. Pío Font Quer. 5) Auxiliar de Mineralogia del Museo de Cataluna: Dr. D. Franciscà Pardillo. Segundo. Aceptar el trabajo ofrecido por D. José Bataller y pa- sarlo a la Comisión de publicaciones por si crce conveniente su publica- ción en las IMemorias de la Junta, dàndole las gracias por su atención al remitírnoslo. Tercero, Declarar íuera de concurso a los Sres. D. Bartolomé Sal- vador Vallés y D. Julio Creus, por no reunir las condiciones fijadas en el concurso para las plazas anunciadas. Cuarto. Que se comunique asi a los interesados. V. S., no obstante, rcsolverà lo que crea procedent e. Barcelona, 27 de Diciembre de 19 16. Arturo Caballero (rubricado). — M. Cazurro (rubricado). — Maluquer.» 50 Junta de Ciències Naturals de Barcelona APÈNDIX IV BASES DE LA JUNTA MIXTA DE CIÈNCIES NATURALS Base I.* La Junta de Ciencias Naturalcs, ademàs de los cometidos que le confia el Ayuntamiento en los acuerdos de su erccción y en el Estatuto vigentc, deberà cumplir los que Ic cncarguc la Diputíición Pro- vincial y dcsdc lucgo los siguicntcs: El cuidado y fomento de las colec- ciones paleontológicas y los demàs que posca la Diputación referente a Historia Natural, las que entregarà a la Junta para que proccda a su clasiíicación, ordcnación e instalación. La Junta con vendrà con el Institut de Ciències la colaboración que esta dcbcrà prestar en la obra del Mapa Geológico de Cataluna. Base 2.^ Para atender a los exprcsados fines, la Junta recibirà en concepto de subvención cuando inenos cincuenta mil pesetas del Ayun- tamiento y vcinticinco mil de la Diputación Provincial, sin perjuicio de los demàs medios que le conceden los artículos 2." y 3.° del Estatuto aprobado por el Ayuntamiento en 9 de Mayo de 1916 y no compren- diendo la subvención municipal cl importe de las nóminas del persona], que serà, como en la actualidad, abonado por el Ayuntamiento. Base 3.* Formaran la Junta de Ciencias Naturales, bajo la Presi- dència honoraria de los Excmos. Sres. Alcalde y Prcsidente de la Dipu- tación, cuatro concejales y dos diputados provinciales elegidos por las respectivas Corporaciones en sus renovaciones ordinarias, cuatro vocales técnicos elegidos libremente, dos por el Ayuntamiento y dos por la Diputación; tres vocales natos, a sabei: un catedràtico de la Facultad de Ciencias, sección de Naturalcs, designado por la misma sección, un miembro del Institut de Ciències designado por esta entidad, y el catedràtico de Historia Natural del Instituto General y Técnico, y cuatro vocales màs, elegidos por dos compromisarios de cada una de las entidades siguientes: Real Acadèmia de Ciencias y Artés, sección de Barcelona de la Real Sociedad Espaflola de Historia Natural, Patronato de la Biblioteca de Catalufia, Facultad de Farmàcia, Instituto Agrícola Catalàn de San Isidro, Institució Catalana de Historia Natural, Sociedad Protectora de Animalcs y Plantas, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunya, Granja Experimental, Club Munta- nyenc y Societat de Biologia de Barcelona. Secció Oficial 5 i Basc 4.' Se llcvarú un inventario general en cl cual se harà constar la procedència, de todos los objetos que constituyan las coleccioncs al cuidado de la Junta para que, en caso de disolución de esta, pucdan ser rcintegrados a la Diputación y al Ayuntamiento los que sean de su respectiva propiedad, tanto por haberlas dcpositado dichas Corpora- ciones, como por haberlas adquirido la Junta con los fondos procedentes de una y otra. Los donativos hcclxos dircctamente a la Junta sin pre- cisar a cual de las dos Coipoiaciones deben peitenccer, se tendràn por hechos a favor del Ayuntamiento. Seran de exclusiva propiedad de cada una de ambas Corporaciones toda mejora que se hiciere en los edificios o terrenos de su respectiva propiedad y que hubiesen sido ccdidas en uso a la Junta sin tcner en cuenta la procedència de los fondos con que se hubieren realizado. Base transitòria, a) Los seis conccjíiles que constituyen hoy la representación del Ayuntamiento en la Junta de Ciencias, continuaran ejerciendo esta función hasta terminar el actual bienio. La Diputación designarà, desde luego, en representación que la comprende. — b) Una vez constituïda la nueva Junta, procederà a la redacción definitiva de su Estatuto comprendiendo las modificaciones que entranan estàs Bases y darà cuenta de la nueva redacción de ambas Corporaciones. Barcelona, 29 de Enero de 19 17. — El Alcalde, Marqués de Olèrdola. — El Presidente de la Diputación Provincial, Enrique Prat de la Riba. APÈNDIX V Plan general de futuros servicios litre. Sr.: Esta Junta, al acusar recibo de su atenta invitación para concurrir a la confección del Presupuesto extraordinario, tan acertadamente pro- yectado por la Comisión de su dignísima Presidència, tiene el honor de presentar a V. S. en resumen las obras y mejoras por nosotros estudiadas, y cuya realización en plazo mas o menos inmediato contribuirà en gran manera a la mejora de nuestra ciudad, en especial en lo que al aspecto cultural se rcficrc. I. Una de las necesidadcs màs urgentes que tiene Barcelona, es el 52 Junta de Ciències Naturals de Barcelona disponcr de un Jardín Botànico, pues se da el caso de que ciudades de niucha menor importància, en Espana mismo lo tienen, y en cambio Barcelona, prcocupàndose de ello anos ha, como lo demuestra el acuerdo municipal de 22 de Marzo de 1906, no ha podido aún organi- zarlo. La Junta ha confeccionado para ello algunos pvoyectos cuya rcvi- slón està llevando a cabo, pcro crce que ante ua presupuesto general de mejoras, no cabé dilación, recomendando se consigne en el mismo la suma de 125,000 ptas. reservadas al futuro Jardín Botànico de Barcelona, cuyo proyecto presentarà oportunamente a V. S. esta Junta. 2. Constituye rcalmente un caso muy especial, el que siendo nues- tra Ciudad la primera del Mediterràneo, ciudad de rancio abolengo ma- rino en todos sentidos, carezca de la màs rudimentària organización que a estudiós del mar se dedicarà. Cuando Nàpoles, Pola, Trieste, Messina, Gènova, Mònaco, Marsella, Cette, Banyu'.s, Palma y Màlaga entre otras poseen Estaciones Oceanogràficas, Laboratorios de biologia marina, es verdadcramente incompiensible como Baicelona no disponga de csta- blccimiento semejantc, ni siquieia de un modesto acuaiio. Con los elementos en Baicelona existentes, en la Facultad y aun fuera de ella, podria representar en el mundo científico un primer papel, la Estación Oceanogràfica barcelonesa. La Junta crce asimismo dcber esencial el recabar de esa digna Comisión la inclusión en cl presupuesto extraordinario de una cantidad de 250,000 pesetas para la construcción de un Laboratorio o Estación Zoològica, la que sin duda alguna, lo mismo que el Jardín Botànico, seria subvencionada por otras Corporacio- nes y Entidades Oficiales y Particulares como ocurre en todas partes. La Junta tendra el honor de someter a V. S. el correspondiente Pro- yecto adecuado a las necesidades y modo de ser de Barcelona. 3. El Museo Martorell, edificado cerca de 40 anos atràs con des- tino a las colecciones de su fundador, respondía a este fin, però en nin- gún modo responde al actual, o sea al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. La Junta ha separado ya del mismo las espècies regionales y colecciones de estudio, formando en el Palacio del antiguo Museo Ar- queològico, el Museo de Historia Natural de Cataluna; pcro queda aun así sin condiciones el Museo Martorell, para albergar debidamente la extensa sèrie de espècies europeas y exòticas que contiene. La Junta crce seria posible adaptar la arquitectura del edificio ac- tual a la construcción de un piso en toda su extensiòn, levantando pro- porcionalmente cl cuerpo central, reformando la fachada al Paseo de la Secció Oficial 53 Indústria, y cnsanchando unos cuatro metros los latcralcs. En esta forma, la instalación de los mamífcros en vitrinas ccntralcs, visibles por todos lados, en un ala de planta baja, podria ser un hccho, quedando la otra para las avcs, reptilcs, etc, y cl ])lso primcro para las colccciones mi- ncralógicas, con las oportunas dcpendencias. En el cucrpo central podria instalarse debidamente la Biblioteca espe- cial en forma de poder ser cómodamente consultada por el publico, asi como la sala de Juntas y secciones accesorias. No quiere esto decir que con ello quedarà rcsuclto el magno problema del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, pues hasta tanto no se lo- gre para éste, o se construya expresamente un ediíicio de extensión anàloga al de Bellas Artés, seguirà en pie, sin resolvcr. Pcro esto permi- tiría esperar decorosamente la solución de que repetidas veces se han ocupado ya las Comisiones Consistoriales. Para estàs obras de reforma del Museo Martorell, la reserva en el pre- supuesto extraordinario debería ser de unas 150,000 pesetas, cl detalle de cuyo proyecto también presentarà con los demàs esta Junta. 4. De mayor importància material es, en fin, lo concerniente al Parque Zoológico de Barcelona, por no existir mas que rudimentariamente y en condiciones inapropiadas. El problema es éste de mayor complica- ción, por cuanto es preciso disponer de una extensión de terreno no in- ferior a 8 ó 10 hectàreas, para instalar debidamente los ejemplares. La Junta, después de estudiar detalladamente la organización de los Par- ques de París, Amberes, Amsterdam, Colònia, Francfort, Berlín, Ham- burgo y Roma, entre muchos otros ha llegado al convencimiento de que hay que cambiar de sistema si queremos tener un Jardín de Aclima- tación, que es lo que debería ser el Zoológico Barcelonès. Con nuestro clima incomparable, lograríase aquí la reproducción de animales de todos los climas, pudiendo ser Barcelona un centro mundial al cual acudieran, de todas partes, en demanda de ejemplares raros o interesantes. En su dia, tratarà esta Junta, con la extensión merecida, el detalle de la organización mixta a su juicio, que deberà darse al Parque Zooló- gico Barcelonès, sea en forma de Sociedad Anònima con mayoría mu- nicipal, sea Entidad municipal con sub-Sociedad o filial arrendataria, sea Junta autònoma en la que interVinieran otras corporacioncs oficiales, j^ero concentrada íinica y exclusivamente al Parque Zoológico. El Ayuntamicnto tiene en tràmite la adquisición de importantes exten- siones de terrenos destinados a Parques y Jardines; conviene, jnies, que 54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tenga en cuenta, al elcgirlas, la impresc'ndible necesidad de destinar a Jardín Zoológico una de cllas. Sitios esplèndides por su orientación y situación, serían el extremo de la Diagonal entre las Corts de Sarrià y P«- dra'bes, y la rinconada entre la calle o Paseo de Fuente Castellana (Tra- vessera de Dalt) y el Monte Carmelo o Montana Pelada, en el sitio llamado Can Baró; la instalac'.ón en este ultimo, aprovechando los accidentes naturales del terreno, canteras aba,ndonadas, etc, seria realmente única. La cantidad para ello reservada, debe ser importante, y teniendo en cuenta que lo referente a terreno figura ya en el Capitulo de Parques, Jardines y espacios libres, conviene prever para la organización e insta- lación del nuevo Parque Zoológico, una suma no inferior a 500,000 ptas. Al trasladar a V. S. este resumen de Proycctos en cuyo desarrollo està ocupàndose la Junta, tenemos la firme confianza de que la Comisión de Fomento, por V, S. tan dignamente presidida, prèvia la oportuna in- formación verbal, si así lo cree conveniente (a lo cual estamos gustosa- mente dispuestos), se harà suya nuestra proposición otorgàndole su be- neplàcito. Dios guarde a V, S. muchos anos. Barcelona, 31 de Agosto de 1916. — El Presidente, S. Andreu y Bar- ber. — El Secretario, Maluquer. Muy litre. Sr. Presidente de la Comisión Municipal de Fomento. APÈNDIX VI Junta mixta ACORD CONSISTORIAL DE 1 3 DE FEBRER I917 i.° Que la Junta de Ciencias Naturales ci•eada por esta Corporación y que se rige por el Estatuto aprobado en 9 de Mayo de 1916, esté en lo sucesivo bajo su patronato y el de la Diputación Provincial y a este efecto se aprueban las adjuntas Bases, quedando subsistente el referido Estatuto en cuanto no esté modificado por estàs Bases. 2.° Que las funciones de Director del Museo y de Secretario deia Junta, se confien a dos funcionaries de los cuales uno se denominarà Secretario General y Técnico que tendra a su cargo la Dirección general Secció Oficial 5 5 de lodos los scrvicios y oficinas, dcnominandose el otro Direclfir del Museo de Ciencias Naturalcs, y dividiéndose las funciones dentro de los términos que su determinación determina. 3.° Que se adapte a la plaza de Director del Museo de Ciencias Naturalcs al funcionario que la desempeiia actualmcnte con el niismo haber asignado a la plaza, y que el cargo de Secretario que tendra la categoria de Jcfe de Negociado con el haber de seis mil pesetas, so pro- veera en la forma establecida en el Estatuto, percibicndo sus haberes en lo que resta del ano con cargo a la consignación que figura en el cap. 4.°, articulo 7.°, partida 4.» Lo que tengo el honor de trasladar a V. E. con inclusión de copia autorizada de las Bases a que el Director se reíiere. Barcelona, 19 de Febrero de 1917. — El Alcalde, Marqués de Olèrdola. — P. A. de S. E., El Secretario, Clandio Planas. APÈNDIX VII Concurs de Secretari De conformidad con lo prevenido en el articulo 7." de su Estatuto y cumplimentando el acuerdo municipal de 13 de Febrero ultimo, con- voca esta Junta publico concurso para la provisión de la plaza de Se- cretario General y Técnico de la misma, encargado de la Dirección de todos sus servicios, dotada en la plantilla municipal con el haber de 6,000 pesetas anuales y categoria de Jefe de Negociado. Las bases a que deben sujetarse los que opten al concurso son las siguientes: I.* Ser espafiol, mayor de edad, estar al corriente del Servicio militar, acreditar buena conducta, estar en posesión de un titulo aca- démico espafiol de caràcter científico, tener su domicilio permanente en Barcelona o alrededores, con buenos conocimientos del catalàn y francès. En igualdad de condiciones, seran preferidos los que sean doc- tores o licenciados en Ciencias Naturales. 2.* Conocer las lenguas inglesa y alemana, traduciendo por lo menos ambas. 56 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 3.=» Haber desempenado algun cargo equivalente en una organiza- ción similar, con éxito acedltado en su gestión. 4.^ Demostrar sus conocimientos en Cicncias Naturales, con sus escritos, publicacioncs y trabajos. 5.^ Demostrar en forma concreta las condiciones de organizador, avaladas por certificados de las corporaciones o entidades en que haya desempenado cargos, extendidos en la fecha en que haya dejado de prestar servicios en cada una de ellas. 6.» Formar partc de sociedades científico-naturales, indicando su antigüedad en ellas. 7.=» Presentar una relación de las organizaciones similares visitadas en el extranjero, con ligero resumen de la extensión y servicios que prest an. Las solicitudes, documentadas con los datos mencionados y corres- pondientes comprobantes, deberàn remitirse antes del dia 30 del corriente Marzo al Sr. Presidente de la Junta de Ciencias Naturales, Museo Mar- torell, de once a doce y media de la manana, los días laborables. Barcelona, 9 de Marzo de 19 17. — Carlos Calleja. — Artur Caba- llero. — José M.-^ de Lasarte. APÈNDIX VIII Projecte d'Institut Botànic La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en sessió celebrada el dia 13 del corrent, acordà per unanimitat dirigir-se a aquesta litre. En- titat sol•licitant el seu valiós concurs per a l'organització a Barcelona d'un Institut i Jardí Botànic, com una ciutat de la situació, desenrotlla- ment i importància de la nostra es mereix en realitat. El Pla general que presideix l'iniciativa de la Junta va exposat lleugerament en la Memòria que adjuntem a aquesta comunicació, devent solament afegir-hi que tot es fonamenta en l'ocupació de la part de Montjuïc assenyalada en el croquis n.° i, més o menys reduïda o ampliada, segons siguin les necessitats de la futura Exposició. La Junta espera que l'edifici principal serà construït amb caràcter definitiu, i, en canvi, curariem nosaltres de l'instal•lació dels laborato- ris, biblioteques i altres dependències demés, així com de la direcció de Secció Oficial 57 les plantacions en aquest recinte, conreus especials, estufes, ivernàcleF, exposicions d'orquídces, flora amazònica amb la Victòria-Règia, pabe- llons del personal, ctc, etc. De comú acord les dues entitats, no dubtem que podem fer una tasca cultural profitosa, interessant per al públic, tot amb motiu de la projec- tada Exposició i en bé del més alt honor i enlairament de Barcelona, Tenim la satisfacció d'explicar-Ii que per a tot quant el futur Insti- tut Botànic es refereix, ha designat aquesta Junta com a delegats espe- cials seus, els Srs. Dr. Arturo Caballero, i D. Josep Maluqucr. Barcelona, 15 d'abril de 1917. — El President, 5. Andreu. — El Secretari, Maluquer. Excm. Sr. President del Comitè Executiu de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. APÈNDIX IX INFORME ACERCA DE LAS BASES DE ORGANIZACIÓN DE LOS SERVICIOS DE LA JUNTA DE CIENCIAS NATURALES Ilmo. Sr.: La Ponència nombrada por V. I. para informar acerca de las bases de organización de los servicios de esta Junta, ha tenido presente, para emitir el siguiente informe, el caràcter y los fines actuales y futuros que a la misma le estan encomendados. Consideran, los Vocales que suscriben, que los intereses que tiene a su cargo esta Junta de Ciencias Naturales han de adquirir necesaria- mente con el tiempo una amplitud progresiva, en armonía con los medios materiales a su alcance, si quiere que se cumplan sus anhelos de ver trans- íormado lo que antaíio casi reducíase a una simple exposición de sus limi- tadas y pobres instalaciones, en un organismo vivo y robusto, cuya dinà- mica científica y cultural responda al buen nombre de la primera ciudad de Espana y a los esfutjrzos loables de sus corporaciones local y regional, A dos grandes fines atiende esta Junta en su constante labor de re- forma y de organización: primero, al de extender la exhibición de los productos naturales de dentro y de fuera de Cataluna, multiphcando las instalaciones con el método y la comodidad convenientes para mejor contribuir a la cultura general del gran publico; segundo, al del trabajo e investigación científiica, paciente, perdurable, descentralizada progre- 6o Junta de Ciències Naturals de Barcelona siVamente en los Laboratories, que ademàs de proveer a la resolución de todas las cuestiones relacionadas con la determinación de los specimens y el buen orden científico de las colecciones, han de constituir por su con- junto un núcleo de nuestro renacimiento intelectual y una escuela de experimentación donde los jóvenes puedan entregarse al cuito de sus aficiones científicas y educar su espiritu, honrando con el ejemplo de su abnegación la pàtria de su nacimiento y de sus amores. Para el desarroUo de todos los servicios anexos a los fines indica- dos, cuya posibilidad se menciona en los arts. i.° y 2.° del Estatuto de la Junta, es preciso aumentar el personal y crear nuevos laboratorios afectos a la misión especial que se define en el plan de organización que tenemos el honor de someter a la aprobación de V. I. Barcelona, i.° Julio 1917. — /. Fuset. — D. Paleti Barba. — Maluquer. Aprobado por la Junta, en la siguiente forma: § I. Disíribución de los servicios generales. — Todos los servicios que estan a cargo de la Junta de Ciencias Naturales se distribuiran en los siguientes departamentos o servicios: A) Museo de Ciencias Naturales. B) Par que o Jardín Zoológico. C) Instituto Botànico. D) Instituto Oceanogràfico. E) Instituto Geológico. § II. Clasificación y definición del personal. — Todo el personal afecto a la dirección y administración de los servicios concernientes a Ciencias Naturales de Barcelona estarà clasificado en el orden que se expresa a continuación: a) Personal técnico superior Directores, de plantilla fija, inamovi- bles y de caràcter permanente, con voz en la Junta. Sin perjuicio de lo senalado en el Reglamento de la misma, al Director de cada Servicio co- rresponderà la marcha general de las secciones afectas a su cargo, asi como cl cuidado de todas las relaciones científicas y personales con el exterior y las necesarias dentro de su departamento y con todos los de- màs servicios de la Junta que no pertenezcan a su jurisdicción; senalaràn de acuerdo con los profesores de los Laboratorios el trabajo que interesa Secció Oficial 6i emprender; íiutorizarú las adquisicioucs, de coníormidad con las canti- dadcs prcsupucsíadas, para subvcnir a los servicios de su dirccción y atcnderàn dcbidamcntc a las consultas del publico. b) Conservadores o auxiliares técnicos, de plantilla fija, inamovi- bles y también de caràcter pcrmancntc. Correspondera a los Conservado- rtís: la ejecución de las ordenes c instrucciones do su jcfe inmcdiato o Director respcctivo: la provisión del material de trabajo y demas servi- cios concxos de los Laboratorios: la preparación de los ejcmplares, su catalogación c invcntariado y la limpieza, cuidado y fomento de las colecciones. Dirigiran los trabajos de campo y de recolección. Substitui- ran, en fiu (por orden de antigüedad, si hubiera mas de uno), al Di rector en su auscncia. b bis) Preparador, de plantilla, encargado de los Servicios corres- pondientcs a la taxidcrmia. c) Técnicos agregados, cncargados de trabajos diversos, según las circunstancias de oportunidad. Seran nombrados por la Junta para un período limitado dentro de un ano prorrogable a voluntad de la Junta. d) Profesores de Laboratorio, cncargados de los trabajos de deter- minación y de invcstigación. Efectuaran su labor de acucrdo con el Director respcctivo, però con entera independència en cuanto al méto- do, horas de trabajo, ctc, pudiendo correspondersc dircctamente con el exterior, con los demàs servicios, departamentos y con el Secretario general y técnico. Su número serà variable, según lo requicra la exten- sión de los scrvxios. No estaran sujctos a ninguna disciplina tècnica o científica, y su nombramiento se efectuarà por la Junta, en idénticas condiciones que el personal del grupo c). e) Ayudantes, que estaran adscritos a dichos servicios, a las ordenes del Profcsor o del Conservador respcctivo. Su nombramiento se veri- ficarà en las condiciones de los grupos c) y d). f) Personal siibalterno, afecto a cada Servicio, como el de oíicinas, vigilància, recaudación, aseo y limpieza, ordenanzas, etc. Esta personal estarà a los ordenes del Director, conservador o Profesor respcctivo. Su nombramiento serà de plantilla, como en los grupos a) y 6). § III. Organización de los servicios y de las Secciones: A) Museo de Ciencias Naturales. — Con este nombre colectivo se comprende un complexo de servicios diversos, tíiles como el Museo Mar- 62 Junta de Ciències Naturals de Barcelona torell, el Miiseo de Cataluna, el Terrario y Acuario, el Laboratorio de Taxidermia y el Taller de rcparaciones. Las condiciones de estàs difcrentes instalaciones exigcn su concentra- ción provisional por un tiempo mas o menos largo impucsto por las cir- cunstancias. Para atender a estos servicios bastarà el personal técnico siguiente: Un director, tres conservadores y un Preparador, siendo los tres conservadores: uno para el Museo Martorell, otro para cl Museo de Cataluna y otro para el Terrario y Acuario adjuntos. Este ultimo Ser- vicio, nuevo en Espana, estarà siempre bien justificado por cl hecho de convenir una instalación de observación y estudio de pequenos animales indígenas, batracios, reptiles, insectos, pequenos peces de agua dulce, larvas diversas, etc, que requiere cuidados asiduos para mantener las necesidades perentorias de los Laboratorios, de los Museos, cursos de experiencias, etc. B. Parque o Jardín Zoològica. — Las reformas acordadas por la Junta respecto al mayor desarrollo extensivo e intensivo de esta im- portante sección, requiere ima imprescindible reorganización de servi- cios que, en la primera època, pueden reducirse a tres: el de Zootecnia, el de Aclimatación y el de Ictiogenia. El personal técnico encargado serà, en correspondència con los tres servicios antedichos el siguiente: un Di- rector y tres conservadores, sin olvidar la perspectiva de tener que au- mentar dicho personal si el desarrollo esperado supera a nuestras espe- ranzas en un porvenir no lejano. Un conservador estarà encaigado del Servicio de zootecnia, que comprenderà lo relativo a la avicultura, or- nicultura y ganadería. Un conservador encargado del Servicio de Acli- matación, que comprenderà lo que atane a las cuestiones zoológicas propiamente dichas, tales como cuidados de adaptación y procreación de los mamiferos y Aves exóticas, grandes Reptiles, etc. Y un conser- vador para el Servicio de Ictiogenia, que se ocuparà de todo lo referente a la cria y repoblación piscícola en aguas corrientes, lagos y pantanos, piscicultura, fiesta del pez, etc. C) Instituto Botànica. — Abarcarà diversos servicios especiales, que presentaran dos aspcctos generales diferentes: por una partc dcberà aten- derse a todo lo relativo al fomento y conservación de colecciones y al cuidado de las instalaciones, herbarios, Museo botànico, Escuela botà- nica, criptogamia y parasitología vegetal, etc, y por otra, lo que con- ciernc al cultivo general, jardín de expeiimentación, repiesentación de las floras regional, ibèrica y raediterrànea, estufas, umbràculos, etc. Secció Oficial 63 Estil divcrsidad de scrvicios cxigc a lo mcnos cl personal siguienle: un Director y dos Conservadores ademàs de los proíesorcs de Laboratorio que vayan exigicndo las nccesidades del Instituto. D) Instituto Oceanogrdfico. — Comprcndcra cl Laboreitorio bif)ló- gico marino, cl Acuario, cl Musco Occanogràfico y los distintes servicios de caràcter puramentc occanogràfico, cartografia marina, adquisición y conscrvación de un buque, etc. Si el trabajo múltiple que encierra esta sección ha de tcncr como en las otras secciones una división y cspccialización adecuada a sus fines científicos modernos, el personal técnico habrà de componerse de un Director, un Conservador y cuatro Profesores de Laboratorio, ademàs del personal del buque. El Conservador se cuidarà de todos los servicios pertinentes al Museo y al Acuario, de la provisión de material vivo a los Laboratorios, catalagoción, biblioteca, etc. Los profesores de Laborato- rios orientaran sus trabajos de investigación en las ramas de biologia, invertebrades y plankton, en la Ictiologia y Parasitología animal, en el anàlisis del agua marina y fondos oceànicos, y en el trazado de mapas, gràficos, estadísticas, etc. E. Instituto Geológico. — Comprende las siguientes materias: in- vestigaciones paleontológicas, mineralógicas, cristalogràficas, petrogrà- ficas, tectónicas, escuela geològica, y especializaciones y derivaciones de la geologia, hidrografia, espeleologia, sismologia, etc. Confección del Mapa Geológico de Cataluíia, cartografia geològica; rccolecciones, preparacio- nes y reproducciones para el Museo. El personal correspondiente a esta secciòn, estarà compuesto de un Director, un Conservador, los Profesores de Laboratorio, encargados del estudio de los asuntos pertinentes indicades, y el número de técnicos agregades y ayudantes que se censidere necesario para la recolecciòn, clasificaciòn y registro del material, así como también para el desarrollo de croquis, gràficos, planes, etc. Tante les Directores como los Conservadores podran tener a su cargo algun laboratorio, trabajo, o sección especial. § IV. Resumen del personal superior de plantilla, comprendido en todos los servicios de la Junta, tal como esta propone para la adaptación inmediata y considerando las retribuciencs como mínimum: A) Museo de Ciencias Naturales. — Un Director, oficial primcro a 64 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 4,500 ptas.; tres Conservadores, oficiales segundos a 3,000 ptas.; un Pre- parador, a 1,800 ptas. J5) Parque Jardín Zoològica. — Un Director, oficial primero, a 4,500 ptas.; tres Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. C) Instituto Botànico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 pe- setas; dos Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. D) Instituto Oceanogràfico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 pe- setas; un Conservador, oficial segundo, a 3,000 ptas. E) Instituto Geológico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 pese- tas; un Conservador, oficial segundo, a 3,000 ptas. (Los Profesorcs de laboratorio afectos a cada serVicio, a cargo de la Junta, con 3.000 ptas.) Barcelona, 3 Julio 19 17. APÈNDIX X Proyecto de Instituto Botànico La Junta Directiva de la Exposición, en sesión celebrada el dia 13 del actual, aceptó la propuesta formulada por la Ponència de esa Junta de común acuerdo con este Comisariado relativa al establecimiento del Jardín Botànico e Instituto Botànico dentro del recinto de la Exposición. Lo que tenemos la honra de trasladar a V. S, acompanando copia de aquella propuesta a todos los efectos procedentes. Dios guarde a V. S, muchos anos. Barcelona, 16 de Julio de 1917. — Los Comisarios: /. Pich. — F, Cambó. litre. Sr. Presidente de la Junta de Ciencias Naturales. Acuerdo del día 13 de Julio de 1917 I." Se destinarà a Jardín Botànico la parte de los jardines de la Exposición comprendida en la zona de la Exposición Espanola, limi- tada por los terrenos en que se han hecho las plantaciones de la sección forestal, el límite superior de dicha zona espailola y el viaducto que ha de unir dicha zona con la destinada a Exposición Elèctrica. Secció Oficial 65 2." Los moviniicntos de ticrras en la parlo destinada a J.irdín Botanico se rcalizaràn de común acucrdo entre dicha Junta y la dircc- ción facultativa de la Exposición. 3.° La Junta do la Exposición facilitarà, para el Jardín Botanico las plantas que existan en sus vivcros; las demas las adquirirà direc- tamente y por su cucnta la Junta de Cicncias Naturales, exccptuando casos cspcciales en que mcdiante acuerdo de la Junta de la Exposición, esta facilitarà la adquisición de plantas. 4.° Los trabajos de plantación se practicaran por el personal que realiza los demàs trabajos de jardineria; però la Junta de Ciencias Natu- rales designarà y retribuirà el personal director. 5.° Dentro de la zona destinada a Jardín Botanico y plantaciones forestales, se determinarà el emplazamicnto de un cdificio dcstinado a «Institut Botànic». La construcción de cstc ediíicio tendra caràcter per- manente y serà satisfecho por la Junta de Ciencias, la cual facilitarà la distribución de las diversas plantas que hayan de existir en el cdi- ficio; el arquitecto que deba proyectarlo y dirigirlo se designarà dj; común acuerdo entre ambas Juntas. 6.° La Junta de la Exposición dispondrà, hasta la clausura de la Exposición, de la planta baja y la del primer piso de este edificio para sus fines, el resto de las plantas seran ocupadas por la Junta de Ciencias para la instalación de servicios adecuados. 7.° La Junta de la Exposición contribuirà al pago del mencionado edificio con una cantidad igual al coste que se calcularà ascendería una construcción provisional que debiera levantarse para albergar todo lo que vendrà comprendido en las dos plantas que se reserva. Barcelona, 16 de Julio de 19 17. — Es copia. — Ignacio de Janer, Secretario. — F. Cambó. — /. Pich. — A. Caballero, — Marqués de Camps. — J. Fuset. — P. Font. — Maluquer. ACTES CEL•LEBRATS AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS I SERVEIS DE LA JUNTA, DEL 28 D'ABRIL AL 4 DE MAIG DE 1917 SESSIÓ INAUGURAL ACTA DE LA SESSIÓ INAUGURAL, QUE TINGUÉ LLOC EL DISSAPTE, DIA 28 D'ABRIL DE 1916 EN EL SALÓ DE CENT A les deu de la vetlla, en el Saló de Cent de la Casa Co- munal de la Ciutat de Barcelona, que estava adornat, així com l'escala d'honor i vestíbol, com pertoca a les grans solemnitats, reunida la Junta de Ciències Naturals en ple, amb l'Ajuntament i Diputació Provincial en corporació, assistència de il•lustres representacions corporatives en altre lloc detallades, persona- litats i nombrós públic que omplenava la gran Sala, el Sr. Pre- sident honorari, Arcalde de Barcelona Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola, obrí la sessió. Li feien costat en la Presidència, els Srs. Andreu, Puig i Cadafalch, Jumelle, Galàn, Martínez Vargas, Pacheco, Gaus- sen, Haas, Bofill i Matas, i Caballero. El Secretari dóna compte de les adhesions rebudes i re- presentacions mentades, que consten més endavant. Acte seguit, el professor Dr. Hernàndez Pacheco, delegat del Museo Nacional de Ciencias Naturales llegeix el missatge de salutació de aquella prestigiosa i benemèrita entitat, a la Junta de Barcelona, essent acullit amb grans aplaudiments. El Secretari dóna lectura a la memòria reglamentària, presentant un resum dels treballs per la Junta realitzats durant l'any transcorregut fins l'inauguració i esboçant el plan d'ac- tuació futura, nous serveis i demés. A continuació llegeix el vocal Vis-president professor Dr. don Carles Calleja el seu treball sobre la «Acción moralizadora de la vulgarización de las Ciencias Naturales y papel que han de yo Junta de Ciències Naturals de Barcelona desempenar las corporaciones populares en esta acción», ex- posant amb gran sinceritat i maestria, en forma enlairada i a tots comprensible, l'importància que per a la cultura ge- neral té l'impuls al conreu de les Ciències Naturals per lo molt que contribueix a aixecar l'esperit cap a regions més altes, domini de tota bondat, veritat i bellesa. El parlament del Dr. Calleja és rebut amb grans mostres de satisfacció. El Sr. Andreu clou la sessió aquesta amb breus paraules de salutació, glosant el renaixement cultural de Catalunya, remerciant la presència de les distingides personalitats foras- teres, i agraint molt, especialment al Dr. Hernàndez Pacheco, la cooperació que el Museu Nacional de Madrid presta a la nostra Junta. A dos quarts de dotze, el Sr. Arcalde aixecà la sessió. La Banda Municipal, situada en el vestíbol, tocà escullides composicions abans de la sessió, i, després d'aquesta, durant el desfile. El següent diumenge, dia 29, a les 12 del matí, s'efectuà en el Parc, les visites col•lectives de les autoritats i delegacions, en les noves instal•lacions i serveis de la Junta. A les 2 es reunien els convidats en el Gran Restaurant del Parc en àpat d'uns 160 coberts, sota la presidència del Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola. A les 7 de la tarde tingué lloc la conferència del vocal honorari Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal, Enginyer de Mines, en la Real Acadèmia de Ciències, sobre Geologia del Mont- SECH, que meresquè unànims elogis. Sessió Inaugural 71 REPRESENTACIONS I ADHESIONS Delegats forasters presents Dr. D. Càndido Bolívar, Madrid. Sr. >> Àngel Cabrera, Madrid. Dr. >> Alfonso Galan, Palma de Mallorca. » » Friederich Haas, Frankfurt M. Prof. Eduardo Hernàndez Pacheco, Madrid. » Henri Jumelle, Marseille. Sr. D. Erich Nièpkow, Osterode i / Ostpreussen. >> » O. Charles Rossfet, London. Vocals Honoraris presents litre. Sr. D. Joaquim de Borja. Prof. Eduard Fontseré. Excm. Sr. D. Lluís M. Vidal. personalitats i corporacions representades o adherides litre. Sr. D. Lluís Duran i Ventosa, Barcelona. Excm. » » Joan Maluquer i Viladot. » » Conde de Santa Florentina. » >> Marqués de Marianao. Prof. Ignasi Bolívar, Madrid. » Eduard Boscà, Valencià. » Odón de Buen, Madrid. Dr. D. Joan Cadevall, Tarrassa. Prof. Joaquim Gonzàlez Hidalgo, Madrid. » Romualdo Gonzàlez-Fragoso, Madrid. >> Lluís Lozano, Madrid. Sr. D. Ricardo García Mercet, Madrid. ^2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona R. P. Longinos Navàs, S. J., Zaragoza. Dl". D. Carlos Pau, Segorbe. » » José Rioja, Santander. Universitat de Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Consell de Pedagogia. Centre Excursionista de Catalunya. Institució Catalana d'Història Natural. Real Sociedad de Historia Natural, Sección de Barcelona. Facultad de Ciències. Real Acadèmia de Ciències i Arts. Institut Agrícola Català de San Isidro, Societat Protectora d'Animals i Plantes. Escola Superior d'Agricultura. Escola de Directors d'Indústries Químiques. Escola de Bells Oficis. Escola Elemental del Treball. Club Montanyenc Acadèmia de Medicina. Facultat de Medicina. Societat Astronòmica de Barcelona. Escola de Funcionaris d'Administració Local. Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Real Sociedad Espanola de Historia Natural, Madrid. Junta de Ampliación de Estudiós e Investigaciones Científicas, Madrid. Laboratorio biológico-mavino de Santander. Laboratori biològic-marí de Balears, Palma. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, Zaragoza. Soc'iétè Entomologique de France, París. Société Française de Minéralogie, París. Muséum d'Histoire Naturelle, París. Institut de France, París. Sessió Inaugural 73 Musée d'Histoire Naturcllc de Marseillc. Faculto des Sciences de l'Universilé de Marseillc. Musée G:)lonial Frauçais, Mvvsrillr. Institut Océanograph^que de Mònaco. Laboratoire biolog-quc maritime de Banyuls-sur-naer. Senckenbergische.; Museum, Frankfurt a/Maln. Société Linnéene de Bordeaux. Acadèmic des Sciences, Inscriptions et Belles Lettres de Toulouse. Univcrsité de Toulouse. Museo Civico di Storia Naturale di Gènova. Les adhesions del primer tinent d'Arcalde de la Ciutat de Barcelona, i del Director del Museu Nacional de Ciències Naturals, estan conce- budes en els següents termes: «Dissapte 28 d'Abril. — Sr. D. Santiago Andreu. — Benvolgut amic i distingit company: La íadiga en que encare me trobo, després d'una setmana en que hi tingut de dedicar cinc dies casi íntegrament a la vida Municipal, m'impideix assistir a aquestos satisfactoris actes de la Junta de Ciències Naturals, per a mi mostra de Uegítim orgull, perquè vaig ser jo precisament que fa anys va tenir la glòria de fundar-la. »Jo vos prego que m'excuseu de la falta d'assistència, i que ho feu present als dignes companys de la Junta, felicitant-vos a vos i a tota ella per els esplèndits fruits que comencen a estar a la vista, del seu pro- fitós treball. »I maneu a vostre affm. amic i company, Lluís Duran i Ventosa.» «27 Abril 1917. — Sr. D. José Maluquer, Secretario de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona. »Muy distinguido y cstimado amigo: Ya que contra toda mi voluntad y deseo no me haya sido permitido asistir personalmentc a las fiestas con que inauguran ustedes los nuevos scrvicios de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, no he de renunciar a asociarme a ellas desde aquí, enviàndoles la mas cordial de las felicitaciones, al par que la mas entusiasta adhesión a vuestra obra, que considero como pròpia, y ha- ciendo portador de ellas a mi hijo, identificado conmigo en el e;itu- siasmo por el progreso de aquell as Ciencias. Siempre he tenido fe en su 74 Junta de Ciències Naturals de Barcelona desarroUo, por el que vengo laborando hace mas de cuarenta anos y sin duda por esto, he merecido alcanzar estos tiempos de plenitud para el mismo, en que tan gran impulso les habéis dado, creando en esa noble Ciudad un centro que tanto ha de contribuir al adelanto de la ciència, a la cultura de Cataluna y al progreso de la Nación. Que ejemplol el de vuestras Corporaciones municipal y provincial y el de vuestros polí- ticos al prestaros su apoyo, capaces todos ellos por su ilustración, de hacerse cargo, de que, para la educación del pueblo y el progreso del país no solo son necesarias muchas escuelas sinó también Centros como el que habéis constituído cuyas ensenanzas son de tanta aplicación y utilidad. »Haced presente, os ruego, al Sr. Presidente de la Junta y a todos los Sres. Vocales que la componen mi profunda gratitud por las pruebas de consideración personal que en esta ocasión me habéis dispensado, las que, vivas siempre en mi memòria, han de servir para estrechar mas y mas los lazos de afecto y sincera amistad que ya nos unían y aceptad, sefior Secretario, la expresión de mi mayor consideración con que me reitero su seguro servidor y bucn amigo q. e. s. m., Ignacio Bolívar. JiDiííi (le Cíènnes Naliirah Anuari igi7 Professor D. Ignasi Bolívar i Urkutia Director del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid Sessió Inaugura/ 75 MISSATJE DE SALUTACIÓ DEL MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES DE MADRID, lU'git pel Prof. Dr. d. Eduardo Hernandez Pacheco JEFE DE SECCIÓ DEL MATEIX Sr. Presidente: Sres.: Acudimos con los brazos abiertos a vuestro espontàneo y amable llamamiento trayéndoos el alma de nuestro Museo fundado por el impulso generoso del buen Carlos III, uno de los mas grandes monarcas que ha tenido Espana, pues sus méritos no consistieron en éxitos guerreros ni en dominaciones de pueblos sinó en obras de paz, de ciència y de arte, que per- duraran a través de los siglos en los grandes monumentos y obras de cultura que su impulso verdaderamente sabio sembro por toda la Nación. 76 Junta de Ciències Naitirals de Barcelona Nuestro Museo, que tiene un abolengo tan glorioso como los de París y Londres, de quienes es contemporàneo, si no ha adquirido el desarrollo de estos no es por culpa de los sabios que en él laboraron, sinó por obra de los dos mas grandes males que agotan y matan las energías de los pueblos: las guerras civiles y la sucesión de gobiernos que desatendieron los mas importantes intereses culturales del país. El Museo de Madrid se fundo con tal riqueza, que hoy, cuando puede comenzar a exponerla, superan algunas de sus colecciones, como es el caso de las mineralógicas en ciertos aspectos, a las de los mas ricos Museos del extranjero, los cuales, desde que se fundaron, no han dejado de acrecentar por todos los medios las suyas. Alojado en 1776 el Real Gabinete de Historia Natural en la calle de Alcalà, junto con la Acadèmia de Bellas Artés de San Fernando en un mismo edificio, consagrado a las Artés y a las Ciencias, ha sido a modo de germen que ha dormido mas de un siglo, como esos organismos que, enquistàndose cuando el medio vital es adverso para su desarrollo, conservan a través de los tiempos, el tesoro de sus reservas y de sus energías vitales para desenvolverlas ràpidamente cuando se encuentren en un medio favorable y viviíicador; así nuestro Museo de Madrid durante cerca de un siglo en que Espafia vivió en perpetuo guerrear contra extrafíos y entre propios, y después de largos anos en que la pàtria se desangraba y fallecía por la insensatcz de una política que permitía hacer de los santos bienes de la nación orgia de desenfrenados apetitós, permaneció encerrado en su reducido recinto conservando el tesoro de sus colecciones Sessió Inaiimanl "jy originalcs, cual preciadas scmillas que se guardascn en espera de tierra laborada y abonada, donde al cacr y germinar se convirtieran, con el tiempo, en esplèndida cosecha. Así guardó las incomparables riquezas mincralógicas que de toda Europa y del continente americano aquí afluyeron, o los tipos de los mamíferos y aves americanas que los naturalistas cspanoles de la Amèrica, como el gran Azara, depositaran en nuestro Museo, o como la esplèndida colección entomológica que tres gene- raciones de sabios silenciosamente, sin medios, sin protección, però con el santó entusiasmo por la ciència y con el noble amor a la pàtria fueron reuniendo. Y sobre todo conservo lo que es mas valioso, el espí- ritu de los viejos maestros, hombres de fe, de ideales, al- truistas, desinteresados y nobles que hicieron de la Ciència su norte, del santó amor a la Naturaleza su ideal, de la cultura nacional su aspiración y del engrandecimiento de la pàtria su norma. Los nombres de Clavijo, Cavanilles, Lagasca, Asso, natura- listas de la època del esplendor del Museo a fines del siglo xviii, cuando organizaban las expediciones de sus sabios por los ale- jados rincones del planeta, como las de Ruiz y Pavón, las de Mutis, las de Malaspina, nos indican lo que puede hacerse ràpidamente cuando un centro se crea y funciona con medios abundantes y del mismo modo los de Graells, Vilanova, Pérez Arcas, Jiménez de la Espadà, Calderón, Quiroga y tantos otros de quienes fuimos discípulos gran parte de los aquí congregados y que ya encanecemos, nos demuestran tambièn cuànto puede el tesón y la constància cuando inteligencias despiertas, sobre- ponièndose a los obstàculos de la falta casi absoluta de medios, laboran por el puro ideal de la investigación científica y del progreso. Considerad al grado de esplendor a que Espafia hu- biera llegado en las Ciencias Naturales si hombres de la valia 78 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de los citados hubieran tenido a sus alcances los medios de que siis colegas extranjeros disponían. Del maestro de todos nosotros, de nuestro director el sabio naturalista D. Ignacio Bolívar, que con gran sentimiento suyo no ha podido venir personalmente a compartir vuestra alegria por la gran obra de cultura que hoy inaugurals, os traemos el mas cordial de los saludos y la mas entusiasta de las felici- taciones. Todo el personal del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, que labora y se afana por la investigación de las Ciencias Naturales siente hoy un placer grande al ver cómo Cataluna y con ella Espana se engrandece, con este intenso renacimiento científico que en vuestra ciudad presenciamos del que es muestra el Centro que habéis organizado bajo la protección de un Ayuntamiento y de una Diputación cons- cientes de su misión de paz y de civilización y que repre- sentan dignamente al pueblo catalàn que ha elegido sus miem- bros. Entre los escasos focos de cultura que funcionan hoy en Espana destacan del resto de los centros docentes oficiales, agobiados bajo una administración pública rutinària que los ahoga, el conjunto de insti tuciones culturales que habéis orga- nizado en Cataluna y entre las que sobresale esta Junta de Ciencias Naturales, fundados por el esfuerzo de vuestro Ayun- tamiento y de la Diputación Provincial de Barcelona y el cons- tituído por los organismos creados por la Junta para Amplia- ción de Estudiós e Investigaciones Científicas. Respecto al Sessió Inaugural 79 piimero, podcmos tributarlc nucstros clogios por cl progrcso tan ràpido que revelan estàs fundaciones, por el ejemplo de amor a la cultura tan grande como el que habéis dado, que hace de vuestra ciudad el emporio de la civilización mediterrà- nea, y que cual faro luminoso de cultura cnsena a las demàs ciudades de la Península cuàl es el verdadero camino que con- duce a la prosperidad de los pueblos. En cuanto al segundo, no somos nosotros, los que laboramos en el Museo Nacional de Ciencias Naturales, los mas indicados para ensalzarlo, pues gracias a la expresada Junta y a su au- xilio, nuestro Museo ha entrado en una era de producción y de actividad, que ha hecho que el germen enquistado de que os hablaba se desarrolle y produzca los frutos que habràn apreciado los representantes del pueblo catalàn que nos hi- cieron el honor de visitar nuestros laboratorios y que habréis Juzgado los naturalistas de Barcelona por el conjunto de las tres series de publicaciones geológicas, botànicas y zoológicas, que con las Memorias de la Comisión de Investigaciones prehis- tóricas hemos tenido el placer de remitiros, publicaciones que nos han permitido reanudar al cabo de mas de un siglo las que con el nombre de «Anales de Historia Natural» se publi- caron desde 1799 a 1804. Hoy, al ver el desarrollo que entre vosotros adquieren los estudiós de Ciencias Naturales por el esfuerzo de los hombres de ciència que laboran en los organismos creados por la Junta de Ciencias Naturales y merced a la alta protección del exce- lentísimo Ayuntamiento y Excma. Diputación de Barcelona, los que aquí venimos representando al viejo Museo Nacional no tan solo os felicitamos de todo corazón, sinó que con nuestra presencia, acudiendo gustosos a vuestra galante invitación, queremos afirmar que con gran placer y a gran honor tenemos el estrechar los lazos de afecto y de cordiahdad que unen ya a Junta de Ciències Naturals de Barcelona ambas colectividades, que deseamos marchen siempre unidas por el camino de la ciència en franca y sincera colaboración, para esplendor de Barcelona, glòria de Cataluna y honra y prestigio de Espana, La Comisión del Museo Nacional de Ciencias Naturales Eduardo Herndndez Pacheco, Àngel Cabrera, Cdndido Bolívar. Sessió Inaugural 8i MEMÒRIA DEL SECRETARI GENERAL I TÈCNIC Excm. Senyor: Senyores: Senyors: Poc més de deu anys han passat des de que l'Excm. Ajun- tament de Barcelona, amb el concurs d'alguns elements entu- siastes de les Ciències Naturals, va organitzar autonòmicament aquestos serveis amb el fi d'impulsar llur desenrotllo, contri- buint així a la cultura ciutadana; mes una sèrie d'entorpiments i pèrdues sensibles per a la Junta, privaren a aquesta de poder seguir amb ràpida volada el camí que els seus organitzadors li havien senyalat. No tot-hom comprèn de la mateixa manera l'espandiment cultural científic, ni es fan càrrec moltes per- sones dels defectes inherents a tota obra humana, aspirant a la perfecció immediata. Les coses tenen de mirar-se des del nivell on són, pujant o baixant, però posant-se sempre en el pla de la realitat. Així va compendre-ho la Junta actual, i toca al darrer dels membres de la mateixa el venir aquí a rendir-vos públicament compte de la seva tasca en l'any que porta de constitució. Uns quants senyors al voltant d'una taula prenent acords i despatxant papers, faran una feina ben poc profitosa per il•lustres, per perits que siguin, si no treballen sota un plan prèviament establert, i si fora d'aquella sala on se reuneixen no ni ha una organització ben encadenada, que porti a terme amb fe i entusiasme, adaptant-les a la pràctica, les iniciatives per ells projectades. Aquest és sempre el defecte capdal de la 82 Junta de Ciències Naturals de Barcelona majoria de les Juntes, Comissions i Assamblees i l'explicació de llurs fracassos. Es també el secret de l'èxit en totes les mani- festacions de la vida humana. Així al voltant de la taula en la modesta biblioteca del Museu Martorell, on l'acert del que després fou nostre Pre- sident tingué la bondat de convocar-nos, ens reunírem per primera volta l'onze de febrer de l'any passat. Jo no vos haig de parlar d'aquella primera Junta en què sols de càrrecs se parla i no's pot fer res més que constituir-se; però sí que vos diré que una compenetració entre nosaltres no hi era, ja que els recels i desenganys de temps passats estaven massa aprop davant dels ulls dels que a altres bienis havien pertenescut. Una novetat petita, però de gran trascendència futura, fou el que el President i Vis-president, Srs. Andreu i Calleja, com tots els demés càrrecs de la Junta, foren designats per nosaltres ma- teixos, prescindint de les prevencions burocràtiques a què fins àllavors s'havien les Juntes atès. L'autoritat de tots resultava així enrobustida, i donàvem un primer pàs cap a la nostra organització. El 25 de febrer celebràvem la primera sessió ordinària, on sorgiren per primera volta les qüestions pròpies d'aquestes re- unions, però posats dintre la reahtat que ens rodejava, exa- minada la situació dels serveis al nostre càrrec i considerant allò a què una ciutat com Barcelona té dret, començàrem l'elaboració del plan de treball, acordant allò que venia a ser els puntals on cimentàvem la nostra obra: establiment de nous serveis i millora dels antics. Organitzar pubUcacions cien- tífiques pròpies i formar un personal tècnic agregat a la Junta, que s'encarregués d'anar executant les nostres iniciatives amb l'entusiasme que tota obra cultural produeix. Els motllos antics quedaven trencats, i ja a la sessió següent, el dia 10 de març de 1916, avençàvem a sobre-pressió. Sessió [naiigtiral 83 Les Bases per les que íins allavors se regia la Junta ens resultaren desscguit estretes, estudiant-ne unes de noves en sentit mes ampli per a regir-se en endavant la Junta, projecte de nou Estatut votat i que, aprovat per aquella el 24 de març, fou refrendat per l'Excm. Ajuntament en Consistori de 9 de maig següent. Entretant, confeccionàrem i aprovàrem un plan general que en forma de memòria aixecàrem a la Comissió de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Barcelona, en el que exposàvem lo que falta a nostra Ciutat en Ciències Naturals, allò a què té dret i que la Junta es proposava donar-li. ...La Junta no pot encara organitzar noves instal•lacions — dèiem en aquella data, — instal•lacions que tanta falta fan en nostra Ciutat, com són un petit jardí botànic, un parc d'acli- matació, la reproducció d'animals antidiluvians quals restes han sigut trobats en nostra terra, els mapes en relleu de geo- grafia botànica i geològica, maquetes dels talls geològics de Catalunya, mapes litologies i batimètrics de nostre litoral, etcètera, etc. Fou aquest en principi el nostre programa. I al mateix temps, sense esperar la resolució de Cultura, ens dirigírem a Foment demanant la secció del Parc compresa entre el Saló de Sant Joan i el Passeig d'Isabel II, amb el Palau de l'antic Museu Arqueològic, I vernacle, Umbràcul i ardí comprès entre aquestes instal•lacions. Mentres això es resolia, començàrem amb els fonaments dels nous serveis, afermant concretament el criteri de que en els Museus, al costat de les col•leccions, deuen haver-hi els corres- ponents laboratoris de treball, preparació, determinació i in- vestigació. A més, un Museu no té d'esperar amb les portes obertes a que li portin objectes les persones de bona voluntat de fora d'ell; tot Museu té de tenir un nucli fort d'investigadors entusiastes que, a l'estudiar el que tingui, cuidin també de 8-1 Junta de Ciències Naturals de Barcelona fomentar l'augment de les col•leccions amb les exploracions pròpies o per ells dirigides, sigui sense col•laboració agena, o amb la d'altres Museus i Corporacions similars. Hi ha també una sèrie d'instal•lacions auxiliars que, sense formar part del Museu, són indispensables als laboratoris d'aquest; tals són les instal•lacions de vivaris, aquaris, terraris i aqua-terraris, on se pugui estudiar la vida animal en el medi mateix en què es desenrotlla. I encara no havíem rebut l'aprovació als nostres plans i sol•licitut d'ampliació de serveis, que ja planejàvem una nova secció, l'oceanogràfica, de quin futur desenrotllo depèn l'esta- bliment en nostra Ciutat de l'Estació Marina per tots som- niada. La Biblioteca, modesta que era a l'entrar-hi, poc a poc anàrem augmentant-la amb l'adquisició d'obres de consulta indispensables en les investigacions i treballs dels laboratoris. El 9 de maig l'Ajuntament aprovava el que la Junta havia interessat, tancant amb això el primer període de nostra gestió: era arribada l'hora d'executar. La part de l'edifici «Escola Municipal de Musica», que l'Ajuntament ens cedia, estava ocupada encara per altres comissions que no es donaven pas gaire pressa en deixar-la. L'ivernacle completament enrunat, sense cristalls, després de tants anys de deixadesa, estava, com l'Ombràcul, inservible. El Museu Martorell no havia sofert cap reparació ni per a llimpiesa des de més de vint anys enrera! La tasca de la Junta era ben forta per a posar tot això en estat de servei, i encara que molts elements ens deien que era inútil, que res es lograria, altr-es més entusiastes prenguérem la càrrega a nostres espatlles i començàrem a treballar en l'organització dels plans esboçats. Aquesta Memòria resultaria excessivament extensa (i prou pesada és ja) si volgués detallar el curs dels treballs escomesos Srssió Inaugural 85 i llur desenrotlle durant l'istiu. Sols diré que, sospeses les ses- sions a primers de juny, dedicàrem totes les nostres energies a la preparació d'aquesta primera pedra que avui celebrem. Mentres l'Ajuntament donava a subhasta les obres indis- pensables en rOmbràcul i Ivernacle, nosaltres ordenàvem directament i per administració les corresponents a l'cdifici en què pensàvem disposar-hi el Museu de Catalunya, així com l'arreglo del Museu Martorell. En això, en totes aquestes obres, té de fer constar la Junta ben clar i sense cap mena de reserva, la col•laboració no ja intel•ligent, sinó entusiasta, de l'arqui- tecte que la Comissió de Foment ens assignà, i al que confiàrem la direcció de les obres, D. Antoni de Falguera. A ell faig present des d'aquest lloc d'honor, l'expressió del nostre més pregon agraïment. * * Anaven avençant les obres i començava a arribar l'hora de pensar en les instal•lacions interiors. La guerra, aquest conflicte sense exemple en l'història que flagel•la les més floreixents comarques d'Europa, ens privà del concurs forà, obligant-nos a no comptar més que amb nosaltres mateixos, per a allò que normalment amb un parell de cartes hauríem resolt. I així no tinguérem més remei que perdre un temps preciós, projec- tant i construint coses, que en altres llocs feia anys havien resolt. En canvi, la satisfacció és ara més completa al veure el fruit del nostre esforç: podrà no ser tot tan ben construït, tan bellament disposat, però tot és fet a casa nostra! Els materials d'exposició constituïen també una dificultat, sobre-tot tenint en compte lo rudimentari de nostra organitza- ció, en què sols amb la bona voluntat d'un estol d'intel•ligents voluntaris podíem comptar. Però la cosa, el conjunt, anà pre- nent tal desenrotllo, els de fora ens esperonaven amb tant 86 Junta de Ciències Naturals de Barcelona d'interès, que tot seguí una marxa bastant més ràpida de la prevista. Pel mes de setembre publicàvem el primer Anuari de la Junta amb la col•laboració dels nostres agregats, i les consi- deracions que respecte les col•leccions dels Museus allà fèiem quedaren ben aviat fora de lloc. La ràpida volada i increment que prengueren algunes seccions, entre elles la botànica i l'En- tomològica, així com la Biblioteca, obligaren a la Junta a pendre disposicions especials ampliant l'organització. I s'instal•laren els laboratoris del Museu per a les seccions esmentades. Mes, senyors, l'esforç particular fins allavors obtingut no era ja suficient; la Junta tingué d'ocupar-se de l'organització del seu personal, convocant a aquest a un primer concurs per a proveïr cinc places d'auxiliars tècnics, concurs del que re- sultaren elegits els Srs. Aguilar- Amat, Font Quer, Pardillo, Sagarra i Sanmiguel, que, amb la col•laboració del Vocal de la Junta Director dels serveis botànics Dr. Caballero, la del Di- rector del Museu D. Artur Bofill i l'activa dels agregats Sal- vador i Joaquim Maluquer, constitueixen el fonament de l'obra que celebrem avui i inaugurarem demà. Tota obra cultural amb entusiasme empresa es caracteritza per una força d'atracció irresistible que es deixa sentir fins de ben lluny; així la nostra, sense donar-nos-en compte i molt abans que haguéssim pogut somniar-ho, era ja observada pels naturalistes de fora. I no tardaren en venir a col•laborar- hi amb sos consells i recol•leccions. Entre ells no puc menys de fer aquí esment de M. Emile Racovitza, del Laboratori de Banyuls; del Dr. Haas, del Senckenbergischen Museum de Frankfort; del Frère Sennen, dels Maristes francesos, Mr. O- Ch. Rosset; Dr. Weiss, entre els estrangers; i D. Carles Pau, Sessió Inaugural 87 de Segorbe; Dr. Rioja, de Santander; Dr. Galàn, de Palma de Mallorca; P. Navàs, de Saragossa; Dr. Boscà, de València; Dr. Gonzàlez Fragoso i Sr. Vicioso, de Madrid; D. Ascensi Codina i Dr. Bofill i Pichot, de Barcelona, entre els espanyols. Personalment i oficialment en nom de la Junta tinc de fer constar el mèrit d'aquesta col•laboració, tant més d'agrair quant en general no podia ser més desinteressada. De tots els que a aquesta obra ens han ajudat, és aquí el lloc de proclamar ben alt l'ajuda entusiasta, contínua i adhesió incondicional amb què hem comptat des del primer dia per part del director del Museu Nacional de Ciències Naturals a Madrid, Dr. D. Ig- nasi Bolívar. Una modèstia no igualada enlloc ni per ningú, ha fet que no es trobés ara entre nosaltres, amb tot i que estic segur que dels actes a què pot haver assistit en la seva incansa- ble vida de seguit i profitós treball, és aquest aquell amb el que més identificat deu sentir-se. En la formació de col•leccions i ordenació de treballs, el concurs que es troba és sempre segur; en canvi, en l'organització interior, en la solució dels mil pro- blemes d'ordre col•lectiu i personal en una obra com la nostra, el concurs apenes es logra obtenir-lo mai. Es tan humà el recel i gelosia! I precisament és aquesta col•laboració la que ens ha prestat el professor Bolívar, sense reserva de cap mena, posant incondicionalment al nostre servei, l'immens caudal de la seva llarga experiència, del seu saber i coneixements. A ell no li podem dir res més, sinó que consideri l'obra nostra com a pròpia i que en aquest acte solemne, la Junta de Ciències Naturals, l'Ajuntament i el poble tot de Barcelona, li dirigeix son homenatge de salutació i agraïment. * * Les instal•lacions que inaugura amb aquest acte la Junta, no són altra cosa que un començ de l'obra digna de Barcelona 88 Junta de Ciències Naturals de Barcelona que havem emprès. El significat de la festa no és altre que el presentar-nos en públic, amb el bagatge dels nostres plans i de les nostres aspiracions, per a que conegudes aquestes i aque- lles de vosaltres, ens dongueu l'apoi i confiança que la mag- nitut de l'obra requereix. Aquests serveis no són altres que els esboçats en el primitiu plan d'un any enrera: el Museu de Ciències Naturals, la secció botànica, el parc zoològic i la secció oceanogràfica o marina. Mes no cregueu que es tracti d'una cosa acabada, d'un monu- ment llest quina inauguració volem celebrar; és la primera pedra el que posem avui, d'un monument que anant bé no trobarem mai prou complet per a inaugurar-lo. En el Museu de Ciències Naturals les reformes són bastant grosses, constituint aquest avui un conjunt d'instal•lacions que es complementen i col•laboren. Així hi ha la part d'expo- sició, de laboratoris, el Vivàrium i l'Aquari. En la primera, és la novetat més gran la presentació, de moment, de la fauna catalana, en grups biològics representatius del medi on viuen els animals en nostra naturalesa, essent de notar el que s'ha procurat imitar aquesta fins al punt de portar del lloc de proce- dència d'aquells les plantes, rebrolls i les pedres pròpies de la mateixa; cada animal està allà en el medi en què viu, molts en parelles, altres amb els nius, etc. Sempre s'ha procurat adaptar a les roques, plantes i demés que els acompanyen, les formes pròpies de la regió on viuen els animlas, essent pro- cedents de la mateixa. Així el tronc de castanyer que figura en el grup de singlars, fou triat a Gualba; els materials del grup de l'estepa amb les avutardes, foren portats de la plana d'Urgell; els de les aus de patamoll, del Prat de Llobregat, etcètera, etc. Al centre s'hi destaca el grup pirenàic amb una representa- ció de la fauna de les altes muntanyes. Als costats, hi ha la Sessió Inaugural 89 fauna ornitològica pahistre (ocells de patamoll) i la marina (gaviotes), essent també remarcables el grup de singlars i l'ha- bitat dels ducs. Tan senzill com sona això a les nostres orelles, en la pràctica les dificultats que presenta són molt sovint verdaderament grans, doncs no sempre es topa amb gent que sàpiga bona- ment fer-se càrrec de l'obra empresa, ni es troba personal auxiliar prou adicte i capaç per a portar-la a cap. La Junta ha tingut que formar-se'l poc a poc aquest per- sonal, acudint en part al que, dispers per indrets allunyats de casa nostra, desitjava ocasió de treballar en una obra de profit. I al costat del que aquí ens anem formant amb l'excel•lent en- carregat de la Preparació i Laboratori de Taxidermia Sr. Soler i Pujol, i les inteldigents senyoretes Civit, Fustagueras, Bohi- gr.s i Mateu adjuntes als laboratoris i Biblioteca, hem obtingut el concurs directe dels actius conservadors-recol•lectors que foren dels laboratoris de Màlaga i Palma de Mallorca, Srs. Gros i Gofii Giner. La fauna catalana instal•lada en aquesta forma està en el primer pis del Museu de Catalunya a la cura de l'auxiliar Sr. de Sagarra, mentres les col•leccions generals degudament ordenades, segueixen en el Museu Martorell, sota l'inspecció del Sr. d'Aguilar-Amat. La bona preparació dels exemplars que es reben, l'estudi i determinació dels mateixos, l'investigació de llur organització i estructura, així com l'estudi de llurs elements constitutius, fan imprescindible l'existència i funcionament d'una sèrie d'instal•lacions que donen lloc als laboratoris del Museu. Cada un d'aquests laboratoris disposa dels auxiliars indis- pensables, preparadors, recol•lectors i demés, com també de biblioteca especial i abundant material científic. Avui està el Museu en condicions d'estudiar el que bona- 90 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ment rebi, crear im nucli d'aficionats a les Ciències Naturals, resolent sos dubtes i guiant-los en el camí emprès i aixecar el nivell de cultura general del públic presentant davant sos ulls les meravelles de la Naturalesa. En el Vivàriíim, instal•lat en l'antic Ivernacle, presenta la Junta els animals de nostres camps, boscos i aigua-molls, vius en llur medi propi, podent-se observar la vida i costums d'ells. L'Aquari, reorganitzat en forma apropiada, presenta la no- vetat de tenir una secció marina on el públic pot contemplar els animals de nostre litoral, sobre tot aquells que més des- coneix, i amb quines costums està menys familiaritzat. Aquesta secció, nova a Barcelona, presenta únicament, avui per avui, la fauna o animals propis de les roques litorals, sobre tot dels que viuen més o menys estacionats, que són, per altra part, els més interessants. Les dificultats momentànies per a la renovació de l'aigua de mar en aquest lloc i el poc espai de què es disposa, priva de presentar la nombrosa representació de la fauna ictiològica marina que hostatgen nostres costes, però a mida que els projectes de la Junta vagin desenrotllant-se i transformant-se en realitats, el públic podrà anar coneixent-la paulatinament amb l'ampHació i reparació de les instal•lacions. El contingut dels aquaris marins està format actualment per animals celenteris o cnidaris (actínies, anèmones de mar), equnioderms (estrelles de mar, erissos de mar i botes), alguns tunicats (ciones, cínties, crancs, gamba, cargols i petxines). També es presentaran a èpoques determinades, quan les recol- leccions i envíos de la badia de Roses poden efectuar-se cò- modament, alguns corals, esponges i madrèpores. En el centre de la sala hi ha un petit dipòsit on es trien els animals quan es reben, no posant-los en els aquaris fins que es veu es troben ja en bon estat. L'aigua pot posar-s'hi dolça o de mar, segons convingui. Sessió Itiaitgural 91 Donada l'índole del contingut, varia contínuament el ma- terial dels aquaris, no sols segons l'estació de l'any, sinó també per la contínua entrada de nous exemplars i noves formes, procedents de les exploracions marines i dragatges que emprèn o encarrega la Secció Oceanogràfica de la Junta. Per a nosaltres serà una base d'experiències indispensable, per a escometre aquesta obra en gran. La Secció Botànica, que bé pot dir-se no existia a la Junta, ha sigut obra de i'entusiasme i continuat treball del Dr. Font Quer activament ajudat pel professor Caballero. Els mil plecs de poc més d'un any enrera, s'han transformat ara amb prop de 20,000 que contenen els nostres herbaris, a més de la nova secció criptogàmica, l'ordenació de l'estufa en l'ala dreta de l'ivernacle i el jardí d'experimentació català davant del Museu Martorell. La Junta espera convertir aviat tot aquest conjunt de serveis afectes a la secció botànica en un complexe moder- nament organitzat, que amb el nom de «Institut Botànic» exer- ceixi a Barcelona les funcions de treball, ensenyança i inves- tigació de que avui careix tot Espanya en absolut. La Secció Marina, completament nova, pot presentar ja una mostra del que pot arribar a ser. Les col•leccions d'ani- mals marins que de diferents procedències ha rebut la Junta, donen ja una idea de la riquesa i esplendor no imaginable del món marí, d'aquest ambient de vida intensa, molt més encara que en la terrestre, amb totes ses lluites, exuberància i agi- tacions. Està aquesta en l'extrem posterior del primer pis del Museu, constant d'una sèrie d'aparells de pesca dels més usats en nostra costa i en les exploracions oceanogràfiques, així com de les col•leccions d'animals marins distribuïts en vitrines a propòsit. Lo interessant d'aquestas col•leccions resalta a pri- mera vista, doncs poden admirar-se les més variades formes Junta de Ciències Naturals de Barcelona d'animals inferiors, els corals amb els pòlips estesos, les me- duses, animals pelàgics, nocturns i fosforescents, una bona sèrie de llimacs de mar, cargols marins i petxines amb l'animal estès, etc. La col•laboració en aquesta Secció correspon principalment al Dr. Galàn, del Laboratori de Porto-Pí, a l'Estació Zoològica de Nàpols, al professor Dr. Rioja del Laboratori de Santander i a D. Joaquim de Borja, de la Comissió Oceanogràfica de la Marina de Guerra espanyola. Gran part dels exemplars pro- cedeixen també de les exploracions portades a cap per personal de la Junta, havent sigut preparats en el Laboratori adjunt a la Secció, deguent fer constar l'intel•ligent i meritori treball de l'auxiliar de la mateixa, Srta. Rosa Bohigas. Entre els objectes que figuren ara ja en aquesta col•lecció, criden atenció especial les maquetes o relleus de la costa cata- lana, des de la boca del Tech a la platja de Pals, amb les dife- rents fondàries, recs i planes submarines, tan característiques del nostre mar; la maqueta general del Mediterrani; la nansa de pesca per a grans fondàries usada pel príncep de Mònaco en ses exploracions, fins a més de 3,000 metres, amb les plaques lluminoses i gambins en l'interior; les dragues de diferents tipus i mides, així com el cap i crani de VHiperodon rostrahts Werm, procedent de Blanes, i la gran tortuga Dermochelys coriacea Linné, procedent de la Porrassa (Badia de Palma). A son costat, comencem a reunir, com hem dit, una sèrie d'enginys i ormeijos de pesca, base d'exploracions futures de la secció oceanogràfica que amb el vostre apoi i la vostra ajuda tenim d'establir. Per fi, en el Parc Zoològic, les reformes fins ara efectuades sols a la conservació es refereixen, amb algunes ampliacions arreglades, com són Yocelleria i \' aquari de salmònids ben ori- ginalment instal•lat en l'estrem de la col•lecció. Sessió Inauí^ural 93 Consideracions d'ordre interior i seguritat de les instal•la- cions obliguen a la Direcció de la Junta a restringir en certa manera l'aglomeració en les mateixes, doncs cal reconèixer amb fond sentiment, que el nivell cultural deixa bastant que desitjar en la generalitat del públic, per a poder entregar-li massa obertament les esmentades instal•lacions. * * * Entre els fins culturals de les instal•lacions i serveis de la Junta hi ha la difusió de les Ciències Naturals, i a aquest fi el Museu organitza anyalment un cicle de conferències i cursos de diferents caràcters, elementals, pràctics i d'investigació, sobre diferents estrenis de les Ciències Naturals, com són, entre ells, la Geologia, Mineralogia, Entomologia, Zoologia, Micro- grafia, estudis de la Naturalesa i Botànica descriptiva. Aquests cursos, a càrrec del personal tècnic de la Junta, són de matrícula completament gratuïta, aportant el Museu tot el material necessari tant per al treball en les classes, com el de recol•lecció i preparació en les excursions. El nombre d'alumnes no excedeix de dotze i en cas de matricular-se' n més, poden desdoblegar-se els cursos en dues o més seccions, a base sempre d'una hora semanal. Són sobre-tot recomanables als que estudien per a mestres o mestresses, alumnes de l'Institut i estudiants de les Escoles d'Agricultura, Belles x\rts i Bells Oficis i demés que desitgin especialitzar-se en alguna branca de les Ciències Naturals. A les persones que per la llur carrera i ocupació tinguin la residència fora de Barcelona, poden arribar així a constituir bons corresponsals del Museu en les diferents comarques ca- talanes. * * 94 Junta de Ciències Naturals de Barcelona La Junta ha organitzat una Biblioteca de Ciències Naturals pròpiament dites, que està a disposició del públic els dies i hores pel reglament indicats. El nombrós canvi de publicacions entre les entitats similars d'Espanya i de l'estranger li proporcionen material difícil i sobretot car d'adquirir d'altra manera, a més de les obres es- pecials que, sigui per donació dels autors, adquisició directa o dipòsit dels propietaris, van ingressant contínuament en la ja important Biblioteca. Però hi ha encara molt què fer per a que sigui una Biblioteca especial al dia, i per això espera també no h faltarà el concurs de tots, sigui amb donatius o dipò- sits. A més de la general, on hi ha les obres referents a més d'una de les seccions del Museu, posseeix cada laboratori una Bi- blioteca especial amb el concernent a la seva secció, anant-se estenent això cada dia més, a mida que les necessitats del tre- ball així ho exigeixin. Amb això els dipòsits poden fer-se de les dues maneres, sigui a la general, sigui a les seccions, segons el desig del do- nador o dipositant. Per ara, s'és sumament restringit en el treure llibres dels locals de la Junta, ja que es tracta d'obres quina consulta, per a que sigui útil, deu tindré lloc amb els exemplars al davant, i, per tant, en els laboratoris. En casos de treballs especials, pot fer naturalment sempre la Junta una excepció dintre el Reglament de la mateixa. Formen part de la Biblioteca les publicacions de les Socie- tats Geològica, Mineralògica, Botànica, Zoològica, Malacològica i Entomològica de França; Museus de París, Marsella, Mònaco, Londres, Milà, Gènova, Nova- York, Washington, Buenos Aires, Montevideo, Mèjic, Sydney, Rio de Janeiro i altres; les obres de Lamark, Cuvier, Bourguignat, Pilsbry, Locard, Carus, Sessió Inauç^nval uS Troiiessart, Rathenow, etc, etc, a mes de les publicacions molt completes sobre la flora, fauna i gea ibèriques. Per a fer-se'n càrrec, basti dir que'l canvi de publicacions passa ja de 350 entitats. * * * Una nova empenta acaba de rebre la nostra Institució, amb la conversió en Junta mixta acordada per l'Excm. Ajuntament i Excma. Diputació de Barcelona, i no cal dir que si abans era un compromís d'honor el nostre envers la Ciutat, ho és d'avui endavant molt major, ja que contribueix oficialment a nostra tasca una gran part de Catalunya. Realment, no podia faltar la protecció de la Diputació a una obra cultural com és la nostra. * La Junta no pensa en cap manera estancar-se amb les instal- lacions que presenta avui al públic barceloní, ans al contrari, desitja que siguin elles un estímul, per a que aquest segueixi amb verdader interès la gestió de la Junta esperonant-la per a que vagi ampliant-les i desenrotllant-les més i més. Hi ha molt què fer en aquest sentit a Barcelona, encara, fins a lograr V Institut Botànic abans esmentat; V Estació Ocea- nogràfica i Laboratori Biològic sl què ens havem referit, sols existeix en projecte; el mateix Museu de Ciències Naturals no és ni de molt el que deu arribar a ser, faltant-hi representació de grans grupus d'animals tropicals interessants tots ells, a més de les col•leccions sistemàtiques de pells com són en els Museus moderns; la secció antropològica i etnogràfica no existeix encara; i fins el Parc Zoològic no és allò a què Barcelona tindria dret: un jardí d'aclimatació, centre de reproducció i exportació d'animals de chmes càlids. 96 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Per a tot això, no basta el treball continuat en els Museus, instal•lacions i serveis esmentats; és precís sortir a fora, estendre el radi d'acció més enllà dels nostres límits geogràfics, relacio- nar-nos amb altres entitats germanes, emprenent exploracions de conjunt fins a regions ben apartades i poc conegudes. La Junta confia en que despertarà l'interès del públic en general, i en particular de les persones aimants de les Ciències Naturals i del bon nom de Barcelona, les quals col•laboraran en aquesta obra esboçada a mida de les respectives forces. L'organització de la Junta, el que la Junta necessita, espera i ofereix al públic i a sos protectors, va expressat en el lloc corresponent de nostres publicacions, confiant en que per part de tot-hom mereixerà aquesta crida el millor acolliment. Senyors, vaig a acabar, però permeteu abans que fassi avi- nent davant de tots, l'agraïment gran de tots els elements tèc- nics d'aquesta Junta, envers l'Ajuntament de Barcelona a quina alta protecció es deu tot lo exposat; i dintre d'ell la Junta tota l'endreça especialment a les Comissions de Foment i Cultura, que sens distinció de partits ni manera de pensar, han apoiat incondicionalment la nostra obra. I a vos, Excm. Senyor, que ens dispenseu l'honor de presi- dir-nos, desitjem quedi el dia de demà aquest acte com un dels millors records del temps que haveu exercit la Magistra- tura capdal de la ciutat de Barcelona. He dit. Sessió Inaugural ')/ DISCURS DEL Iltre. Sr. professor Dr. D. CARLES CALLEJA, VOCAL TÈCNIC, VISPRESIDENT DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, sobres : «ACCIÓN MORALIZADORA DE LA VULGARIZACIÓN DE LAS ClENCIAS NaTURALES, Y APOYO QUE DEBEN PRESTAR LAS CÜRPÜRAGIONES POPULARES EN DICIIA ACCIÓN» Excmo. Sr.: Senoras y Sefíores: Ni por aneja ni por repetida debe abandonarse esta pruden- tísima costumbre que consiste en confiarse el disertante a la benevolència de su auditorio, pues aunque no fuera mas que como fingido homenaje, supone tal acto, reconocimiento de pequefiez, frente a la grandeza del pueblo, que en este concepto debe tenerse siempre al auditorio, ausencia de egoísmo y por ende, condenación explícita de todo linaje de egolatria y mere- q8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona cido homenaje, quienes, pudiendo dedicarse a mas provcchosos menesteres, nos hicieron la senalada y honrosa merced de es- cucharnos en el concepto físico, y atendernos en el intelectual. Así, pues, gustoso cumplo con los cànones consuetudinarios y sin mas preàmbulos, que de ser mas latos tornaríanse en ale- gatos personales de empalagosa dulcedumbre, a vuestra bene- volència me entrego, en vuestra discreción confio y en vuestros amorosos anhelos intelectuales de jo vagar mi cspíritu, seguro de que no me ha de faltar la una, sabréis dispensar faltas con aquella y habréis de alentarme con estos, pues picnso qus aquí os habéis congregado, en esta casa, y en este imponcnte y sagrado rccinto, para confirmar una vez mas que tal salón y tal casa es el común alberguc de los hijos (que lo son unos por natuialeza y otros, como yo, por afecto) de aquella perla del mar latino, que estimarà el príncipe ds los ingenios como ar- chivo de la cortesia. Y entro ya en matèria sin mas preparativos, uniendo mis plàcemes y fundiendo mi gozo con el vuestro al ver cómo nues- tro mimicipio cumple con una de las obras de misericòrdia, pues al inaugurarse en este dia los servicios de que os ha dado cuenta mi qucrido y activo companero el Sr. Maluquer, que son" in- cumbencia de la Junta Municipal de Ciencias Naturales, el Ayuntamiento de Barcelona, con una esplendidez que le honra, con un altruisme pocas veces igualado por otros municipios, ha puesto en nuestras manos un gran instrumento de cultura popu- lar, y al crear y dotar estos servicios que se hallan bajo nuestra inmediata vigilància, ha echado sobre nuestros hombros pesada carga, responsabilidad inmensa, que nosotros estamos dispuestos a afrontar para corresponder a tal confianza y para qus siempre pueda decirse que el municipio de la Ciudad Condal, cumple Sessió Inaugural 99 con aquella obra de misericòrdia que os indicaba, y 110 esca- tima Sil amparo y llama a sii la.do a todos los que en el reparto de la comèdia social nos corrcspondió el papel de ensciíay al que no sabé. Permitidme, pues, que aquí me detenga un poco e insista sobre la significación de las insti tuciones que hoy se inau- guran, y que manana habréis de visitar: se trata, como ve- réis, de ofrecer una colccción de seres que se hallan dispersos en la ticrra, en conjunto y en reducido espacio para que con comodidad material y sin esfuerzos intelectuales pueda apre- ciarse cómo son en su forma, cómo se comportan en siis acti- vidades, en qué condiciones se encuentran los seres de la natu- raleza, vivos unos, aparentemente inertes otros, y todos ellos dignos de atención y de estudio. De este modo el visitante de nuestras colecciones en los museos, de nuestras plantas en los jardines y en las estufas, de nuestros laborat orios con sus preparaciones microscópicas, puede asistir a los fenómenos de la Naturaleza, sin dispendio metàlico y sin pérdida de tiempo, muchas veces mas preciado éste en medio de nuestra agobiante vida moderna qua aquél. Però no hemos de ocultarnos que la consecución de este íin de mera satisfacción de una sana curio- sidad, es poco resultado para tan grandes medios y tan magna empresa; es preciso que algo mas se obtenga en esta labor, se hace necesario que a la par que instruir deleitando, eduquemos, que lleguemos a conseguir el cumplimiento de aquella divisa que debiera campear en toda empresa de pedagogia popular, «dulcoro mores», que dulciíicando las costumbres se crean los ciudadanos completos, pues la verdad escueta, sin la companía de la belleza y de la bondad, es una sola de las facetas del conocimicnto, del mismo modo que no puede concebirse al sabio que no es bueno y cuya sensibilidad no le encamina hacia el luminoso sendero del arte. loo Junta de Ciències Naturals de Barcelona Precisamente este consorcio de la verdad con la belleza y la bondad se realiza en el estudio de la Naturaleza, y de ahí forzosamente ha de deducirse que la vulgarización de la ciència que al estudio de la Naturaleza se dedica, constituye un gran elemento educativo; y como todo lo que sea educar tiende al cumplimiento de un gran precepto moral, de aquí que la di- vulgación de las ciencias naturales constituya uno de los pro- cedimientos moralizadores del pueblo a quien se educa con en- canto, pues se le ofrece una verdad bella y se le inicia en la gran obra del Creador, cuyas leyes tienden al cumplimiento del deber ineludible en sus diversas expresiones para todos los seres que a El le plugo colocar en la inmensidad del Uni- verso. Y como no hay mejor medio educativo que el del ejemplo, el hombre encuentra en el examen de las leyes naturales el cumplimiento fatal de la justicia inmanente, el desinterès de las sociedades animales, el sacrificio de unos seres por otros, el amor maternal elevado al mas alto grado de sublimidad, el trabajo en provecho propio y en el de la agmpación de la que el ser forma parte, todo ello sin alharacas, sin recompensas actuales, llevado a cabo con la sencillez de lo rutinario, callada y reposadamente sí, però con la harmonia inimitable, con aquella deleitosa música indefinible con la cual ruedan los mundos por los espacios infinitos y en cada uno de ellos debe sentirse la sublime sinfonía de la vida que se eleva a manera de selectísimo perfume constituyendo alabanza imperecedera de la naturaleza hacia el Supremo Artífice, fuente de toda Verdad, de toda Belleza y de toda Bondad. Insisto, y perdonadme por ello, que si lo bueno y lo ver- dadero ha de llegar a la conciencia del pueblo, debe vestirse con las galas de lo bello, y por esto la Naturaleza es medio sin igual para la educación moral de las multitudes. Sessió Inaugural loi En efecto, la grandeza y hermosura de la Naturalcza puede estudiarse en todas sus obras, porque se manifiesta hasta en sus producciones mas insignificantes. El imponentc cspectàculo de las revoluciones celestes y de las fomiidables fuerzas que entran en acción para el gobierno de los mundos, indudable- mente debe sorprendernos por su extensión y por el poder de las acciones que nos revela; però la sorpresa que en nosotros nacc a la vista de las grandezas celestes es causada por la supe- rior dad comparativa de dichas grandezas sobre los pensa- mientos usuales de nuestro espíritu. El Autor de la naturaleza no es màs grande en la dirección de un sol a través de los Cam- pos estrellades, que en la germinación de una planta o en la generación de cualquiera ser vivo; no es màs grande al sembrar estrellas a millares en los surcos del cielo, que cuando es- parce las ligeras semillas de terrestres flores sobre la húmeda tierra. Todas son obras igualmente dignas de atención y que revelan la acción de una inteligencia infinita. Substraer un globo radiante de vida al vuelo abrasador de los desmelenados co- metas, o cerrar la temblorosa corola a la aproximación del cierzo o de la niebla; desplegar en el espacio una nebulosa rica de soles o adornar en nuestros jardines los àrboles con poli- cromas flores; presidir a la formación de las capas sucesivas de la corteza protozoica del mundo, o hacerlo con un fruto que debe madurar, son todas obras divinas, y este titulo no conoce ni màs ni menos grados. Contemplar la naturaleza en sus flores o en sus estrellas es elevarse a la noción de lo verdadero por vías diferentes; es ini- ciarse en los misteriós de lo infinito con expresiones distintas; es estudiar el mundo bajo aspectos variados;es instruirse en la cièn- cia de la naturaleza por dos maestros diversos, però de la misma escuela. Sepàmoslo bien, la belleza y la sublimidad en la Na- turaleza no es cuestión de tamano; la màs modesta de entre I02 Junta de Ciències Naturals de Barcelona las plantas, la flor campestre que se esconde bajo la hierba espesa y las que pertenecen al mundo microscópico, son tan maravillosas como las espléndidas orquídeas, los cedros secu- lares, las temblorosas sensitivas. Emperò en esto, como en todo, por un efecto de inèrcia de nuestro espíritu, la costumbre embota nuestra sensibilidad y hace menos vivas las imprès iones que frecuentemente se suceden, de manera que los objetos que al principio cautivaron mas vivamente nuestra atención y mas profundamente nos sorprendieron, llegan con el tiempo a pasar inadvertides. Esto es lo que constituye en nosotros el grado aparente de lo maravilloso: lo desconocido, lo nuevo nos choca y nos atrae sin cèsar; a medida que las cosas nos van siendo mas conocidas, mas familiares, pierden el don de maravi- llarnos. Si por arte de encantamiento llegàramos hoy por primera vez sobre la tierra volviendo de un mundo diferente del nuestro, jcuàl no seria nuestra sorpresa al despertarnos y ver manifes- tarse en torno nuestro todas las numerosas acciones que cons- tituyen el conjunto de la obra natural! En la aurora del afio, como en la d? un hermoso dia, la alegre primavera despierta las fuerzas latentes y adorna con nuevas galas al mundo des- pojado de ellas por la mano del invierno; el cielo renace, su azul bana a lo lejos el transparente horizonte, la tènue brisa acaricia los nacientes retonos de las plantas, el sol vierte desde lo alto sus fecundos rayos, y la alegria y la luz celebran por todas part es el renacimiento de la vida. jQué maravillosa transformación se ha operado! Los àrboles, los bosqucs enteros que hace unos meses no ofrecían mas que troncos descamados, tallos desnudos en los que la muerte parecía haber sentado sus reales, de pronto reverdeccn, se visten de hojas y nuevamente esparcen su fresca sombra en lo profundo de los retiros cam- pestres. Sessió Inaugural 103 Estc sublime pspectàculo cada ano se renueva y sin em- bargo pasa casi inadvertido si alguien no nos llama la aten- ción para qne en él nos fijemos. ^Qué seria si a la general con- templación del movimiento primaveral hiciéramos suceder la observación particular de cada espècie vegetal o animal? ,íQué seria si restringiendo nuestra observación nos dedicàsemos a contemplar las plantas tan diversas que embellecen la super- fície de la tierra? Veriamos que mientras unas guaidan humil- demente sus flores, otras parecen nacidas para el brillo y la luz, desplegando ante nuestras atónitas miradas las galas resplande- cientes de sus riquezas; otras parecen desdenar esta aparente frivolidad y no se presentan hasta la època en que los frutos ya maduros consagran su utilidad: aquí la vista se sorprcnde ante el vigor de secular encina que allà en tiempos remotos quizà viera pasar al colegio de los druidas en busca del muér- dago sagrado; allí el tènue soplo de ligera brisa conmueve en sus raíces la púdica violsta. Però aun nos queda por contemplar el mundo maravilloso de los colores y al lado de la nítida blancura de olorosa azucena se desen vuel ven las maravillosas tonalidades de la digital, del tulipàn, de la triste pasionaria del alegre y espanolísimo clavel. Però donde indudablemente la ensefianza del ejemplo puede tener una mayor trascendencia no solo individualmente, sinó que también desde un punto de vista colectivo, y por ende de gran importància sociològica, es en la contemplación atenta de los animales que viven en colonias. ^Cuàntas veces, por ejemplo, no ha sido solicitada nuestra atención por la impecable distri- bución del trabajo en la sociedad de las abejas, y en ella hemos visto ejercitarse la resignación, el sacrificio constante de las obreras y tantas particularidades que serían en efecto pro- fundamente admirables si, como dice un gran biólogo, las abejas fueran hojnbres? Però tanto mejor, aun conscrvando lO-i Junta de Ciències Naturals de Barcelona este punto de vista antropomórfico, que qiiizà no sea muy preciso biológicamente, es en cambio conveniente mantenerlas con un fin cducativo y hacer observar la cantidad de abnega- ción real que exigen ciertos deberes sociales de los animales que los llevan a cabo y en muchos casos habremos de convenir que si tal hicieran los hombres, habríamos de honrarlos como santos, icuàntos premios se conceden a la virtud que no forman excepción en las socicdadcs animales! Creo, pues, para terminar, que las ciencias naturales consti- tuyen un gran instrumento en la educacion moral del pueblo, y que su divulgación ha de ser provechosísima, entendiendo que es obligación de todas las entidades directoras de aquél, procurar por todos los medios realizar tal divulgación como deber ineludible que la sociedad les confia para cumplir una de las mas hermosas misiones que han de realizar las corpo- raciones populares, pues éstas no solo han de administrar bien, sinó que han de repartir entre sus administrados aquel otro alimento espiritual que forma la educacion y cumplir de esta manera con una misión altísima, por aquello de que «no solo de pan vive el hombre». Però me preguntaréis: (jcómo llegar a realizar tal íin? y especialmente: ^de qué medios se pueden valer municipios, diputaciones, etc, para conseguir que las ciencias naturales no solo se divulguen entre el pueblo sinó que éste se interese en tal divulgación, se aficione a su estudio y sea, en ultimo termino, un factor activo de su conocimiento? A esta pregunta habría yo de contestar con respuesta tan breve como expresiva, pues me bastaria deciros que haciendo lo que nuestro municipio realiza y que en el dia de hoy expone a la consideración de los ciudadanos barceloneses, se obtiene Sessió Inaugural 105 el màximo rendimicnto en la viilgarización de la ciència de la Naturaleza, y que como lo mejor es predicar con el ejemplo, no temo equivocarme si os digo que quedàis emplazados para que a la vuelta de no muy largo lapso de tiempo veàis los pro- vechosos rcsultados obtenidos en la cultura de nuestra qu^rida Ciudad. Però no quiero terminar sin anadir que no basta esto que ahora se os presenta a vuestros ojos, que es necesario que, ademàs de la creación de museos, de jardines, de estufas y um- bràculos, de colecciones de animales vivos y de herbarios con vegetales muertos, los municipios, como ya ha comenzado a realizarlo el nuestro, se preocupen de dar cursos cortos de vul- garización, donde con sencillez espartana, con amenidad àtica y con caràcter eminentemente practico se expongan por personas competentes los mas elementales principios científicos; se cuide de organizar cortas excursiones y visitas a sus propias instala- ciones en las que bajo la dirección de esas mismas personas se haga notar cuanto deba conocerse y esté a los alcances de excursionistas y visitantes; y sobre todo procuraran asociar al trabajo científico al pueblo publicando pequenos folletos donde se den clarísimas instrucciones para la recolección de animales, vegetales y minerales, con lo cual se conseguirà instruir y enriquecer las colecciones y crear un amor a los museos como de cosa pròpia, pues que a su crecimiento han contribuído todos los que de un modo u otro han aportado su esfuerzo personal, y aun se estimularia mas este amor creando premios que anual- mente pudieran repartirse; por ejemplo, uno al que hubiera recogido mas ejemplares, otro al que hubiera presentado los mas raros o nuevos y otro al que los hubiera ofrecido mejor preparados. io6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Termino ya, però antes de acabar permitidme que felicite efusivamente a nuestro Ayimtamiento por el acto que hoy se realiza y sobra todo por su honda significación y que apro- veche este sitio y este momento para que en nombre de mis companeros y del personal técnico de la Junta me ofrezca para realizar esta tarea educativa, haciendo constar que no busca- mos otra recompensa que la satisfacción del deber cumplido y haber sido útiles a nuestros conciudadanos en bien de la Moral, de la Ciència y de la Pàtria. Sessió In augural 107 DISCURS DEL PRESIDENT DE LA JUNTA Iltre. Sr. D. SANTIAGO ANDREU I BARBER, TINENT D'ARCALDE DE L'Excm. AJUNTAMENT DE BARCELONA Excms. Srs.: Senyores: Senyors: Si no fos per complir iin deure de gratitud i cortesia impo- sat pel càrrec amb què, no pels mèrits personals, sinó per la llur benevolença, els companys de Junta tingueren a bé hon- rar-me, no aixecaria certament la meva veu en aquest lloc on els tècnics han fet sentir la seva amb l'eloqüència i entusiasme que haveu pogut apreciar. Però, senyors, toca al president cloure Tacte solemne amb què la Junta de Ciències Naturals de Barcelona celebra la inauguració dels seus serveis, i em per- metreu unes breus paraules, que quant almenys signifiquin el nostre més pregon agraïment als que hi han col•laborat, i la meva modesta però entusiasta adhesió personal als sentiments expressats pels senyors que han fet ús de la paraula. Per aquestos, especialment per la bella Memòria del nostre estimat Secretari, vos haureu fet càrrec de l'esforç que la Junta ha fet durant aquest any fins arribar al moment actual, així com dels projectes de noves instal•lacions i serveis per a l'es- devenidor, essent veritablement consolador i obrint el cor a falagueres esperances, veure com en aquests temps ben cala- mitosos en què un incendi formidable consumeix d'extrem a io8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona extrem les més belles, les més cultes regions de la terra, aqui a casa nostra venim a fer obra de pau, obra de cultura, ciència, educació i ciutadania amb la propagació i conreu de les Cièn- cies Naturals. I és, senyors, ben digne d'observar com aquest renaixe- ment científic i cultural que cada dia en manifestacions diferents veiem sorgir en la nostra terra, tingui precisament lloc en mo- ments d'intens desvetllament patriòtic, de pregon entusiasme d'afirmació dels sentiments nacionalistes. Era ahir que inaugu- ràvem aquella esplèndida manifestació d'art amb què la noble França, la immortal, la bella França respongué a la invitació que amb els braços oberts li féu la ciutat de Barcelona, ager- manant en l'Exposició memorable els noms dels grans artistes dels dos països germans; com les masses chorals catalanes s'u- neixen en manifestació mai vista i honoren al Músic que sabé infiltrar en l'ànima del poble una de les més enlairades de les Belles Arts; com tot Catalunya, sense distinció de partits ni pensaments, celebrava el gran poeta, l'il•lustre Guimerà; i serà demà que, amb la repartició de premis en l'Institut d'Estudis, s'afermarà una vegada més el gran principi exposat de com els renaixements culturals sols tenen lloc i veritable eficàcia quan van acompanyats d'un desvetllament nacionahsta, en moments d'optimisme gran, d'esperances, d'anhel, de competència, de lluita, de vida intensa, de voler ser! La Història ens ho ensenya en ses immutables planes: la flo- ridesa francesa, l'anglesa, la belga, l'americana, l'italiana, l'ale- manya, sempre han tingut lloc en temps de desvetllament polític, sigui causat per un gran trasbals i un jove imperi, sigui per una extensió de domini mundial sens parió, sigui pel naixement d'una independència, sigui, en fi, per la unió i agermanament després d'unes guerres civils formidables que conduïren els grans Estats a la Federació, al Reialme, a l'Imperi. Sessió Inaugural loo Avui es troba Catalunya en un d'aquests moments històrics. Els motllos en què la seva vida es desenrotlla, els troba estrets, i, en dalers d'espandiment, es dirigeix a les terres de la vella Iberia amb la senyera al vent desplegada, d'àmplia, completa renovació. I esperonada la vida catalana per l'acció política d'afirmació nacionalista que això representa, es llença en totes les manifestacions del saber humà assedegada de cultura, ex- perimentació i investigació. La Junta de Ciències Naturals és una part integrant d'aquest renaixement, millor dit d'aquesta floridesa científica de nostra terra, i avui amb l'organització d'un Institut Botànic, demà amb la de l'Institut Oceanogràfic de què vos ha parlat el nostre Secretari, assentarem el criteri de no recloure'ns solament dins les nostres fronteres, sinó que anem a cercar fins lluny de casa els medis de treball que necessitem, col•laborant en la gran obra del progrés científic mundial.' * * Per a aquesta obra altament patriòtica en el més ampli sentit de la paraula, requerim l'esforç de tots vosaltres, d'aquí i de fora, que per al desvetllament científic de Catalunya i d'Espanya tota vos interesseu. No sobren a Espanya organitza- cions científiques amb base ferma, que siguin garantia d'encer- tada i fructuosa gestió; i des d'aquest lloc d'honor em complau rendir públic homenatge a aquesta entitat que sobressurt en mig d'un cúmul d'organitzacions de vida precària, il•luminant com estrella d'Orient la vida científica espanyola guiant-la cap a l'ideal: la Junta d'Ampliació d'Estudis i investigacions cien- tífiques. Nosaltres hi tenim fe plena, confiança absoluta en aqueixa organització, patrocinadora de les pensions d'estudi, de la Resi- I lo Junta de Ciències Naturals de Barcelona dència d'Estudiants, dels Laboratoris d'investigació i per sobre de tot la protectora decidida, ferma, del Museu Nacional de Ciències Naturals. Per això ens considerem tan honrats amb la delegació que d'aquest tenim entre nosaltres, i el missatge de sa- lutació del qual, tan sincer com eloqüent, ens ha llegit el profes- sor Hernàndez-Pacheco. Rebeu, senyor professor, amb els vostres companys Drs. Lozano, Cabrera i Bolívar, l'expressió del nostre més pregon agraïment; i quan, de retorn al vostre Museu, des- prés d'aquestes hores, que nosaltres trobarem sempre excessi- vament breus, que hem passat plegats, vos trobeu altra volta entre els vostres treballs endinsats en els alts estudis que tan vos honren i ens honren a tots, vos preguem que no oblideu el nostre desig de col•laboració ferma, franca i lleial en propòsits comuns que guien a totes dues Corporacions. D'una manera espe- cial vos prec que feu present al mestre de tots, el director insigne del Museu de Madrid, professor Ignasi Bolívar, la nostra més entusiasta salutació i coral agraïment. * * * El Secretari vos ha donat compte de les adhesions rebudes i representacions acreditades. A mi no em toca més que agrair- vos a tots el vostre concurs i el relleu que amb la vostra pre- sència doneu a la nostra festa. A les entitats i organitzacions catalanes no tinc de dir-los res més; formem tots un bloc cultural que podem condensar en les paraules «tots per a un i un per a tots». Grans mercès per la vostra adhesió. De fora haig d'anomenar entre les espanyoles el ja citat Mu- seu Nacional, la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, el Laboratori biològic de Palma de Mallorca, l'Estació Marina de Santander. Rebin totes elles, amb les altres adherides i perso- nalitats associades, nostre més sincer reconeixement. Sessió Inaugural 1 1 1 D'estrangeres, moltes han estat les adherides, i, atenent a les circumstàncies actuals, són ben d'agrair les proves de consi- deració de què ens han fet objecte, especialment les de Ba- nyuls, Mònac i Marsella, sobretot aquestes darreres, que ens han enviat un delegat: el director del Museu Colonial francès, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Universitat de Mar- sella, professor Henri Jumelle. La gran nació francesa ha volgut així associar-se a aquesta nova manifestació de cultura nostra, oferint-li jo aquí, en nom de la Junta, públic testimoni de pregon agraïment i personal adhesió. Tant al professor Jumelle com al Sr. Cònsul General de França M. Gaussen, aquí present, els prec que es facin intèrprets dels expressats sentiments. A vosaltres, Srs. Arcalde i Consellers de la ciutat de Bar- celona, que tan relleu i solemnitat haveu donat amb la vostra presència a aquest acte, vos oferim també l'expressió de nostre agraïment, pregant-vos que Seguiu dispensant la mateixa pro- tecció com fins ara a l'obra de la Junta, que és, al cap i a la fi, obra ben vostra. I a tots els presents que vos haveu associat tan gentilment a la inauguració dels nostres serveis, representants com sou aquí de tot el poble barceloní al qual van en primer lloc endre- çades les instal•lacions que suara inaugurem: Grans mercès! Penyora sou tots que la Junta de Ciències Naturals de Barcelona ha de seguir sense desmaiar en el camí emprès, com deia tan encertadament la digna delegació del Museu Nacional: en bé, honra i prestigi de la Ciència i de la Pàtria. He dit. GEOLOGIA DEL MONTSECH Junta de Ciències Natuials de Barcelona LA.M. I ■Jffe in u w c/1 h i?: o Q O o O ■'■«.v # , ^. ií^l 'íècf > •3 o c o te o E o 1/) c E d" ■o 00 a o w o c c OS (U o s -o T3 CT3 x: x: u. o u o (L> (U r^ O) t/> c o c o o r-à Ci oc '^ GEOLOGIA DEL MONTSECH CONFERÈNCIA DONADA EN LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES pjr l'Excm. Sr. d. Lluís Mariano Vidal VOCAL HÜNORAKI Illmos. Sres.: Senores: Al verme honrado por la Junta de Ciencias Naturales con el encargo de dar una conferencia al dia siguiente de ser inaugurados los servicios con que ha de contribuirse a la vul- garización y adelanto de estàs bellas ramas del saber, me he sumergido en un mar de dudas y de vacilaciones, tratando de escoger un tema que, hallàndose en harmonia con los propósitos de la Junta, no fuese ingrato al selecto auditorio, en el cual, dentro de su ilustración, se comprende que no hallen ni puedcn hallar igual cabida todas las manifestaciones de la actividad cientifica en las ciencias de observación de la Naturaleza. Però yo, ciudadano por nacimiento, soy montanés de co- razón. En la montana he recogido las mas puras y gratas emo- ciones de mi vida intelectual. En ella he arrostrado los màs graves y seriós peligros: y si hiciese un balance de los días que he vivido la vida montanesa o la vida ciudadana desde que entre de lleno en. el ejercicio de mi profesión, quizà me ii6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ganaría carta de naturaleza entre aquellos àsperos riscos sem- brados de bloques colosalcs, de quienes dice Verdaguer al cantar el Pirineo: Bossins són de cinglera, són óssos de muntanya, carreus del mur que allunya la França de l'Espanya, palets que cercarien los rabassuts gegants si, envülts en rufagosa, macissa pedregada, rOlimp prop de sa cima veiés altra vegada lluitar déus i titans. En ellos se han fijado mis recuerdos en este dia, y me han decidido a hablaros de la montana, porque ella presta generosa hospitalidad a las tres ramas en que la Historia Natural se sub- divide: a la Zoologia, guardando una fauna numerosa desde los mas insignificantes seres, hasta el hombre, que ya en los tiempos prehistóricos buscaba abrigo y refugio contra las fieras y contra las inclemencias en lóbregas cuevas, donde nos ha dejado con los restos de su indústria senales de su existència. A la Botà- nica mostrando en todas partes, però concentrada en deter- minadas comarcas, una flora esplèndida y variada, como sucede en Castanesa (lugar de los botànicos bien conocido) . A la Mine- ralogia y a la Geologia, con la exhibición continua de su cons- titución interna en sus barrancos, en los acantilados, en todos los sitios donde la vestidura de la tierra vegetal ha desaparecido, y asoma descarnada la pétrea osamenta. Y es que la montana es muy digna del amor que por ella sienten los que han logrado penetrar alguno de sus secretos. Hay que ver en ella la concentración> la representación de la idea de Continente. Dado el modo como casi todas se han formado, cada montana, cada sierra, conserva mas o menos inteligible la firma del acto de su creación. Surge, porque la corteza terrestre. Junla de Ciències Naturals de Barcelona LÀM. II X u u C/D H Z o Q O O o O 13 > o c 1) •T3 C o o o c 4) 15 J3 i c/j < o u 3 O ca s d o a > ^ 3 L. cÀ ^: >-. u o ♦-» •-- co c-Q£ o 00 «5 « N o o 5; to u u oc = o 2 Q GO Q '5 u u d O mí; n w «) « o ;^ « « X < ,~ ■o s" 3 «• o :s *^ CA ^ Oï < CA Ctf o Oi , N H "5 u J5 o < .2 o o Q O U a o a o C8 c/1 -TS O u S o O o c c rt ^ '5 o Ui o ò s 'J 1= c CA -o l-l o u c o C -r _ac - ta ^ CA CA ca '~ ca 5 o 3 u ■o oi o o J3 2 (A N CA o 'J 0) O -5 c 2- ^ u vi o 5 c u 3 Cl o V (A o CA o T3 cs u II "5 >- o :2 00 i) ;^^ ^ OÍ c < ^ cï ■J > 3 ■8 3 a. O CA 1 2 3 Z U u < a. '^ ^ >- Ü -H -N co T it; ^ t^ Geologia del Montsech 117 tan rígida, tan resistente como parece, es realmentc plàstica ante las extremadas cnergías que la Naturaleza despliega en momentos dados: y al ccder a estos esfuerzos, y al alzarse como un coloso entre las llanuras que hasta grandes distancias la rodean, si bien parece contemplar con orgullo el territorio que ha quedado deprimido a sus pies, da un hermoso ejemplo a los grandes de la tierra, pareciendo decir a los humildes: Yo velaré por vosotros; yo condensaré en mis cumbres las nubes que revolotean por el aire; yo exprimiré de sus masas esponjo- sas el agua vivificadora que reclaman vuestros campos, y repartida en líquidos íiletes os la enviaré para fecundarlos. «Yo detendré en mis fornidos hombros los vientos impetuosos, y reflejaré sobre los llanos el calor y la luz que el sol me envia en sus ardientes rayos.» De este modo resulta ser altamente benèfica la montana, y hasta tal punto lo es, que casi podria decirse que, sin ella, no habría rios. Sin Pirineos no correrian el Ebro ni el Garona; y sin los Alpes, no habria Rhin ni Danubio, ni existirían las risucfías y fértiles llanuras de la Lombardia. Anàdase a esta acción puramente fisica la acción social que realiza alimentando en su seno una población vigorosa que conserva las energias de la raza, y se explica cómo Cova- donga en Asturias y Gombreny en Cataluna, pudieran ser ba- luarte contra la morisma durante siete siglos. Asi, siendo tan merecedora de carino la montaíla, apcnas se comprende que poblaciones que la tienen a su lado, la hayan mirado siempre con indiferència, y que solo en los últimos ticm- pos haya evolucionado hacia ella la pública afición. Buen ejemplo de esto tenemos en Barcelona, que, tendida a los pies del Tibidabo, a cuya proximidad debe principalmente su dulce clima, no hace muchos anos que su cúspide era solamente visi- 1 1 8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tada por algiino que otro excursionista, ganoso de grabar su nombre en la rugosa corteza de los pocos pinós que lo coro- naban. Però regresemos a nuestro Pirineo; que solo he hecho las precedentes consideraciones para justificar el tema que he escogido para esta conferencia: «Geologia del Montse eh». Es esta una sierra transversal de la provincià de Lérida, situada hacia el centro de la misma, y en la cual, desde mis primeras excursiones, me llamó vivamente la atención la cons- tància de su forma, la regularidad de su constitución geològica y el orden con que se suceden en ella varias diversas edades de la historia de la tierra. (Làm. i.) Mide cerca de 50 kilómetros de extensión, de los que unos 12 pertenecen a la provincià de Huesca, presentando su cumbre una línea suavemente ondulada que acusa el eje o dirección de la sierra; y la atraviesan, cortàndola en tres trozos desiguales, los dos ríos Noguera Pallaresa y Noguera Ribagorzana, que descienden del Pirineo alimentades por las nieves etemas. Con ellos va el agua, con ellos el elemento fertilizante de los campos y generador de las energías eléctricas, que encarriladas en del- gados alambres van a substituir en lejanas tierras al carbón como fuerza y como luz: que lo que es en el macizo de la sierra, pocas corrientes subterràneas asoman, justificando esta escascz de fuentes el nombre que lleva: Monisech. Y en cuanto a po- blados, los pocos que existen se han formado al pie de la Sierra: al Sud, Vilanova, Santa Maria de Meyà, Ametlla, etc; al Norte, San Salvador de Toló, Llimiana, etc; però en el centro no hay mas que un villorrio llamado Rubies, tan mísero, que ni pàrroco puede sostener. (Làm. 2.) Pues bien: en cualquier punto de este largo recorri do que se hiciese un corte a la sierra normalmente a su dirección, nos presentaria la misma figura, representación invariable de la Geologia del Montsec Jt iig forma del macizo: en lo alto, una arista desde la cual la ver- tiente Norte cae en uniforme pendiente de unos 30° hacia la Cuenca de Tremp en la parte catalana, hacia los llanos de Tolva en la parte de Aragón. La vertiente Sur ofrece en todas partes un formidable acantilado que se detiene hacia la mitad de la altura de la sierra sobre el río, y aquí se extiende a lo largo de ella, a este nivel, una faja casi horizontal con algo mas de un kilómetro de ancho, cuyo borde Sui termina en otro alto acantilado que desciende verticalmente limitando por esta parte meridional el espesor de la sierra. De suerte que el Montsech presenta en toda su longitud, hacia la mitad de su altiu'a, un ancho escalón, que como pronto diré, ofrece la particularidad de ser el plano de separación de las dos grandes divisiones que se consideran en los terrenos cretàceos: el cretàcico superior y el cretàcico inferior. (Làm. 3.) Y aquí empieza el geólogo a mostrar su curiosidad. ^A qué se debe esta notable forma? Si la sierra se prestaee a sufrir un interviu, sabríamos cómo y por qué causas la adquirió, cuàndo fué que pasó de la humilde posición de llanura a la elevada categoria de sierra: cuàndo y cómo modifico su figura: però ella es menos dòcil a las interro- gaciones de los naturalistas, que los hombres políticos a las embestidas periodísticas: y el geólogo se ve reducido a sacar conclusiones, únicamente como resultado de su pròpia observa- ción. De aquí proceden las diferencias de criterio, porque cada cual ve los hechos a su manera. El que tiene el honor de ocupar vuestra atención, expuso ya en 1875, al describir la región central de la provincià de Lérida, lo que cree que se deduce claramente de una observación cuidadosa. A los pocos aííos, un distinguido geólogo francès, quien ha hecho recientemente el trabajo mas completo que existe sobre la geologia de los Pirineos franceses, M. Carez, habiéndole pa- I20 Junta de Ciències Naturals de Barcelona • sado por alto mi opinión tan claramente exprcsada en mi citada Memòria, de la cual sin embargo hizo en otros puntos un detenido anàlisis, decía simplemente «que no habia sabido darse cuenta del fenómeno», Ultimamente otro geólogo francès, que también penetro en Cataluna, ve en él una manifestación de esos gran- diosos cubrimientos que con el nombre de Nappes van invadiendo los dominios de la estratigrafía, y que yo, sin desconocer la parte de verdad que en principio tienen, considero como un funesto efecto de las seductoras teorías brillantemente expues- tas por Suess, però de las cuales se han apoderado muchos, introduciendo una verdadera moda en la geologia tectònica, de la cual va resultando que muchos cortès geológicos, que podrían y deberían ser sencillos, se complican hasta el punto de hacerse imposibles de comprender: porque es un hecho, por mas que parezca incompatible con la seriedad de la ciència, que muchos sabios son accesibles a las imposiciones de la moda científica, como pueda serio el mas refinado dandy a las exi- gencias del vestir. Sencillísimo es a todas luces el proceso operado en la sie- rra del MontSech. Cuando el mar numulítico había cubierto con sus sedimentos toda esta comarca, prodújose por un empuje venido del Sur un fuerte pliegue longitudinal: levantàronse los estratos triàsicos y juràsicos y cretàcicos y numulíticos, hasta una altura mucho mayor de la que hoy muestra la sierra: rompiéronse en la línea de mayor flexión, y prodújose la caída de toda la porción meri- dional, quedando la septentrional en la posición adquirida. Así, una larga falla de 50 kilómetros de largo dejó descubiertos los rotos estratos de todas las hiladas que integran el Montsech, y por este formidable descenso del ala meridional, resulto que sus bancos mas elevados, que datan de la època numulítica, se pusieron en el fondo del valle en contacto con las hiladas trià- Junta de Ciencias Nalurals de Barcelona LÀM. IV GEOLOGIA DEL MONTSECH Luis Maria no Vidal Paso de Terradets, entre el Montsech de Àger y el de Vilanova. Río Noguera Pallaresa. Junta de Ciències Naliirals de Barcelona LÀM. V GFÍOLOGIA DEL MONTSECH Luis Mariaiio Vidal Paso de Bonremey. entro cl Montsech de Àger y el de Aragón. Río Noguera Ribagorzana Af :or-A n^fmanc Geologia del Montsech 121 sicas, que son las mas bajas y mas antiguas del macizo en el ala del Nortc. (lY cómo se formó en esta el notable escalón de que hemos hablado? Aquí tenemos otra prueba de que, según indiqué hace poco en este mismo local, la Naturaleza, al dar forma a la corteza terrestre, opera a la vez como arquitecto y como escultor. Como arquitecto ha edificado la montafía y le ha dado una formidable fachada de 50 kilómetros de largo por mas de mil metros de altura. Como escultor ha aprovechado para modificaria la di- ferente resistència que ofrecen a los agentes atmosíéricos los diferentes bancos de que se componc. Entran en la constitución petrogràfica del Montsech prin- cipalmente dos clases de rocas. Las calizas y las margas: y puede decirse en globo que éstas se hallan concentradas en un espesor de un centenar de metros hacia el medio de la formación: y que las calizas se desarrollan en el resto por encima y por debajo de ellas. Ahora bien: como las margas son muy arcillosas y muy deleznables, las aguas meteóricas las arrebataban, y a la larga debieron quedar grandes cavidades debajo de los duros bancos calizos. Estos, faltos de sostén, se resquebrajarían y lentamente, però continuamente, fueron desprendiéndose, como caerían los sillares de una fachada cuyos cimientos hubiesen desaparecido. En esta forma, de un modo fatal e inevitable, ha ido des- truyéndose a fuerza de siglos la mitad superior de la sierra, y retrocediendo hacia el Norte el acantilado calizo que domina a lo que llamo escalón del Montsech. Grandioso ejemplo de los misteriosos recursos que hay en las fuerzas naturales, y patente testimonio de la larguísima du- ración de su labor. Si nos fijamos en que la altura de este acan- tilado superior viene a ser de unos 300 metros; que el ancho 122 Junta de Ciències Naturals de Barcelona medio del escàlón es de cosa de un kilómetro, y que la longitud de la Sierra es de unos 50 kilómetros, resulta que la masa de caliza desaparecida por la acción espontànea de los agentes at- mosféricos es de unos 15,000 millones de metros cúbicos: y cuando vemos la lentitud con que hoy dia se va operando la degradación del frente calizo, hasta el punto que los habitantes no aprecian la menor variación en el plazo que abarca su memòria, la imaginación se detiene ante la inmensidad del tiempo, y el concepto de la duración de los períodos geológicos se agranda, dando en resumen un incalculable valor al total que abarca la historia del globo. Però queda otra pregunta por contestar: iT)e qué tiempos data la aparición del Montsech? Esta es una cuestión que hace algunos anos no hubiera podido resolverse, porque no estaba entonces bien determinada la edad geològica de unas importantes hiladas que intestan con la sierra; y en geologia, la fecha de un suceso, por grande y con- siderable que sea, no cabé sefialarla mientras no pueda relacio- narse con otros sucesos cuya època o edad sea conocida. Desde que el ilustre De Verneuil (cuyo nombre ha de ser objeto de veneración por todos los geólogos que saben que a él se debe la base fundamento del mapa geológico de Espana) sefíaló en el paso de Collagats, del río Noguera Pallaresa, los gruesos ban- cos de conglomerados poligénicos que encima del eoceno se ven yacer en Cataluna, Aragón, etc, a los cuales he dado el nombre de Pudingas supra numulíticas en anteriores trabajos, inicióse un problema cuya solución me estaba reservada hasta hace pocos anos, en que pude explicarme de qué època datan y comprender por qué estan horizontales en unos parajes e incli- nados en otros. Pues bien; estàs pudingas descansan horizontales sobre el numulítico de la cuenca de Tremp, e intestan, sin perder su Junia de Ciències Naturals de Barcelona Làm. V u C/D h o Q O o w o o 03 c ce Kl o 00 co XI OC o Z 15 c C3 O O t/1 Junta de Ciències Naturals de Barcelona LÀM. Vil X u c c o o a o 5 D T3 (/) o C « . eo T3 CQ c Q. O SC 3 r 1 o es o ~~ -o C es 0) L. aj ca E o ca oc "^ k-l C8 c /^ CJ OS u. c 3 / Chavcs. — An. simoesi 11. s]). Arroyos del Mon- dcgo. {27^1) An. silvai Castro. Arroyos del Mondcgo, en Coímbra; Sado. (274) An. giraldesi Castro. Mondcgo; Arroyos del Foja. — An. macücnta Mor. Valle de Geira, a 4 kilómctros de Coímbra; Llaniira del Mondcgo. (275) An. embiclla Hagenm. Cerca Coímbra. — Aii. ribciroana Castro. Sado; Tajo, en Santarcm. (276) An. mnndegana n. sp. Arroyos del Mondcgo. {277) An. machadoiana Castro. Tamcga ]>/ Chaves; Mondego. (278) An. bofiUiana Castro. Tamcga p/ Chavcs. — Aíi. lusoiana Castro, Tamcga p/ Chavcs; Nortc de Portugal. (279) An. allcniana Castro. Tamcga p/ Chaves. — An. venceslai Castro. Tamcga p/ Chaves. (280) An. bocageana Castro. Alrcdedores de Coímbra. — An. ro- sat Castro. Afiucntcs del Foja, en los alrcdedores de Coímbra. (281) An. cavvalhoi Castro. Leça, junto a Porto; Tàmega, en Mondim. Foja, en Porto. — An. povtensis n. sp. Leça, junto a Porto. (282) An. arrosa n. sp. Tàmega p/ Chaves. (283) An. tamegana Castro. Tàmega p/ Mondim. (284) An. lepvosa n. sp. Tàmega p/ Chavcs. — An. capelloiana Castro. Tàmega,. (285) An. mengoiana Castro. Tàmega p/ Chaveò. — An. barbo- zana Castro. Tàmega p/ Chaves. (286) An. codopsis Ser. Tàmega p/ Chaves. — An. lusitana I\Ior. Aíluentes del Guadiana, entre Mertola y Castro-Verde. (287) An. specialis Castro. Tàmega p/ Chavcs. 39. Simpson, Synopsis of the Najades or Pearly Freshwater ]\Ius- sels. Washington, 1900. (623) Anodonta lusitana Mor., A. regularis Mor., An. niacilenta Mor. Y An. ranarum Mor. dadas como sinónimos de An. cyg- nea L. (676) Unió tvistis Mor., citado como sinónimo de Margaritana margaritifera L. (681) Unió dactylus Mor. y U. mucidus Mor., citados como sinónimos de U. pictorum L. (686) Unió hispanns M. T. , U. valentinus Rssmr., U. graéllsiamis Bgt. y U. courquinianus Bgt., como sinónimos de U. turtoni Payr. (692) Unió littoralís var. umbonatus Rssmr., U. umbonatus Rssmr., U. subreniformis Bgt. y U. incurvus Lea, dado como sinóni- mos de U. littoralis Lam. 146 Junta de Ciències Naturals de Barcelona {606) U. penchinatianus Bgt. como sinónimo de U. carneus Kstr. (698) U. wolwichi Mor. como sinonímia dudosa de U. baíavus Lam. (861) U. gibbus Spglr., mencionado como impiecisa forma oriental. (894) U. delphinus Spglr., espècie imprecisa. 40. Bar ras, Excursiones por Palència, in: Acta Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XXIX, 1900. (169) Cita, entre otros moluscos, niuncrosos Uniónidos en el Río Carrión y en el Canal de Castilla 41. Kobelt, in: Rossmàsslcr, Icon. Land. u. Süssw. Moll., N. F., vol. XI, 1903. (26) Unió sinuatus Lam. Tabl. 299, fig. 1794. Ebro. 42. M a 1 u q u e r , Mol•luscs terrestres i d'aigua dolça, recuUits en la comarca d'Artesa de Segre, in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1904. (42) Unto sp. Senill, cerca su desagüe en cl Segre. Fué introdu- cido en 1902, procedente del Río S'ó, junto a Balaguer. 43. Fagot, Contribution à la faune malacologique de la province d' Aragón, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. VI, 1907. (160) Unió sinuatus Lam. Ebro, en Zaragozn. — U. piancnsís Far. Ebro. — U. cuneatus Jacq. Ebro. — U. baíavus Lam. Ebro. — U. pictorum L. Equivocadamente citadc con ante- rioridad como procedente del Ebro. — U. subreniformis Bgt. Zaragoza. — U. dactylus Mor. Villanueva de la Serena p/ Za- ragoza. — Anodonta anatina L. Dudosa su presencia en el Ebro. 44. Haas, Bemerkungen über Spenglers Unioncn, in: Vidensk. Meddel. Dansk. Nat. Foren., vol. 65, 19 13. (53) Unió auricularius Spglr. Fig. en el tcxton.'^ i. = U. sinua- tus Lam. (59) U. delphinus Spglr. Tabl. 3, fig. 5. = U. hispanus M. T. (60) U. gibbus Spglr. Tabl. 3, fig. 6. = U. turdetanus Dr. 45. Bofill y Poch & De Chia, Fauna malacològica de Ca- talunya, fascicle I, Introducció, 1914. (18) Anodonta castroi Bgt. — An. glaucina Dr. — An. latirostris Dr. — An. littoralis Dr. — An. mollis Dr. — An. subrnacilenta Serv. — An. variabilis Drap. — An. ventricosa Pfr. F. Haas I47 (46) Unto alcroni Comp. & Mass. — U. liltoralis Cuv. — U. nioquinianus Dup. — U. reqiiieni IMich. — U. sinualiis Lam. (47) U. subreniformis Bgt. — U. turíoni Payr. — Todos cUos con la cita única de «Catalunya». 46. Simpson, Descriptive Cataloguc of thc Najadcs or Pcarly Freshwater Mussols. 19 14. (363) Anodonta lusüanica Mor., An. regularis Mor., An. maci- lenta Mor, y An. ranarum Mor., bajo la sinonímia" de An. cygnea L. (516) Unió tristis Mor, como sinónimo de Margaritana margari- tifera L. (533) U. dactylus Mor. y U. mucidus Mor, como sinónimos de U. pictorum L. (541) U. hispamis M. T., U. valentinus Rssmr., U. gracllsianus Bgt. y U. courquinianus Bgt. como sinónimos de U. iurtoni Payr. (554) U. littoralis var. umbonatus Rssmr., citado como sinónimo de U. liUoralis Lam. (55 'í) U. incurvus Lca, U. subreniformis Bgt. y U. umbonatus Rssmr., citados como sinónimos de U. liltovalis Lam. (568) U. pcnchinatianus Bgt., como sinónimo de U. carneus Kstr. (572) U. wolwichi Mor. entre la sinonímia del U. balavus Lam. (731) U. dclphinus Spglr., mencionado como espècie indefinible. (1192) U. gibbus Spglr., citado entre las espècies orientales im- precisas. 47. Haas, Spanischer Brief, in: Nachr. Bl. Deutsch. Mal, Ges., vol. 47, 1915. (7-9) Unia subreniformis Bgt. Lago de Banolas. — Unió pcnchi- natianus Bgt. Lago de Banolas. 48. B a r n o 1 a , Espècies del genre Unió, in: Butll, Inst, Cat. Hist. Nat., 1915. (119) Unió sp. del Ter, en el Congost de San Julià de Ramis. 49. Díaz L a r d i é s , Excursión por los alrededores de Zaragoza, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. XIV, 191 5. (143) Unió sinuatus Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. — Unió littoralis Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. 50. Bofill y Poch, Notas acerca de la fauna malacológica es- panola, in: Mem. Real, Acad, Cienc. y Art., Barcelona, 3.» època, vol. XII, 191 5, n,° I, 148 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (12) Unió sp. dol griípo del U. littoralis Lam. Río Almagro, junto a Montroy (Valencià). 51. Haas, Spíinischcr Bricf. II, in: Nachr. Bl. Deutsch. Mal. Ges., vol. 47, 1915. {yy) Margaritana mavgaritifcra L. GíUicia. (79) Margavitana auricukivia Spglr. Ebro p/ Zaragoza y Sàstago. (80) Unió requieni Mich. Canal Imperial, en Zaragoza. — U. lit- toralis Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. 52. Haas, Sobre una concha fluvial intercsante (Margaritana auri- cularia Spglr.) y su existència en Espana, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. XV, 19 16. (41) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Sastíigo. (42) Unió requieni Mich. Ebro p/ Sàstago. — U. littoralis Lam. Ebro p/ Sàstago. 53. Maluqucr, Comunicació malacològica, in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1 9 16, (145) Unió batavus catalonicus, nueva forma local procedente del Río Sió en Balaguer, clasificada por Haas. (Véase n.° 42 de esta Lista. ) 54. Haas , Estudiós sobre las nàyadcs del Ebi'o, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. XVI, 1917. (79) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Sàstago. — Unió requieni Mich. Ebro p/ Sàstago. — U. batavus Lam. Ebro p/ Sàstago. — Rhombunio littoralis Lam. Ebro p/ Sàstago. — Anodonta cygnea L. Ebro p/ Velilla. (80) Margaritana auricularia Spglr, Ebro, en Gallur. — Rhom- bunio littovalis Lam. Ebro, en Gallur. — Unió requieni Mich. Ebro, en Gallur. (81) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Mequinenza. — Rhombunio littoralis Lam. Ebro p/ Mequinenza. — Unió re- quieni Mich. Ebro p/ Mequinenza. 55. Haas, Dic Najadcn des Sees von Banyolas. (Con una versión catalana), in: Treballs Inst. Cat. Hist. Nat., vol. II, 19 17. Unió requieni Mich. Lago de Banolas. — Rhombunio littoralis Lam. Lago de Bafiolas. / '. //rírís 149 G lis o e8 03 tuO . na 13 ^ '3 M) 1 00 2 C <3 O 3 Is Z> t. B o 1— í 03 • < Is • c 4^ C30 ~ e Rh Lam. • (J o O " Td o T TD t— í o r. CS o ' o D .2 K 'W u Tj -M a 3 c3 ctí > o o o Tfí t/3 •03 1 Si a < '■+J W O «d) tí :> X5 P- •c 5 'S ^ ge/) C •o •; h-l '2 1— ( HH v: '7) cH P 1 1 , c« o O ;-• 5?; <+H ^. z .«. c w •■^ a. c r" o Oh :S i -S 5(5 •5 6j0 :s < a T3 .2 '3 c o o t/3 1— 1 > 3 I-H Q < H o >< sa to o o u CL, c3 o -t- C 3 o • C/) Lagunas tugal . < O -^ • c^ • ^ -t <^ hJ u gz • • w fO p-H tn 1^ ^<: C\ o\ ^ h C\ 1— 1 • ^•i • t30 (fi < c/5 «li O fO fO fO • oo • -H r*^ H o o 3 '0 >-H - re í 00 ro • • OO rt ■*-• f3 Q o "is ro fO H- ^ lO »r3 '-0 «-•c On Ch c ■3 Tf ■^ ■* o fe «■« l^ r^ oc 00 00 00 < B-:S l-H H-( HH »-* hH 1^ u ■S g Í-H s ^ Oi O ^ , o ■Q- , , hj . • o W) a t/3 o ►-J p^ •^ ra t« )-4 u Pi s do «3 a i 2 ^5 a > a «91 o d CA) ca a c a C/5 es « C >> < o C/) 4) 03 4J 'o w es ■*» c/5 O «J > -o O '2 'o oi o '"5 ii iJ Pi 0/ Vh' JH C/3 í2 o o o o o o 03 n • l-H 03 P Ü o 03 Vh o o3 oi 03 03 3 o 03 o3 o3 < o n Vh oi OJ <ü Vh tt) O i) 03 tn H Vh 03 s <: o o s >o! H C/3 o 'o rH Vh ^3 Vh 03 ü 'SÓ 03 o > Vh 03 C ^ 3 C <1 o t-i • • O, l-l • • 00 h- 1 • 00 ro VO r» ^ 00 C?\ to On 00 ro VO oo i^ Os ro OO ro . \0 VO -i- ro • • ro u a _ ^ 3 ffi a -^ vo 00 00 00 00 lO 00 vo 00 lO 00 lO »o ^ "^ 00 00 <-H 05 O ^ X, "ó « s Í1 «3 f«* S « ç^ *p* «o Q ^ , s 5! '=^3 ^ o s o Sí Vh o w 00 0\ a •ÇÍh ro 03 Vh O ííaas líi ^ ■B V .3 • 1 i i 1 Ert u 1 a •^ re V) o '/) *:; C u o a p. • ta o •a «! • 1 -2 • 'o «3 c/3 i 1 a i -fca 9 es et • a o A •i" i O ■1 tf P3 3 P< CA 2 ■§ to ex, -a 1-1 T3 S Cl- ^H CA) c r-" c (D • s c-1 8 ?2 bec/) ^ es í2 II c75 ïn II II fe 6 ca • •-( o u a 1— « p! ■^ Clj S „^ &fi ■-J ij 3 n rt S^ t: "C o > a ^ ^ ^ IH o o r2 z c7 fa c P a 1 ) » » ce d 1 03 i-i d) 1 ^ co i-r» t^ ^ co 0\ ro h r^ 1^ ^ T « ro ro •< f^ O CN • • • f< ve ■ "? VO VO • • 1- r- ►- M »— 00 r ^ tv.vO (U ^ m f<^ m »i ^ ^ lO M M •^ PI Tj- o • 11 • 50 h- • • o: co ro ^ >+ vo « 0\ • rt M ro ■x r» l^ ^ »- pÓ w ro l-í u • t^ 1 • • rí- OC oc -t • 0\ On •- a u 3 n >^, u ■> >£ ^ vC » VC ) -* Tí- " v2 ■- 'Jt I- ■<; r Tt ■^ r T I- tr» vo i n! -b 00 «: X ) 00 OC » OC ) 00 oo E-5 M H- »H h- 1 H 1 ►H t^ & s 1 ! <3 «s s O , •»-i • rO (-1 , -C 2 ' H s o E V— * fa S' ■ : c/2 t/3 r: > 3 :£ ■ h- ) ri to S o • c/2 o3 53 03 ú 03 03 B !■ i 13 S % 13 cu ■e o 1 13 13 • S 03 03 o s s^ o o o X C P3 d -J C h-1 > fe fe fe fe fe ü5 ^'^ ci5 c7) 03 03 • 03 • 1 • r-< • rH • ^ •\ o o « o3 o o3 r^ .2 a c/3 ci r— 1 03 c« r— 1 o 03 cu •3 03 cu cu 'o O 13 cu •+-> C OJ <+H <+H Cfl S-l c/2 60 P o o ^ P cu 3 O 3 te ^ X5 XJ 13 3 r— 1 13 3 tüD o3 h-1 hJ < < O) o < • >o 1 t— t tN. • • • • l'I 1— ( c« HH "+ »-» *-» N * HH o • * • HH • 1^ Ov >-. (-H *~^ (-t ro ►-t t-H •a cita fauna rica vr> m ir> lO li^ iri U~i l/~l y-i~i l/-^ \o >o VO ^ vo VO vo VO ^ ^ c-"-° C>0 ys co 00 oo CXD 00 co (X) OO H-t t-t )— I h-* 1— < HH ÍM HH H-t H- 1 b'" • • • • ca' s V-l s c/5 pq 4J PQ tiO o 03 > S o3 > w os oa C/2 Pí S s o Oi •s. B o U . ~ a> 0) OJ a> i. C C e tí tí C c C C 1=; WJ be !^ bo bo bo bo bo bo .s « Sí >> b£ >> >. >í 5» >i >> a ü bX) ^ td « u U u u "3 C c Í3 s . • • • • d • fe 'rl•l' < <3 IS CJ n h-1 < < < 'C -a -a s §3 s Oi -a X) -a Xl 'O í2 ^ c c75 c c/5 03 1 ^ in c c75 cí5 d ' ü 4J f— 1 1-1 81 > > ü C3 Ph ü ü tX) "4; 2 T) o; a _« M !-i •r-. rt có (S 4-* n , 'C ! 'C "C - ^ ^-1 ■3 -3 'C ) P p c ! 3 »-* !3 E, G a í « o; K : ,Q ,Q ^ cS es Q c? ! í (^ i ^ r— < < Pí í fe 10 M 1- W1 u -> Í VO v/-) •^ 1- oc ) u-i t/) ro -t oc > ■ï -«i- VO vO 00 00 00 •3o u-i ^ ^ K ■ï c > • N \0 ro • • ro fD Sz • N h- T " s t H- 1 ro 6 T'l »i »1 t-H 0» 73 tN. * c\ > oc ) d - < pí ■^ »^ ^ ^ u-i H 1 2« " §rt UI U -í c ^ c n C h c ^ r^ <^ r<-j «43-^ 'O VC ) ^ ^ t- V ^ ■^ t ■^ 00 00 00 00 00 00 fc n! '1" co oc ) oc ) a ) oc ) oc ) 00 00 00 00 00 00 .§«- '- ►- i t- ►- 1 H 4 H < li »-* tH ht »- 4 HH (£" 1 ^ • 1 > • 7 , C Íh :- V- >■ •+-' m • i o: s c^ : co l•l•l rt s ' Cl ' t- > ; c i > ü -2 « s Sí ■c -s : 1 ? 1 i ? 1 <: b 1 > s •K o- ^ : 6 -í ^• ? : § S s" 'S s $ i S t) ^ ; "^ t ) ) "^ "^ ^ "^ ^ : '^ G ri 1 - t " 1 '^C > h ■V oc r^ ^ ^ r ) f^ ;^' ro 1 " M o fr> ro -^ '^ r r ^ t II o t Junta de Ciències Naturals de Barcelona O J K-l ea s os a eS bo oS feD U e3 a> ce bc 1-1 bC C3 a> b£i >> o a bn >> 03 a> a bo >> u <5 s o < < ü < o o < o fi o G C/) c/5 CD c c75 fi c/5 c/5 0) Ci bo >> y5 ca 0) bo >> fi o D. o cu d ü o 03 c o XI ^ i o o bc ü o o O rQ tó tó S fi ü ü o o fi o o > ,fi H ü to o -ei H > ,fi O ü s H to d) s t-H o O o o o XJ ü o fi oT o h4 « fi 'B nj o fi ü to s H •< o 00 PD 00 r<0 00 00 ro 00 ro 00 ro 00 ro fO ro D CÍ (S Cl 00 ro 00 ro r» ^ ra y TO H-1 ^ US'M ro 00 00 ro CO ro 00 00 ro 00 00 ro 00 ro CO 00 ro CO ro 00 00 ro 00 00 ro 00 00 ro CO CO ro 00 ro 00 CO w O 5? O in 03 o c <- "^ o li 03 o «/> ■fH *"i 4-> ^ to 53 03 o «0 -c lo ir> ^ "^ o O c/; d -r-> c3 U (T e ni •»» ^^ CJ c« o o u +-> CO 03 u o u CO u «s s '^ o li +-> CO o3 U tu s ^ t 00 O•. O r| VO ro vo F. Haas 155 3 , , , , , , , , , , > V) nJ h-1 ^ hJ J ^ h^l •-1 h-1 ^-! >A *5 4 1 oi c8 eS «J ea es Cj rt rt es a> a tí C a Cl a tí c c d c o bc bC tr> bC bC bt bc bc bc t • .S rt >> >í >, >> >, >> >> >i >> >> tD Ui '^ u ü i! • • • • • d d d • • 'Z '0 3 >< < < <í < < < < < O ü ta ü -o ü TJ ce 03 H 03 d • fi • c d d d d • • c " fe c^ C/I c^ tn y5 c7) c^ c/5 ÜÍ C/5 fe • • ■ • "o ! 1 • * • ' ■ . • o en tn ti Cfl c/> ^ : > > 03 > ^ £f ^ í^ n fe ■3 .2 'ü g 1 03 u et to 03 V oT 03 C > o3 Xi 03 tX) C/3 > 03 Ji & o3 to 5 Sí» 'So 1 c3 +-» : ^ 3 i 2 c et a- c V s s s B s J c «ctf ^03 ^0} ^cS S^i >_ H4 (-( h^ »-H 1— ( HI • ri M (S 0» c» N (N O) N cs f< M f< C( C< N 2« fO ro — 1 «-H (-4 *-* 1-4 « ^^ £« , • • • • • c W) Si 2 in 03 > p 4-» in 03 2 -t-> fi 03 2 c 1-1 +-> c3 d +-> 17 re C t/5 e 7) e 1-1 s Oj s ►0 (0 <2 <3 s > S : 1 '^ -0 Vi ïi ^ -, S -*-» S ^ s s s S s »S 8 s ^ ^ "^ •^ ^ t; "^ '^ -^ ''í ) !:d t^ 00 CN „ n ^ w-> ■0 t 00 X LO »/~* >-o ^O vo ^O ■o ve VO ^c 156 Junta de Ciències Naturals de Barcelona CO M U M 1 co 1 M :3 s cí s o ÇS !> > fl fl 5S > tí i4 • t/1 ■i "S 2 2 -•i^ s p— < i-í 1 o c3 c3 p, Pi • eS • Pi e8 es .o .a t— • "3 f .0 t S 0) • • ^ ^ à »— 1 o g oi • i • V >, u • < bc • C O 1 i I .2 1 -O t-H -s !- c ^ gl•lJ gcr o y s t4 ï-t -^ S fi' co c fi* U- fe fe fe fe fe fe C/5 i7) c73 1 fi 1 fi ai • • 03 • o o ^ , , *~j ^ ^ a . g ■> • • >^ • o u Vh (U 03 c3 <ü rt cS : ^ fe C/3 •f-t C/3 f— < a "H ,_ fi > P» fi > > *- ■■^^^ (U 9J ON o\ On o\ »3« f ■> fO to N N 01 M f< N o • • • • • • • • • • Sz 0) fS N N co 00 00 00 00 00 o IN es N CS N M N IN rs "O • • • • • • VO trj ír, \rt >j-) ITi O N N N N M ts " 3 « \r 1 "■ ■> tn >-n IX tx tN tv tx t-N £■" 'C 00 co 00 00 00 00 00 00 00 00 3 « ■« oo 00 00 00 00 00 00 00 00 00 H-t l-H H 4 »— 1 ►-1 »— 1 H- 1 i-t t— 1 f-t o M -l-> pa o o to 2 £ 2 c c s 2 4-1 re o s "O VO tx 00 ^' vo t^ t> ts IX tN tN ' ix tx tN F. Haas ' -^7 ■a 3 ó ós +-> Ü o 1 O i S f/l a E O M > hJ kJ e« ei 0) a 2 <4^ .o fi xs • i. .^ re c/l u (/) ■*-• í; u > to (« Xi O ú 5= 13 T) c3 1 ü 1 •23 7i bU • C! I=! S ^ IS 1 s o Xi o rt 1 ^ ^ 1 i "^^ tó o > cr * II d c/5 0. C -3 c í2 i li 2 — « 03 ■ o fl cti d .& ^-^ ct3 ^ »— 4 ■*-• •d o > > "òJ o D rt (i u. c c . 1 o: .2 'c o: 0; li 0) o t-H c/2 'c3 0. t- n '? < E < < -d 5 d o t— 1 t- •< vo vo ve > u -> vo fO fo j n T t: t- fo • • •^ o VC ) i- ^ t^ t^ ^ ^ K • r»ï ÍO gz \J -1 ^ Cv r» M ^ ^ o ro ro O f< ■) f fO • • M IN M ve ) ro ro 3 ^ 1 5« "g« oc ) oc ) OC ï oo 00 a ) a ) 00 f< (^ — <^ y oc ) oc ) ce > 00 00 oc ) a ) 00 Ov <3\ a3 rt 'OJ oc ) oc ) « » 00 00 oc ) oc ) 00 00 00 Sa^ H- H < »- 4 t-i >-* ' ■- ' •-' 1^ •-1 SS ü ó tu o s< o '«í s to X. • t -1 •** > t4- 4 «-*- •rt to ú j„ c 1 0- < a tí o c s to -i c -ç • ?: oj > s o > o f to VO IX 25 ^ X a 3 OC ) 00 oc 5 OC ) 00 oo 00 158 Junta de Ciències Naturals de Barcelona c o C3 (/i o •a o 53 3 (/5 o3 o o 1-1 ta 03 bo E -Oj H o o > o u ta t/3 Ui c3 ta Ui Q s (LI ó cl c3 w OJ 2 o ■d cij VO VD VO 00 VO VO to ^ n! «« rt *^ m íO 0\ 0\ 00 00 00 oo Os On 00 0\ 00 0\ 00 0\ 00 s Oi n lo s o S Z « '■« ■Ç^ <» S r^ •*— <» « O í^ s Ui o tic ;^ o » lo ^ « U ^ ^ O B ^ S (^ fa F. IfdtlS M M Ei :3 .a •S J .c rf3 p* Pi c« "«3 -s S "tí •tí ti 159 ca 08 cS a> 0) fl c: bl) b£ >> >> u O 03 >> u sí u CL fa 4) fe ^ f2 <1^ lT (7) < c/5 o c75 < -d c/) < ü C c c/5 ca c b£ >> íLi Ç C/) OS a> tS bc >> u a o D. 5 i; o > o fi: 03 d 0) t> O o H .5 o G (U > o 'C G • i~l bc 5 'o c o > 0) o3 Ui 0) Xi < o G 03 >-< fa fG 0} bo H 03 ü G ■çv s S s '^^ ''^ co 0\ l-l N ro 'i- iri t^ 00 z 0\ o\ ^4 M C i6o Junta de Ciències Naturals de Barcelona w a o d o C3 (fi "Z. ^ (/) y íi o *^ > O <:« a> be >s o d ca OI c >> O C o d en a> a bll >> o d < o cn 4-1 Oi VD O > 03 bc bo (-1 e8 53.2 o -^ fe ,£3 O P3 03 M fe I O 4S o oj .2 fe B o P3 o3 to C es í2 o ,£5 c3 to s ^ fe li o M-l d ;3 o C Pi ,13 í2 =5 13 al o Cu ■i-H Ü X) u s c3 ^ ^ <ú § 2 bpfe c3 0) •d 3 J3 ce i-i fe o fe O u fe bfi O bí» -d I tó en .Q Slz;' ■ c U _ « y fe <«-§ C/5 M 05 O 2 I-, Q o "«Si S ^ 0\ o fo ro a- On 00 00 Q oo CO OO 00 00 Os 00 Os Os 00 0\ 00 Os Os 00 o> Os 00 Os Os 00 h-l o « ^ •Ki "oi <3 ^ w br ïi, K ív « « ^ ^ 3 Q a bo PQ s bc pq « I e 00 0^ Os 00 VO 00 Os Os oc F. Haas l'.i S ï3 c 3 'W4 2 'c a a '/) -« .3 c .a S fi »w4 e fi 3 i B % ^ -S Ji 5 B S' S a o a> 0) a> a a> 'O -a 'a TS 13 d f> ta t) & . t> • $5 ta t> {3 ta ta a b o "ï •— 1 "ï "ï "ï ■5 >< t: Ü 'Ü ^ Td V "C ií 5 TS TJ •Ü Tí T) t o et S I s 1 a bi ^ ni S CL, E Ü í «"5 £ th í5 "bÓ t- PM Vh c/5 Vh fL, u (/: u fa iH CA) 1-, Ah •: in te/) c c fc fo fa fa fa fa fa fa fa rt . w . X3 , 6 • o \fH .& cS to tí 4J ^ .2 •v a (D c 7. Oi «U -t-» o L-i c: Ui o: ^r. .ï rt n a, C ^ c bo 4) 'C 'o "C ' 2 p c p a et re I- CTj ;- »tí u iH V- (J. (/) fa H fa fa fa C Q ■< H OI •Jo (X co oc ) 00 oc 00 oc ) oc 00 gS5 r< -> co c ■) co c ■> fO c< 1 f< •> co o rt Ò i5rt "g« C K On C ^ o\ c ^ On e, c h 0\ _, rt o C ^ 0\ c ^ 0\ C N 0\ On C f\ On c3 rt^g OC 00 oc 00 oc ) 00 OC > oc ) 00 S "^ »- I-) H^ H- 4 i_< 4 (- 4 t-t Is'" I ^ . 4- t d 4- b p: • 1 <- c > g Ó o b 0* ■ç cc to s to 4- b p: 5 z ü 5: co 1t "5^ 0. ' 5 2 ^ ^pq « i 1 b' b' b b' 1^ Í2 b' e OC ) 0\ c •-I c 1 co f- " -. vo 2 H 1 »-( 1- 1 w ^ 1 * ^ 1 r 4 H 1 es 1 l-l I62 Jiil•ita de Ciències Naturals de Barcelona M ca ca la ca oa ça ••* c "Zl CJ 3 Cí 53 S ES S C3 C Hi a C tli C C s es tfl Clj u .3 .fH .1^ •-< -^ ^ ^ J5 ^ -c 1 Pi a Oi Qi a a a ■-4 1-4 « ^H i-H i-r o « a> 'q[) 0) 0) W V T3 ftí "tí "tí "O "tí 'O ■ • k • » • Í3 Í9 $5 b t3 {3 ta t> tï & g" ,^^ ^^ 4 f— 4 ,_ ,__ ^^ 'Z o o >> "Z V "o) (U s. 0. ü x: T3 • 2 re li i^ TJ TD 'C • c o d e fcÓ í5 bO 5 P- c Cl. C a 6 >- C/) " CO V- O) C/) i- C/) i: CO i:; CA) >r c o c c c c o o t fe ÍL u. U- P- fa íi fa 73 s 4} o -ÍJ o. a ■a OJ _« 3 13 ctí TO 0) ■0 ctT T) (Tl a> c c <ü 1 bO b et o: o- o .5 oí e B £ > ' c c c5 j: o H n 4J bíí *rt «ClJ *rt cï >- s ■,- V- h H h a K S (i < -< >3„ o «. CO oc ^ ce oc co ce UJ f ■> tn r^ ■> c< T f ■) r» 1 fO CD t^ ^ rt O 5« ■r; ri era c a faui lérica c \ Os c N C ^ c ^ c ^ On Os a. ^ o\ c ^ c ^ c ^ ^ Os On On oc 00 oc ) oc oc oc 00 OO 00 .la- 1— 1 t— '-' *■-* l-l &° • -i-' bfi w Oi c c3 o 8 c 1 J ! 1 è ; 1— í 1— 2 • 3 bc S PQ -H i 1 o *ï^ ^ í ! *^ lo « 5 y (:> (/■ -c ) ^ " O w> 'Q t:; 1» li ; t ; t ; b b l:^ o ^ 00 C ^ C ) r 1 ro -t "Í-. ^ (S M (N 1 f '^ «^ ^ r* ■ï ro co ro H- ^ < H- 4 »- « H- • 1-1 »- « 1-4 F. Haas •^>3 I 4, ._ ni > O o cu •a O 0) Sí t3 E a fe E Oh í2 o •r— \ H "«3 4) -d $ To í2 o -d o 3 73 E fi^ c2 T3 -3 .3 na E Cl, fe c/3 í2 E cu fe c/1 c2 6 00 gc/) fe o o to oi O bfl O va 0) oi d bo 1-1 -^ •»< O ^ ^ « 5 » —.So o c3 .• ^ ^ e — § . F w, c f fe CIh j? J ^ c/3 í2 03 O C/) o Xi 00 00 co 00 ÜO 00 00 00 ro co co C) m ro fO ro ro ^ << " 2 ■*■•;: B nj-4; ON 00 CN ON 00 On On 00 0\ 00 On ON 00 0\ On 00 0\ ON 00 On 0\ 00 0\ 0\ 00 tfí w s Oi "S m ■e:^ ?l ià § o ^ ^ s> <ü 00 b b c/5 t/) 00 o 00 On •* ^ 1 64 Junta de Ciències Naturals de Barcelona XI O M CQ M 0» m M oa M E3 Í3 ;3 El :3 tí tí .S tí c: ,£3 X 'ja A ^ ^ A .« a P( p. a o. a a a <-M 1-4 « o a> OI a> 0) V o ■a 73 »« >« 13 -tí -a na t) t3 ta {3 Í3 f— 4 Í3 «— < Í3 hJ 1-4 c« c4 a> a> G c bc br >i >. u u d bC fe CA) S p. fe d "^c E Oi fe ^ ú d w> S Ph fe ^ í2 o d) o D TJ ID -d '^ . u Vh i-< !-i tt d W) S Cu a^ d "Sj fe ^ fe C/3 fe c/) fe CA) o O o o fe fe fe fe (3 C/3 o c c75 o o Ui O, H 03 o 03 o 5 o H V4 í2 03 N O m o o u (2 Cl- os N P O C/) tó o c o3 fe > -^ cí o3 W) > 5 ^^ b b" e Suo bo o m o t^ 00 0\ o fi F. Haas \(>-•. « ci i o rc --j o +J ■*-> cí .fj Cu o t— h- h- hJ h4 l-l' h4 h4 3 03 l-H •^ ^ OJ 1 08 CQ CO 03 CQ 0^ 0> OS 0) 03 es rt c3 05 B c c B C C c c C B 1;i C/5 re c •" bD be be bC b/D bc bc bc > • >> o • B (D O O oi 13 > B < < < < < < < < o • o 1 =. S dj jS o c 4. tt. 0. > > o .S" o o ü > t/5 1 o Ah ci3 rt •o ^ ^ .2 tí o o c ir ü .^ ^ CU o: ^^ &H Ph C P o tuO ) <ü C3 ü h-1 4> c3 c 1 o .2 a B H •Jo oc oc ce oc co 00 CO 00 CO «-> -i- O U f ■) f ■> f ■> f ■) fO ro fo fO -r i^ "^ tN. «JS-H c h C ^ c h c ^ 0\ o. 0\ C\ o t— 1 & «-fe oc ) 'Y. j oc ) a ■) 00 co ■VD 00 Ch o\ c> S — ' -O t- 1 ^ 4 »- 4 H4 1— t *-< >— 1 >— < h-l fiS'" : )-<' a tib 03 ó h4 o ^ c 1— ; c l-H ü o c et o S o z 1 1 Suc S S V3 s o « to J « s ^ ^ •** o § : § : ? í § S S s s <^ ^ "^ •^ : "^ ^ "^ '^ '^ k~ aj o IJ -» ve ) ^ ^ oc ) 0\ o »— 1 M 1^ u -1 u n Vi 4 1- vO >o VO 1-1 1 66 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Esta Lista, ademàs de los nombres equivocados o modifi- cados por tratarse de espècies ya descritas y, por lo tanto, que entran de lleno en la ley de prioridad, comprende la rela- ción de 162 nàyades que se ha creído distinguir en la Pe- nínsula Ibérica, yendo únicamente numeradas estàs últimas. De las 162 formas citadas, 47 eran conocidas ya de otros países; i se ha supuesto equivocadamente como de la fauna ibèrica; y 113 fueron descritas sobre tipos procedentes de Es- pana o Portugal. Las 161 formas ibéricas que se deducen des- pués de suprimir el Unió wolwichi Mor., espècie sudamericana, las reduzco, como se desprende de las observaciones críticas y sinonímicas, a las siete espècies Margaritana mar gariti fera L., Marg. auricularia Spglr., Rhomhunio littoralis Lam., Unió tiir- toni Payr., U. delphinus Spglr., U. batavus Lam. y Anodonta cygnea L., explicando los motivos de esta reducción en la R(^- copilación final de estàs notas. /*', Haas i()7 LISTA III Agrupación de las Nayades ibéricas por cuencas fluviales Las espècies subrayadas, indican que el tipo ha sido descrito procedente de la locali- dad respectiva. Los números a la derecha se refieren a los de ordcii de la I.ista L A. INDICACIONES INEXACTAS . ESpaRa U. í^ravatus. I)r. 36 Forma del U. turtoni P.iyr. o U. delphinus Spglr. 2. PORTUGAL Marg. mucida Mor. 27 1 7r jj-í. X. • -D 2. o I Forma del U. turtoni Payr. U. ellipsopsis Bgt. 38 ) ^ U. moulinsianus Dup. 38 Forma des Rhomb. littoralis T.am. An. cygnea L. 27 1 An. ponderosa Pír. 27 \ An. cygnea I- An. variabilis Drap. 27 ) 3. XORTE DE PORTUGAL An. glaucina Dr. 36 i . A 7 ■ n ^ o \ An. cygnea L. An. lusciana Castro 38 ) B. CUENCA MEDITERRANEA DE LA PENÍNSULA I. CATALUÍÍA U. aleroni Comp. & Mass. 11, 45. U. reqiiieni Mich. 4 i . ^ , , tt 1. 1. ■ ^ . ^ > Forma del U. turtoni P.ivr. U . iurtoni Payr. 45 ' U . moquinianus Dup. 45 U. littoralis Lam. 4=; j _, ..,.,.,-," c Forma del Rhomb. littoralis Lam. U . subrenijormis -Dgt, 45 ) U. sinuatiis Lam. 45 —Marg. auricularia Spglr. Presen- cia no comprobada aún. l68 Junta de Ciències Naturals de Barcelona An. cygnea L. 1 1 An. ventricosa Pfr. 45 An. castroi Bgt. 45 An. variahilis Drap. 45 An. glaiicina Dr. 45 ) =An, cygnea L. An. submacilenta Serv. 45 An. laiirostris Dr. 45 An. mollis Dr. 45 An. littoralis Dr. 45 / 2. CUENCA DEL MUGA Y DEL FLUVIÀ U. iurioni Payr. 26, 35, 36 \ U. aleroni Comp. & Mass. 26, 35, 3^' ( p^,^^^ ,^^j y. tlirtoni Payr. U. deshayesi Mich. 26 / U. occidaneus Dr. 35 ' U. pianensis Far, 8, 11 U. rhomboideus Sch'. 26, 27, 35, ^6. \ Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. suhreniformis Bgt. 36 An. cygnea L. 27 An. ventricosa Pfr. 27 J An. Cygnea L. An. littoralis Dr. 36 3. CUENCA DEL TER a) Ter y Onar U. rhomboideus Schr, 24, 35 .... U. littoralis vai: umbonatus R?,sn\r. , ^ , , t».^„-, ,u*^- i-- t ^ > Forma del RhomD. littoralis Lam. 27 U. subreniformis Bgt. 35, 36. . . . U. moquinianus Dup. 35, 36 ... . ^ Í7. hispanicus M. T. 24 f p^rma del U. turtoni Payr. U. requieni Mich. 35, 36 ( U. aleroni Comp. & Mass, 36 ... . ' An. va/iabilis Drap. 24 An. littoralis D.-. 35, 36 . . ^ An. mollis T):. 36 An. glaucina Dr. 36 I /•". Ilitds 169 b) Lago de Banolas U. subreniformis Bgt. 11, 15, 27, 35. 3Ó, 47 ) Forma dol Rhomb. littoralis Lam. = Rhomh. liUoralis Lam, 55 .... U. penchinatianus Bgt. 11, 15, 35, 36, 47 Forma del U. turtoni Payr, U. requieni Mich. 55 Forma del U. turtoni Payr, An. casiroi Bgt. ^,6 An. cygnea P. Procedència equi- vocada. 3. RÍO TORDERA U. aleroni Comp, & Mass. 35, 36, Forma del U. turtoni Payr. An. latirosiris Dr. 36 =An. cygnea i-- 4, ALREDEDORES DE BARCELONA U. aleroni Comp. & Mass, 36 . . . Forma del U. turtoni Payr. Proce- dència equivocada. 5. CUENCA DEL ERRO a) Ebro Marg. mavgavitifera L Dato inexacte. U. sinuatus Lam. 11, 27, 36, 41, 43, 49 ,- JO, / =Marg, auricularia Spglr. Marg. aunculana Spglr. 51, 52, ' ' 54 U. littoralis Lam. 27, 49, 51, 52, 54 U. litt. var. pianensis Far. 11, 43. ) Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. litt. var. cuneatus Jacq. 11, 43, U. suhreniformis Bgt. 43 U. pictorum L. 11, 43 U. dactylus Mor. 43 ) Forma del U. turtoni Pa\T, U. requieni Mich. 51,52 U. batavus Lam. 11, 43, 54 .... Forma del U. batavus Lam. An. anatina L. 11, 43 1 . ^ ' J =An. cygnea L, An. cygnea L. 54 j 12 i/O Junta de Ciències Naturals de Barcelona h) Río Cinca, afluente del Ebro por el Segre. U. littoralis Lam. 36 Forma del Rhomb. littoralis Lam. c) Río Sió, afluente del Ebro por el Segre. U. batavus subsp. 53 Forma del U. batavus Lam. 6. ALMENARA (Prov. de Cas- tellón de la Plana). U. rhysopygiís Dr. 36 Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. valentinus Rssmr. 36 ) _ , , „ , , . ^ ^^ í . ^ \ \ Forma del U. turtoni Payr. U. alnienarensis Dr. 36 ) An. Valentina Dr. 36 =An. Cygnea L. 7. TÚRIA o GUADALAVIAR U. littoralis Lam. 36 , TT . , T. ^ > Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. ctrctnatiis Dr. 36 8. VALENCIÀ U. littoralis Lam. 36 U. lilt. var. iimhonatus Rssmr. 9. \ Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. litt. var. subtetragona Noul. 8, 1 1 U. aleroni Comp. & Mass., 11, 27. U. batavus Lam. 27 Í7. vescoi Bgt. 27 \ Forma del U= turtoili Payr. U. penchinatianus Bgt. 27 U. requieni Mich. 27 U. atharsus Bgt. 36 An. cygnea L. 27 An. piscinalis Nills. var. rostrala ^^^^• ^7 \ =An. cygnea L. An. variabilis Drap. 27 An. ventricosa Pír. 27 An. mollis Dr. 36 !•. Haas i 7 i 9. ALBUFERA DE VALENCIÀ U. valeníinus Kl•lsnw. 9, ti, 27, 36. U. graèllsianus Bgt. 11, 36 } Forma del U. turtoni Payr. U. courqiiinianus Bgt. 11, 27, 36. ./;/. melinia Bgt. 11, 27, 36 An. piscinalis Nilss. 11 A n. siibmacilenta Serv. 20, 36 . . . An. viriata Serv. 20, 36 An. martorelli Serv. 20, 36 , , , > =An, cygnea L. A n. adusta Dr. 36 . . . .^H. castroi Bgt. 36. . . ^«. nobüis Dr. 36 . . . .4«. bicolor Dr. 36 . . , ,4w. emacerata Dr. 36. 10. JÚCAR [/. circinatus Dr. 36 1 77 -T- ■ T\ r \ Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. gandiensts Dr. 36 ) 17. valentiniis Rssmr. 36 Forma del U. turtoni Payr. 11. SERPIS U. gandiensis Dr. 30, 36 Forma del Rhomb. littoralis Lam. 12. SEGURA U. littoralis Lam. 36 , Forma del Rhomb, littoralis Lam } U. umbonatiis Rssmr. 11, 36 ., 13. RÍO GUADALHORCE U. hispayius Rssmr. 36 Forma dr] U. turtoni Payr. 14. GIBRALTAR U. incurvus Lea. 2, 3, 4, 5, 7, 10. Forma del Rhomb. littoralis Lam. C. CUENCA ATLÀNTICA DE LA PENÍNSULA I. RÍO NERVIÓN U. littoralis Lam. 36 Forma del Rhomb. littoralis Lam. 172 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 2. GALÍCIA EN GENERAL Marg. margaritifera L. t; ' j TT y / T \ Forma de Marg. margaritifera I- U. margatítifer L. 12, 13 j "^ ^ 3. RÍO LANDRO U. margaritifer L. 17, 36 Forma rle Marg. margaritifera L. 4. RÍO ÉUME U. margaritifer L. 17, 36 Forma de Marg. margaritifera L. U. litíoralis Lam. 27 Forma de Marg. margaritifera L. 5. RÍO MANDEO U. marg. var. elongata Lam. 17, 36. Foima de Marg. margaritifera L. 6. RÍO MERO U. margaritifer L. 17, 36 Forma de Marg. margaritifera L. 7. RÍO MARCÉS V. marg. var. roissyi yi. T. 17, 36. Forma de Marg. margaritifera L. 8. RÍO TAMBRE U. marg. var. elongata Lam. 17, 36. Forma de Marg. margaritifera L. 9, RÍO ULLA U. littoralis Lam, 17 U. bigerrensis Mill. 36 ^ ^"'""^''^ ^^' ^^0"^^' ""«'^^i^ ^^^^"^• U. moquinianus Diip. 36 U. pictorum L. 17 U. mucrdus Mor. 36 > ^'"'"'^'^ ^"^ U' íl<^lpl"n»s Spglr. U. cameratus Dr. 36 JO. CUENCA DEL MiRO a) Mino t/. littoralis Lam. 17, 27, 36 ... . 1 t/. vathymus Bgt. 38 ) ^^"^"^^ ^^^'^ Rhomb. littoralis Lam. F. Haas 173 U. [)ictoru)ii \.. 17, 27 U. viticidiis Mor. 36 U. submucidus Loc. 38 ^ ^'"'"^^ ^"'^ ^• ^«IP^"""» ^l'-'^- C/. simocsi Castro. 2i^ A n. cygnea L. 17 An. vanahüis Drap. 17 , t , ■ T^ r ) -^Aii. cygnea L. -•i;/, glaucma Dr. 36 ' .•í«. prasina Dr. 36 í^) RÍA Ferreira, aíiucntc dcre- cho del Mino. Mayg. alieni Loc. 38 Forma de Marg. iiiargaritifera L. II. RÍO LIMA U. uiiicidus Mor. 7, 11, ^8 \ U. abrantesianus Loc. 38^ f ^"''''"'^ ^^^ ^• ^^ll'í»""^ Spglr. 12. RÍO CAVADO U. mucidus Mor. 7, 11, 38 Forma del U. delphiuus Spglr. 13. RÍO LEÇA An. paulinoi Castro. 21, 38 j An. cavvalhoi Castro. 21, 38 \ =:An. cygliea L. All. poi'tensis Loc. 38 ; 14. CUENCA DEL DUERO a) Duero U. litloralis Lam. 7, 36, 38 .... U. umbonatus Rssmr. 38 . ^ , . «, , ,.,, .. t ,. . ^ > Forma del Bhoillb. llttoralis Lam. U. motihnsianus Dup. 38 U. raihymus Bgt. 38 U. piciorum L. 27 , U. mucidus Mor. 36 U. cameratus Dr. ^6, 38 ) Forma del U. delphinus Spglr. U. liniosellus Dr. 36 U. decuriatus Dr, 16 174 Junta de Ciències Naturals de Barcelona U. hauterivianits Bgt. 38 U. oncoHiensis Loc. 38 U. hypoxanthus Loc. 38 U. chorcllus Loc. 38 U. chorellinus Loc. 38 U. dactylus INIor. 38 U. niicrodactylus Loc. 38 U. hispaniis Rssmr. 38 U. subhispanus Loc. 38 ^ Forma del U. (lolphinus Spglr. U. hyperephanus Loc. 38 U. mundanus Loc. 38 U. taganus Loc. 38 U. abrantesianus Loc. 38 U. scalabisianus Loc. 38 U. allenianits Loc. 38 U. sousanus Loc. 38 U. novns Loc. 38 An. tiiberculata Castro. 22, 38 . . . =An, cygliea L. b) SouzA, afluente deiecho del Duero. U. taganus Loc. 38 U. abrantesianus Loc. 38 L^ allenianus Loc. 38 ) Forma del U. delphinUS Spglr. U. sousanus Loc. 38 U. neothaunius Loc. 38 c) TAmega, afluente dcrcclio del Duero. U. tristis Mor. 7, 11, 16, 38 .... ) ■77 r , T o i Forma de Marg. margaritifera L. Marg. elongaia Lam. 38 ) U. mucidus Mor. 7, 11, 17, 34, 38, U. pictorum L. 27 U. cameraius Dr. 36, 38 , U. occidentalis Bgt. 38 ) Forma del U. delphinus Spglr. U. tameganus Loc. 38 U. hauterivianus Bgt. 38 U. amblyus Loc. 38 !•'. II aus •75 U. chorellus Loc. ^,'6 IJ. cliorcllinus Loc. 38 . U. submucidiis Loc. 38 U. simoesi Castro. 2i^ . . Fornia del U, (lelphinus Spglr, An. regularis Mor. 7, 11, 14, 17, :í^. An. alien iana Castro. 21, 38 An. machadoiana Castro. 21, 38 . A)t. capelloiana Castro. 21, 38 . . All. bofilliana Castro. 21, 38 .... .-in. tamcgana Castro. 21, 38 .... An. mengoiana Castro. 21, 38 ... An. barbozana Castro. 21, 38 ... An. specialis Castro. 21, 38 Ayi. codopsis Serv. 21, 38 An. venceslai Castro. 21, 38 .... An. liisoiana Castro. 21, 38 Au. cyguea L. . í ;^ prasina Dr, 36 An. subregularis Castro. Tf'ò , An. carvalhoi Castro. 38 , A n. arrosa Loc. 38 I A n. leprosa Loc. 38 ^ d) Río Paiva, afluente izquierdo del Duero. Marg. elongata Lam. 38 U. rhomboideiís Schr. 38 U. mucidus Mor. 38 . . . Forma de Marg. margaritifera L. Forma del Rhomb. littoralis Lam U. barbozanus Loc. 38 } Forma del U. delphinus Spglr. U. desfontainesianus Bgt. 38 .... e) Río Agueda, afluente izquier- do del Duero. U. l'homboideus Schr. ^S U. rathymus Bgt. 38 . . . U. amblyus Loc. 38 . . . . Forma del Rhomb. littoralis Lam. Forma del U. delphinus Spglr. /) Río Tormes, afluente izquierdo del Duero. U. limosellus Dr. 36 Forma del U. delphinus Spglr. 1/6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona U. rcquieni Micli. 36 Forma del U. deiphinus Spglr. g) Rio ÜKBiGo, íiílucntc iz(]uicrdo del Duero por cl EsUi. U. littoralis Lam. 36 Forma del Rlioiub. littoralis Lam, li) Río Cea, aflucntc izquierdo del Duero por cl Esla (Clca en Drouct, 36). U. lirnoselhis Dr. 36 Forma del U. dclphiiius Spglr. 15 FONTANELLAS. (No lo lic lialhido, pcro esta proba- blcmente entre Duero y Tajo.) All. i'elop>hila Loc. 38 =Au. cygiiea L. 16. KIO SILVEÍKU. (Como el anterior. ) U. nevcsi Castro. 22, 38 U. simoesi Castro. 22, 38 \ Forma del U. deiphinus Spglr. U. hauterivianus Bgt. 38 U. mucidus Mor. 38 An. enhydra Castro. 22, 38 .... An. charpyi Dup. 38 An. apala Loc. 38 ) =Ati, cygliea L. An. cygnea L. 38 An. noeli Loc. 38 17. RÍO VOUGA U. niac-carthianus Bgt. 38 Forma del Rliomb. littoralis Lam, U. nevesi Castro. 38 Forma del U. deiphinus Spglr. An. josei Castro. 22, 38 An. apala Loc. 38 , , -; TO > =An. cygnea L. An. cygnea L. 38 An. noeli Loc. 38 . F. Haas 177 a) Río CoiMA, ufliicnlc dcrcclio del Vougíi {Coina en Lo- card, 38). U. mac-carthianus Bgt. 38 Forma del Rliomb. littoralis l.am. U. scalabisianus Loc. 18 ( ,, 1 1 tt j^i^i,-^.,^ c ,1,. ■ > l'Diina del U. (lelplimUS íapgu. U. allenianus Loc. 38 ' 18. CUENCA DEL MONDEGO a) MONDKGO U. rhomboideus Sclir. 38 U. umbonalus Rssmr. 38 . „ , , t., , ,-,i ,• t ^ > l'urnia del Rhonib. littoralis Lam. U. rathymus Bgt. 38 U. ovuli formis Loc. 3^ U. pictorum L. 7, 1 1 U. decurtaius Dr. 36 U. oncomcnsis Loc. 38 U. initcidus Mor, 38 U. subniucidus Loc. 38 U. nevesi Castro. 38 U. desfontainesianus Bgt. 38 ... U. dactyliis Mor. 38 ) Forma del U. delphinus Spglr. U. hispanus Rssmr. 38 U. hyperephanus Loc. 38 U. chasniirhynchus Loc. 38 .... U. tnundanus Loc. 38 U. schoiisboei Loc. 38 U. taganus Loc. 38 U. abrantesianus Loc. 38 An. henriquezi Castro. 21, 38... An. charpyi Dup. 21, 38 An. acyrta Bgt. 21, 38 An. re guiar is Mor. 21, 38 . , T 7 ■ n ^ .. > =An. cygnea L. An. stibregulans Castro. 21, 38 . An. silvai Castro. 21, 38 An. giraldesi Castro. 21, 38 ... . An. macilenta Mor. 21, 38 j 178 Junta de Ciències Naturals de Barcelona An. gallica Bgt. 38 An. cupha Scrv. 38 An. noeli Loc. 38 > . ^„^ t An. sitnoesi Loc. 38 ; An. niundegana Loc. 38 I An. inacJiadoiana Castro. 38 .... / b) FojA, afluentc dcreclio del Mondego. U. schousboei Loc. 38 rr , . ■ T o \ Forma del U. delpliiiius Spglr. U. abrantcsianus Loc. 38 j An. rosat Castro. 21, 38 A n. gallica Bgt. ^S An. henriquezi Castro. 38 An. charpyi Dup. 38 An. acyrta Bgt. 38 \ =An. cygnea L. An. cygnea L. 38 An. noeli Loc. 38 An. subregiilaris Loc. 38 An. giraldesi Castro. 38 c) Alrededores de Coímbra U. aeschrus Loc. 38 1 77 n T o Forma del U. dclpliinus Spglr. U. amblyus Loc. 38 I ^° An. enibiella Hagcnm. 21, 38.... i . , ^ ^ „ } =An. cygnea L. An. bocageana. Castro. 21, 38 ... 5 d) Dao, afluentc dcrecho del Mondego. U. simoesi Castro. 38 Forma del U. delphinus Spglr. c) Geria, afluentc izquierdo del Mondego {Geira en Morclet, 7). An. macilenta Mor. 7,11, 14, 27, 38. =An. cygnea L. 19. CUENXA DEL TAJO a) Tajo U. littoralis Lam. 7, 27, T)6, 38.. Forma d:l Rhomb. littoralis Lam. /•'. /I ans 17<) U. iimbonatus Rssmr. ii, 38 .. U. balavus Lam. 7 U. litiiiidifoi'inis Castro. 38 ... U. piciorum L. 7, 1 1 \ U. /lispaiiicits M. T. 27 U. (lecurtatus Dr. 36 U. oncomensis Loc. 3 toinia del U. (IclplllilUS Spglr. U. hyperephanus Loc. 38 U. chasmirhynchiïs Loc. 38 U. euchasmus Loc. 38 U. schousboei Loc. 38 An. regular is Mor. 7, 11, 14, 17, \ 21, 36, 38 \ -All. cygiiea L. An. cygnea L. 7, 11, 38 ) d) Zezere, aílucnte deroclio dol Tajo. U. chorcllus Loc. 38 , _ j- 1 ït j 1 l- c 1 rr ■ ■ r^ i Forma del U. delphinus Spglr. U. simocsi Castro. 38 ) e) OcKESA, aflucnlc dcrccho del Tajo. U. umhonatus Rssmr. 38 , „, . ,.,, ,. ^ ,. ,, T^ . o S Forma del Rhoiiib. littoralis Lam. U. rathymits Bgt. 38 | U. feliciani Bgt. 38 Fornia del U. delplliuus Spglr. U. oncomensis Loc. 38 U. ocresanus Loc. 38 U. cancrorum Bgt. 38 /) Río Alagün, alliicnte dcrccho del Tajo [Ayllón en Drouèt, 36). U. liltoralis Lam. 36 Forma del Rlioillb. littoralis Lam. g) Kío Jarama, aflucntc dcrccho del Tajo. U. Httoralis Lam. 36 Forma del Rhoillb. littoralis Lam, U. requicni Mioh. 27 1 ,^ 1 , tt i 1 1 • c- ■ ' ^ \ l'orma del U. delphinus Spglr. U. limosellus Dr. 36 ) F. Jlihi^ I Si //) Río Manzanares, aflucnte de- rccho del Tajo por oi Jniamn. U. limnsellus Dr, 36 Forma de] U. (lelphinus Spfjlr. i) Río Henares, afluents dcre- rccho del Tajo por cl Jarama. ü. lUtayalis Lam. 36 i TT 1 , T, ^ , i Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. iitnbonaíus Kssmr. 3Ò ( U. limosellus Dr, 36 Forma del U. delpllillUS S])n;lr. 20. RÍO SADO o SADAO TJ. timbonatiis Rssmr. i^ . Forma de) Rhomb. littoralis Lam. C tiiniidiformis Castro. 22, 3H . . j / '. sadoicus Castro. 22, 38 f t- 1 , »t 1. í. t > Forma del U. batavus Lam. U. macropygus Castro. 22, t^?» ... 1 U. eupygus Castro. 22, 38 j * U. castroi Loc. 3 Forma del U. delphinus Spgir. U. schonsboei Loc. 38 ) An. anatina L. 7, 1 1 i An. ribeiroana Castro. 21, 3S.... > -=^An. cygnea L. An. silvai Castro. 38 ) 21. RIACHUELOS EN EL AL- GARVE U. littoralis Lam. 7. 38 Forma del Rhomb. littoralis Lam. 22. RÍO SILVÉS ü. littoralis Lam. 7, 38 ( P^^.^.^^ ^^1 Rhomb. littoralis Lam. U. litt. var. minoy Bgt. 11 ) 23. CUENCA DEL GUADIANA a) Guadiana • U. littoralis Lam. 36 Forma del Rhomb. littoralis Lam, U. batavus Lam. 11 Forma del U. batavus Lam. i8. Junta de Ciències Naturals de Barcelona U. pictorum L, 1 1 U. liisitanus Dr, i8, ig U. dactylus Mor. 38 U. callipygus Dr. ^6 77 — T^—; — - V , I. TD ^ / Foi'm^ flfl U. delpliinus Spí;lr. U. brindosianus Fol. cv Bert. ' 38 ?7. paulinoi Loc. 38 f/. snhhispanus Loc. 38 yíw. lusitana Mor. 11 ) y, AT í -^An. cytínea L. ^«. ranarum Mor. 11 ) ft) Afluentes del Guadiana en general. U. batavus Lam. 7 Forma del U. batavus Fam. Í7. brindosianus Fol. & Bert. j 31 > Forma del U. delphinus Spglr. U. hispanus Rssmr. 38 ; r) Afluentes del Guadl\na (LADO DERECHO) EN EL AL- GAR VE. U. littoralis Lam. 7 Forma del Rhomb. littoralis Lam. d) Afluentes del Guadiana (LADO DERECHO) ENTRE CaS- tro-Verde y Mertola (ríos Terges, Cobres y Ribeira d'Oeiras). U. dactylus Mor. 7, 11, 34, 38 .. Forma del U. delphimis Spglr. An. ranariim Mor. 7, 14, 21, 38. 1 A H. lusitana Mor. 7, 14, 21, 38 . } =•^"• ^^^'"^3 L. e) Valdeazogues, afluente iz- quierdo del Guadiana por el Zujar. U. decnrtatiis Dr. 36 Forma d.l U. delphinus Spglr. /•\ Haaí^ JS3 24. CUENCA DEL GUADAL- QUIVIR a) Guadalquivir U. sinuatus Lam. 11 =Marg. auriculai'ia Spglr. U. umbonatus Rssmr. 11, 36 . . . . i U. hispalensis Kob. 25, 28, 29, ?,6. ) ^^^"^''^ ^el Rhomb. littoralis Lam. U. hispanus Rssmr. 6, 11, 36... 1 U. sevillensis Kob. 25, 28, 29 36. | ^in. de U. delphinus Sj.fílr. 6) GuADALEN, afluente deiecho del Guadalquivir por el Gua- dalimar. U. hispanus Rssmr. 36 Sin. de U. delphinus Spglr. c) GuADAiRA, afluente izquierdo del Guadalquivir. U. calderoni Kob. 25, 28, 29, 36. \ U. cald. var. salvadori West. 32. ( ^ " ' > Forma del Rhomb. littoralis Lam. 00^ 3^ 1 U. umbonatus Rssmr. 36 ) U. baeticus Kob. 25. 28, 29, 36.. Forma del U. batavus Lam. U. hispanus Rssmr. 36 \ U. hisp. var. sphenoides West. 32, \ g^^. ,^^ jj delphinus Spglr. ?,3^ .36 ) An. calderoni Kob. 25, 28. 29, 36. j An. baetica Kob. 25, 28, 29, 36. . . I An. cygnea L. d) Río Genil, afluente izquierdo del Guadalquivir U. umbonatus Rssmr. 36 Ferma del Rhomb. littoralis Lam. U. hispanus Rssmr. 36 =U. delphinus Spgli-. 25. ARROYO DEL SALADO, afluente del río Guadalete. U. turdetanus Dr. 36 =U, gibbus Spglr., íoi ma del U. delphinus Spglr. J 84 Junta de Ciències Naturals de Barcelona No siempre ha sido fàcil fijar con exactitud los datos sumi- njstrados por la bibliografia exprcsada sobre las procedencias, por repetir literalmcnte nuestros trabajos rccientes, las citas de los antiguos, incluso con siis faltas de imprenta. En especial ocurre esto con las citas portuguesas que hacen dificilísima su comprobación ulterior: Morelet (7) habla, por ejemplo, de las «Vallas da Geira» por Coímbra, y Locard repite este dato con toda exactitud; en cambio, el mapa nos indica que cerca de Coímbra no hay mas que un arroyo «Geria» que debemos su- poner es el a que se refiere Morelet. Otro dato de Morelet, que conduce asimismo a confusiones, son las «Lagunas de Alkédon», copiado también por Bourguignat (11) y Locard (38) y que no hemos podido hallar en parte alguna. Solamente la cita de Locard de la región pantanosa de Alqueidào en otro lugar, nos revela que pueden referirse a esta las citas de Morelet, pues la pronunciación portuguesa de Alqueidào escrita en francès, se corresponde perfectamente con la primera cita. El riachuelo «Coina», citado por Locard, debe referirse al Coima, afluente derecho del Vouga; però los arroyos de Fon- tanellas y el Río Silveiro, con la localidad Fermentellos, no me ha sido posible comprobarlos en manera alguna. Por analogías con otras procedencias de formas de Castro, creo poder ad- mitir que se hallan ambos en la región entre Duero y Tajo. En Drouét (36) hay asimismo algunas faltas de imprenta, como, por ejemplo, Linares no se halla junto al Ayllón, como escribe, sinó junto al Alagón, afluente dercrho d<'l Tajo, y en vez de Clea en León, debe leerse Cea. r. Haas 185 IV. SOBRE LA SITUACION SISTEMÀTICA DEL UNIÓ WOLWICHI MOR. Para evitar que esta espècie siga figurando como procedcnte de Portugal, diíicultando los índices de nucstra fauna, hay que hacer un poco de historia a base de la literatura con ella relació, nada, observando que su mismo autor reconoció el error in- currido y considero la espècie como importada. M o r e 1 e t describió el U . wolwichi («Descr. Moll. terr. fluv. Portugal», 1845, pàg. 105, tabl. XIII, lig. i) como procedcnte del valle del Tajo, entre Villa-Nova yAzambuja. Bourguignat habla de ella en su idea general sobre las Nàyades de la Pe- nínsula «Moll. nouv. lit. peu connus», 1865, pàg. 161) como de una espècie sudamericana, llevada a Portugal en una u otra forma. Y que el U. wolwichi no es forma portuguesa, lo re- conoció también M o r e 1 e t en la revisión de su fauna mala- cológica de Portugal («Journ. de conch.», vol. XXV, 1877), creyendo que dicha espècie había sido importada de Austràlia. A este punto de vista se opone L o c a r d en su «Conchyliologie portugaise )) («Arch. Musée Lyon», vol. VII, 1899) de un modo absoluto, considerando la espècie de Morelet como pròpia de la fauna portuguesa, y crce aúrí poderla identificar con ejem- plares aberración del U. rathymus Bgt. Tampoco Simpson («Descr. Catal. Najades», 1914, pàg. 572) quiere saber nada de una procedència u origen exótico del U. wolwichi y lo incluye en la sinonimia del U. hatavus Lam. Adhiriéndome a la opinión de Bourguignat, considero yo a Sudamérica como la pàtria del U. wolwichi, ya que la figura de Morelet, única existente, scfíala una gran analogia con for-mas del grupo del Diplodon parallelipipedon Lea, especialmente con 13 1 86 Junta de Ciències Naturals de Barcelona las íormas locales o aberraciones Dipl. acutirostris Lea de la región de La Plata. El U. wolwichi, que por lo demàs no ha sido nuevamente hallado en Portugal, no debe continuar, por lo tanto, entre los moluscos de la fauna portuguesa, sinó en la sinonimia del Diplodon parallipipedon Lea, RECOPILACIÓN Aun cuando creo innecesario exponer los motivos de la reducción de tantas íormas en únicamente 7 espècies voy a detallar brevemente las causas que a ello me han movido. La falta de investigación biològica personal, por parte de los malacólogos de la escuela bourguignatiana (Locard, Servain, Castro, etc), es lo que origino la descripción como espècies nuevas, de toda forma malacológica distinta de las otras. Claro està que, partiendo de un aspecto muy estrecho en la consi- deración del tipo especifico, no solo debía parecerles digna de descripción como nueva toda forma de adaptación a determi- nado medio ambiente, sinó también cualquiera diferencia con el tipo. Según sus principies, toda forma animal que se dife- renciarà de las otras en tres punt os, da lugar a una nueva espècie, y como que con un poco de buena voluntad son mu- chos los individuos que se distinguen de sus hermanos entres detalles, así resulto enriquecida la literatura con un sinfín de tales espècies. Dos inconvenientes presenta este modo de obrar. Primero, el, que en busca intencionada de diferencias en conchas del mismo río o de una misma estación, se deja el punto de mira elevado del parentesco, por el mas cómodo de la diferencia- ción, haciendo que el naturalista deje de buscar una explicación biològica para esta. El segundo inconveniente que trae consigo el prurito de las diferencias, es de naturaleza geogràfica, ya /•". II aa'^ 187 que el acólito de este sistema única y exclusivamcnte a base de datos exteriores, dcja enganarse fàcilmente por con- vergencias, como, por ejemplo, al mencionar con un mismo nombre formas pantanosas de dos espècies morfològica y geo- gràficamente bien deslindadas, y procedentes de distintas cuencas. Ejemplos de todo ello se hallan muy numerosos en la Lista II de esta nota. Todas las formas propias de Suècia, Ale- mania, Francia o Argelia, que se ha creído hallar nuevamente en Espafia Portugal (unas 47), son convergencias por adapta- ción a la vida corriente, pantanosa, lacustre o fluvial, cuyas analogías han originado la confusión con las correspondientes formas de nàyades ibéricas. Las 113 de éstas descritas como «espècies» nuevas, se refieren a las 7 espècies fundamentales de que vamos a hablar, cuyas formas de adaptación, reacciones, diferencias indivi- duales y aun anormaüdades y aberraciones, fueron bautizados con nombres propios. El modo de proceder para conocer y se- parar lo que oculta esta mascarilla, lo he detallado reciente- mente en otro lugar (i). Al final de la Lista II hice ya mención de que las 161 nàya- des citadas de la fauna ibèrica podían reducirse a 7, a saber: An. cygnea L., U. turtoni Payr., U. delphinus Spglr., U. hatavus Lam., Rhomb. littoralis Lam., Marg. auricularia Spglr. y Marg. margaritifera L. (i) F. Haas. Considcrnciones sobre los medios y fines de Ja investigacion zoogpogràfica. Bircelona. Publ. Junta Cknc. Nat. Strie zoològica. — 1917. N.•'Vl. 1 88 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Para que esta relación no parezca demasiado apodíctica, va- mos a glosarlabrevemente. En la lista II vemos que los nombres citados en la columna de la izquierda corresponden a otros de la derecha con la anteposición de la palabra f o r m a de la es- pècie base, o como idèntica (indicado por el signo =) a la misma. E! motivo de esta distinción es evidente. En todos los casos en que se trata de espècies fundamentales que forman razas geogràficas o locales, no podia yo referirlos sencillamente a aquéllas sinó como una forma local, no definida aún hoy por hoy, però existente sin duda alguna. Però en el caso de una espècie absolutamente rígida como la Marg. auricularia Spglr., que en ninguna región se ha podi do desglosar en sub- especies, así como en el otro de variedad individual infinita, però sin dar lugar a una sola forma local, como la An. cygnea L., no existia motivo alguno para dejar de identificarlos con la espècie tipo. Todas las Anodontas de la Península pasan a sinonimias de la única espècie europea An. cygnea L. La Marg. margaritifera L., reducida a la cuenca atlàntica de la Península, preséntase allà en una forma local que no se corresponde con ninguna de las descritas, debiendo ser objeto de màs profunda investigación. Caso de resultar definible, le corresponde en justa prioridad el nombre de Marg. marg. tristis Mor., 1845; La Marg. auricula- ria Spglr. se halla representada en toda la Península con su forma típica. Mayores dificultades ofrecen en su distribución las corres- pondientes a los generós Rhombunio y Unió. Hasta la fecha, no me ha sido posible hallar diferencia general alguna entre los Rhomhuniónidos de las cuencas atlàntica y mediterrànea, uniéndolos todos bajo el nombre de Rhombunio littoralis Lam.; a posteriorcs investigaciones a base del numeroso material re- querido, queda el dilucidar si dan lugar estàs cuencas a formas /•". llacis 189 distintas, o si cada una de ambas se subdividc aúii en otras locak's por cucncas do los ríos. Así, por cjcmplo, si hi. forma atlàntica littoyalis del Duero es la misma u otra qm^ la dol Tajo y Guadiana. Para los Uniónidos, aun cuando en inferior escala, sucede lo mismo, si bien en estos las formíis meditcrrànea y atlàntica se distinguen fàcilmentc, correspon dien do aquella al U. tíirtoni Payr. y esta al U. delphinus Spglr., como represen- tantes del grupo pictormn. Con mayor propiedad debería hablar yo del U. pictorum turtoni y del U. picíorum delphinus, y si no lo hago así, es a causa de dar lugar estàs dos formas a otras locales en las distintas cuencas que, como razas geogràficas, merecen llevar nombre especial, y tendríamos entonces una denominación cuàdruple. Para evitarlo, de jo en ambas formas el nombre pictorum del tipo aparte, sin que por ello signifique que las acepte como espècies propiamente dichas, sinó siempre dentro del grupo y relacionadas con la pictorum. El U. batavus Lam. està extendido por la Península en forma algo incoherente. En la cuenca mcditerrànea solo es conocida de la del Ebro, aun cuando existen otros dos datos de Bourgui- gnat (11) y Martorell y Pena (27), el primero de ellos por apre- ciar su U. suhreniformis como formando parte del batavus (siendo así que no es màs que un littoralis) y el otro citando equivocadamente en Valencià el U. batavus y el concerniente al mismo grupo U . vescoi Bgt. En la cuenca atlàntica se cono- cen batavoides del Tajo, Sado, Guad ana y Guadalquivir. La forma mediterrànea no tiene aún nombre alguno; a la atlàntica debe corresponderle el de tumidiformis Castro, 1885. El grupo del U. tumidus Retz, a pesar de las opiniones con- trarias de Castro y Locard, no està representado en Portugal ni en Espafía. Lo que tuvieron ante sus ojos ambos malacólo- gos no eran màs que formas un tanto alargadas del batavus. El plan de trabajo del futuro monógrafo de las nàyades I90 Junta de Ciències N al avals de Barcelona ibéricas se presenta según estàs notas bien claro. Hay que llenar en primer lugar los huecos en la recolección, que se desprenden de la Lista III, espccialmente en la meseta y ríos dd sudeste. Però lo mas difícil del trabajo serà la investigación y estudio detenido de las i6i formas descritas, para escoger entre ellas las que pueden conservarse como formas locales, como, por ejem- plo, las de Drouèt, y para relegar definitivamente las demàs, es decir, la mayoría de las de Locard y Castro, a la sinoní- mia (i). Flix (Tarragona), 30 de Junio de 1917. (i) Me es un grato deber hacer constac mi agradecimiento a mi querido amigo y colega José Maluquer, por su esmerada traduccióii del original aleman de esta aota al castellaiio. — F. Haas. LA COLECCIO ROSALS Junta de Ciències Naturah Anuari 1917 D. Joan Rosals i Corretger Barcelona, 1876 - 1917 LA COLECCIO ROSALS Artur Bofill DIRECTOR DEL MUSEU L'entussiasta naturalista Joan Rosals i Corretjer que, per dissort morí repentinament fa dos mesos, en lo millor de sa edat, quan tant podia esperar-se encara de son entusiasme, de sa activitat i de son carinyo per nostra terra, no podia menys de demostrar l'interès que li mereixia el Museu de Ciències Naturals, llegant-li ses coleccions malacològiques, mineralògi- ques i paleontològiques, que havia reunit amb la paciència i constància dels que, com ell, viuen enamorats de les meravelles amb que al Creador plagué poblar nostra estada terrenal. Tots els que s'han dedicat a tan atractiva i profitosa tasca, saben de sobres lo que representa reunir una colecció com la d'en Rosals: els treballs de camp, recorrent diferentes encon- trades, recollint els exemplars; la determinació i ordenació dels mateixos; els canvis amb altres coleccionistes; els molts altres medis d'adquisició, útils per la comparació; les contínues con- sultes amb diferentes coleccions i amb les nombroses publica- cions, moltes d'elles rares o costoses i no sempre assequibles... Es doncs, digne de agraïment i exemple, seguit ja per molts, el destinar a un Museu públic el fruit de tants esforços, que constitueix un conjunt de materials útils per l'estudi: sobre tot quan n'hi ha reunits no pocs trobats en nostra Catalunya. 194 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Constitueix la colecció un bon aplec de moluscs vivents marítims, d'aigua dolça i terrestres, podent esmentar-se, sobre tot els recollits per ell en la regió catalana. Respecte del conjunt, segons havia tingut en Rosals ocasió de manifestar, procurava posseir tots els tipus possibles de gèneres i families coneguts, cosa no poc difícil i que potser hauria adelantat si la mort no hagués vingut traïdorament a impedir-li aquesta tasca. També havia reunit bon nombre de fòssils, igualment de Catalunya i entre ells una bonica sèrie del pliocè de l'Empordà, recollida en els interessants jaciments de Ciurana i Basella, molts en perfecte estat de conservació i en abundància d'exem- plars. Per íi, no està menys ben representada la secció mineralò- gica i petrogràfica, que ve a enriquir l'aplec avui dia encara poc nombrós que de Catalunya existeix en el Museu. Però en Rosals, no es contentava en ésser senzill coleccio- nista, guardant cuidadosament els exemplars, sinó que divul- gava el resultat de ses exploracions, publicant-lo, sobretot, en el «Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural». Havia reunit també una colecció numismàtica de que ha fet donatiu al Centre Excursionista de Catalunya. Cal esmentar així mateix son entusiasme per la llengua universal Esperanto, en la qual presentà un treball en el primer Congrés de Naturalistes espanyols celebrat a Saragossa en 1908. Morí en Rosals a Barcelona, el 15 d'Abril del present any de 1917, a la edat de 41 anys. Mossèn Faura i Sans en el «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya» i Mossèn Josep R. Bataller en el «Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural», associacions una i al- tra de que formava part i a les que consagrà sos entusiasmes, pagaren just tribut a la memòria d'aquest naturalista publi- cant del mateix notes necrològiques i enumerant els treballs La col•lecció Rosals 195 que havia donat a llum, enumeració que reproduim per conei- xement dels fruits de sa activitat científica. 1908. — ((Contribució a la Fauna paleontològica i braquio- pòdica del Garumnià de Berga»: ButlL, any V, n. 2 pàgines 30-31. 1909. — «Alguns moluscs no citats en el recent treball de D. Llorenç Tomàs», Butll., any VI, n. 8-9, pàgs. 100-103. 1910. — «Notes sobre Malacología subterrànea», Butll., any VII, n. 2, pàgs. 20-22. 1912. — «Sobre la Helicogena lapicida Lin. i sa varietat Andorrica Bourg.», Butll., any IX, pàgs. loo-iio. 1912. — «Moluscs marítims barcelonins», Butll., any IX, n. 7, pàgs. 121-126. 1913. — «Fauna malacològica de Salou», Butll., any X, n. 4, pàgs. 60-63. 1913. — «Notes sobre Malacología catalana. I. Presència de la Helicella pyramidata Drap. a Catalunya; II. Més noves sobre Malacología subterrànea: III. Alguns moluscs dels voltants de Terrassa», Butll., any X., n. 6, pàgs. 81-90. 1913. — «Moluscs terrestres i fluviàtils de Guardiola (Alt Bergadà)», Butll., any X, n. 7, pàgs. 106-109. 1914. — «Notes malacològiques. Catàlec dels moluFcs vivents en el terme de S. Feliu del Llobregat», Butll., any XI, n. 3, pàgi- nes 41-51. 1914. — «Aclaració als moluscs terrestres i fluviàtils de Guar- diola», Butll., any XI, n. 7, pàgs. 127-130. 1914. — «Contribució a la fauna malacològica de la Vall d'Anoia». Moluscs de Capellades. Butll., any XI, n. 8, pàgines 143-145- 1914. — «Impressions d'una excursió científica. Notes mala- cològiques i paleontològica», Butll., any XI, n. 9, pàgs. 150-158. 196 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1914. — «Presència de la Dialaga en els voltants de Barce- lona. » Butll., any IX. 1915. — «D'una sortida pels voltants de Barcelona: I. Pre- sència del Bulimus obscurus Müll. a Sarrià», Butll., any XII, n. 3, pàg. 48. 1916. — «Regió litoral del baix Llobregat. Variacions en la fauna malacològica de l'Estany de Remolà», Butll., any XII, n. 2, pàgs. 31-33- 1916. — «Presència de la Lidita en el terreny eocènic del Pirineu», Butll., any XIII, n. 5, pàgs. 72-73. 1916. — «Nota paleontològica i La Foradada de Vallvi- drera», Butll., any XIII, n. 7, pàgs. iig-125. 1916. — «Moluscs terrestres i fluviàtils de Torroella de Montgrí», volum de Treballs de la I. C. de H. N., pàgs. 33-52, Barcelona, Juny 191 7. PLECOPTEROS NUEVOS DE CATALUNA PLECOPTEROS (Ins.) NUEVOS DE CATALUNA pir el R. P. LoNGiNos Navas, S. J. MIEMBRO CORRESPONSAL Corre spondiendo gustoso a la amable invitación de la Junta de Ciencias Naturales, he dispuesto este tan modesto como breve estudio de dos insectos nuevos de Cataluna que habían quedado preteridos en mis colecciones. Ambos pertenecen al Pirineo catalàn, a las provincias de Gerona y Lérida. I. Períodes Fonti sp. nov. (Perlodidae). Similis microcephalcB Pict., pallidior. Pars inferior tota fusco-ochracea, capite pallidiore. Caput fusco-ochraceum, toto medio anteriore ante M et macula grandi media longitudinali in vertice et occipite trian- gulari ochraceis; oculis fusco-pallidis; ocellis posterioribus paulo magis ab oculis quam inter se distanti- bus; palpis et antennis (màxima pars ea- rum deest) fusco pallidis (fig. i, a). Prothorax (fig. i, a) subrectangularis, marginibus subrectis, antrorsum vix an- gustatus, rugosus, sesquilatior quam lon- gior, capite angustior, fusco-ochraceus, fascia media longitudinali ochracea. Me- so-et metanotum nigra, nitida. Fig. I. Períodes Fmiti $ Nav. a. Cabeza y protórax. — 6. Ex- tremo dfl abdomf^n visto por debajo. (Col. m.) 200 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Abdomen fuscum, ultimo tergito fusco-ochraceo; lamina subgenitali ^ octavi sterniti (fig. i, b) angusta, apicem octavi stemiti attingente vel siiperante, fulvo breviter pilosa, apice leviter emarginata; cercis fusco-ochraceis, pilosis, primis articu- lis transversis, ceteris elongatis, his apice fuscis. Pedes fusco-ochracei, fulvo breviter pilosi. Alíe apice rotundatcT, apice ad aream radialem reticulatíe; venulis anastomoseos haud in lineam rectam dispositis. Ala anterior membrana levissime, vix sensibiliter fusco tincta; reticulatione fusco-ochracea, ad basim et ad aream co- stalem pallidiore; nullis venulis inter ramos procubiti aut cubiti; venulis procubitalibus paucis, fere 4, cubitalibus 5-7. Ala posterior reticulatione ochraceo-pallida, parum sensibili; vena axillari tertia multis ramis. Long. corp. 2 ^3 "^J^- — al. ant. 14 » — — post. I2'5 » Pàtria. Concrós (1,700 m.), Setcasas (Lérida). Un ejemplar 5 que poseía sin nombre en mi colección hace unos 10 aíïos, cogido por el malogrado naturalista catalàn Rdo. D. Nor- berto Font y Sagué, Pbro. Con mucho gusto le dedico esta espècie fruto de sus fructíferas investigaciones. Sirva esta dedi- catòria de testimonio de afecto al naturalista amigo, por tantos títulos benemérito de la ciència catalana, 2. Períodes principissa sp. nov. (Perlodidíe). Similis microcephalcB Pict., major. Caput inferne laete flavum, superne fuscum, fulvo breviter pilosum; macula grandi semicirculari ante M, alia subelliptica longitudinali vel claviformi seu anterius dilatata striaeformi in /i. /'. I.iiuoinos Navas, S. J. 2ui vertice pone ocellum anteriorem, tribus ad occiput, media trian- gulari, lateralibus elongatis iisque ad ociílos, antice acutis, fascia inter oculiim et antennam iitrimque, flavoaurantiacis; palpis fuscis, pallido breviter pilosis, articulo secundo labialium et tertio maxillarium apice fortiter dilatatis. Thorax inferne flavus, fascia media longitudinali, alia trans- versa media in mesostcrno, alia antica in metasterno, fuscis; supeme niger, nitidus in meso-et metanoto. Prothorax transver- sus, antrorsum leviter angustatus, postice duplo latior quam longior, rugosus, fuscus, fascia media longitudinali fiava, retror- sum leviter dilatata. Abdomen supeme fuscum, inferne fusco-ochraceum, fascia laterali fusca; lamina subgenitali ^ (fig. 2, a) octavi sterniti gran- di, nonum stemitum superante, leviter fulvo pilosa,, medio transverse rugulosa; decimo sternito fulvo; lobis cercorum lon- gis, acutis; cercis fuscis, fusco pilosis, arti- Fig. 2. culis omnibus basilaribus màxima cerco- Periodesprincipjssa^Nav. rum pars deest) transversis. a. Extremo del abdomen visto -r» j j- • c i pordebajo.— i. Extremo del PcdCS fuSCl, fulvO brCVltCr pÍl0SÍ; COXÍS ala posterior. . . . ^ . (Coi.m.) ^'^ margme interno lemorum, ad apicem furcato, ílavis; tibiis posticis fusco-fulvis, basi late fuscis; unguibus divaricatis, ferrugineis. Alae apice rotundatae, membrana levissime fusco tincta; reticulatione forti, fusca; radio toto fusco; subcosta subtota, aliquot venis ad basim, pallidis; pluribus venulis irregularibus (3-7) inter radium et sectorem in medio externo. Ala anterior lata; membrana in àrea costali citra venulam basilarem et longius ultra fuscata; fere 7 venulis in duobus ter- tiis apicalibus ante subcostse apicem ; 2 venulis apicalibus ; sectore radii fere ter furcato ultra venulam intcrmediam; pro- cubito furcato ante illam, ramo posteriore iterum furcato; fere 14 202 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 5 venulis procubitalibus, 7 cubitalibus; ciibiti ramo anteriore in- diviso, posteriore prope marginem lurcato, venula inter utrum- que. Ala posterior (fig. 2, b) una vel altera venula inter ramos procubiti vel pone illos; fere 7 venulis cubitalibus; vena axillari prima fere ter furcata, tertia bis. Long. corp. 5 I9'5 mm. — al. ant. 22*5 » — — post. I9'4 » Pàtria. Coma de Rubió (Lérida), 19 de Julio de 1916 (Col. m.) Un ejemplar 2 q^^ie quedo olvidado al estudiar los insectos recogidos en la excursión verificada con D. Ascensió Codina al Norte de la provincià de Lérida (Butlletí de la Institució Cata- lana d'Historia Natural, 1916). Es la Períodes mayor y mas insigne o abigarrada que co- nozco; por esta causa y por haberla hallado en el principado de Catalufía la he apellidado principissa. Zaragoza, 23 de Noviembre de 1916. ORGANITZACIÓ I INCREMENT DE LA SECCIÓ OCEANOGRÀFICA Jiinki de Ciències Naturals Antak'i i 91 7 bo :3 ■Ei '-^^ ^ (^ o oi O rt o O oi ORGANITZACIÓ I INCREMENT DE LA SECCIÓ OCEANOGRÀFICA per Josep Maluquer La Secció Oceanogràfica del nostre Museu fou organit- zada a principis de 1917 a iniciativa del Sr. President de la Junta, D. Santiago Andreu, i a conseqüència de les excursions marines efectuades per nosaltres l'any 1915, de les que se'n donà compte en l'Anuari de la Junta de Ciències Naturals cor- responent a 1916. Contribuïren aiximateix a donar major im- puls a l'organització, la nostra estada al Laboratori de Porto-Pí en Febrer darrer, i les visites efectuades posteriorment per l'es- mentat Sr. Andreu a l'Institut Oceanogràfic de Mònac, Estació Biològica de Marsella i Laboratori de Banyuls-sur-Mer. Com a elements, no comptàvem més que amb el material i exemplars procedents de les excursions de 1915, però, mercès al concurs d'alguns laboratoris forans, recol•lectors de la Junta i col•laboradors que sortosament n'hi ha encara algun, ha començat l'organització amb bastanta empenta. Els objectes i col•leccions que formen part de la Secció van detallats a conti- nuació en els corresponents apartats, devent fer constar aquí únicament l'agraïment de la mateixa envers els protectors i col•laboradors tots i especialment als Srs, President D, San- 2o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tiago Andreu; Vocal-honorari D. Joaquim de Borja, de Barce- lona; corresponsals Dr. Galan, de Palma de Mallorca; Dr. Rioja, de Santander, i Dr. Richard, de Mònac; patrons recol•lectors A. Terrasa, de Palma, i J. Frigola, de Blanes; així com als Srs. Aguilar-Amat, Goni i Paltré, que, junt amb la Srta. Rosa Bohigas, auxiliar de la secció, tan han contribuït a la classi- ficació, ordenació i foment de les col•leccions. Actualment, comprèn la Secció Oceanogràfica, instal•lada en el Museu de Catalunya, les col•leccions d'animals marins en alcohol, les maquetes reproducció batimètrica i litològica de la costa catalana que s'han començat a confeccionar, i una sèrie d'eines i utensihs d'oceanografia i pesca de les més general- ment utihtzades. Com accessoris, compta la Secció amb una instal•lació marina en 1' Aquàrium del Museu, i laboratori de preparació i estudi amb ^biblioteca especial que poc a poc va completant-se en combinació amb la general de la Junta. Les dades que posem a continuació així com els catàlegs de les col•leccions marines, han sigut fets per la esmentada senyo- reta auxiliar, a quin càrreg estan. I. BIBLIOTECA ESPECIAL La biblioteca especial afecte a la Secció Oceanogràfica és constituïda pels llibres que amb aquest caràcter conté la general de la Junta que poden veure's en les relacions corresponents (Anuaris de 1916 i de 1917), i per la particular del que firma aquestes notes, que interinament ha dipositat en la Secció. A més de nombrosos fulletons referents a Geologia, Mine- ralogia, Paleontologia, Botànica, Malacologia, Entomologia, Herpetologia, Ornitologia, Biologia general, etc, donatius dels respectius autors, comprèn aquesta les següents publicacions: Secció Oceanogràfica 207 Archivcs de Zoològic cxpórimcntalc et góncrale. París, 1872, 95, 97, 904, 905. (La col•lecció completa ós, a més, en la Biblioteca de la Junta.) Barroso (M. Gcrónimo). — Briozoos de la Estación Marina de San- tander, 1912. Bofill i Poch (Artur) i Chia (IVL de). — Fauna malacològica de Catalunya. Introducció; Vcncridae; Petricolidae. Bofill i Poch (Artur). — Moluscos marinos de Llansà. Barcelona, 1891. B ò 1 s c h e (W.). — Tierwanderungen der Vorwelt, 1914. B r a u c r (A. ). — Die Süsswasserfauna Deutschlands. Heft. 10, Phyllo- poda; II, Copcpoda, Ostracoda, Malacostraca; 12, Araneae, Acarina; 13, Oligochaeta, Hirudinea. 1909. Bresslau et Zicgler. — Zoologisches Wòrterbuch. 19 12. Bucquoy, Dautzemberg et Dollfus. — Les MoUusques marins du Roussillon, 1882-1892. — Dos vols. text i dos vols. atlas. Burckhardt (R. ). — Gcschichte der Zoològic, 1907. Car us (J. V.). — Prodromus faunae Mediterranese, 1885. — Dos vols. Chenu (J. C. ). — Manuel de Conchyliologie, 1859. — Dos vols, Clerc-Rampal (G. ). — La mer, 1 9 1 2. Clessin (S. ). — Deutsche Excursions-Molluskenfauna, 1884. Coll et (L. W. ). — Les Dépòts marins, 1908. Dautzemberg (Ph.). — Atlas de poche des Coquilles de France, 191 3. De B u c n (Odón). — Hidrarios de nuestras costas mediterràneas, 1905. De B u e n (Odón). — ■ La région mediterranéenne des Baléares, 1905. De Buen (Odón). — Première campagne de l'Institut Espagnol d'Océanographie, 19 15. De Buen (Rafael). — El Musco Oceanogràfico de Mònaco, 1912. De Buen (Fernando). — Observaciones oceanogràficas en la costa de San Sebastiàn, 19 16. D é 1 a g e ( Yves) et Hérouart. — Zoologie concrète, Coelentérés, 1901. D é 1 a g e (Yves) et Hérouart. — Zoologie concrète, Echinoder- mes, 1903. Dòderlein (L.). — Die Steinkorallen aus dem Golf von Neapel, 191 3. Dòderlein (P. ). — Manuale ittiologico del Mediterraneo, 1881. Expédition antartique française. — Première et deuxième campagnes du cFrançais» et du <olypier du Flabellum anthophylum, 1895. Lacaze-Duthiers (Henri de ). — Sur les Coralliaircs du Golfe du Lion, 1896. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Note sur una station d'une Encrine vivante {Pentacrinus curopcvus), 1896. Lacaze-Duthiers (Hcnri de). — Faune du Golfe du Lion^ Zoanthaires sclerodcrmés, 1897. Lacaze-Duthiers (Hcnri de). — Sur les Laboratoires de Roscoff, Banyuls, et les Archives, 1898. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les Carophylliés de Port- vendres, 1899. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Coralliaircs du Golfe du Lion. Alcyonnaires, 1900. Lacaze-Duthiers (Henri de) et D é 1 a g e (Yves). — Cynthia- des de Roscoff, 1892. 2IO Junta de Ciències Natuials de Barcelona Lacepèdc (Comte de). — Histoire naturclle des Quadrúpedes ovi- pares (Quclònids, Lacèrtids i Batracis), dss Scrpens, des poissons et des cétacés, 1836. (Amb 150 làmines.) Lehmann (A. ). — Dic Schnccken und Muschcln Deutschlands, 1904. Lecumberri (E. Martín). — Algas microscópicas marinas y pro- cedimientos oceanogràficos, 19 14. Lo Bianco (S.). — Notizie biologiche riguardanti specialmente il periodo di maturità sessuale dcgli animali del Golfo di Napoli, 1908. L u d w i g (H. ). — Die Echinodermen des Mittelmeeres, 1879. Marion (A. F. ). — Dragages au large de Marseillc, 1875. Maluquer (Josep). — Nota sobre'l Muvex erinaceus L., 1901. ]\I a 1 u q u e r (Josep). — Una visita al Laboratori Aragó de Banyuls- sur-Mer, 1902. Maluquer (Josep). — Moluscos marinos de Llansà, 1903. Maluquer (Josep). — Alguns moluscs marins del Masnou, 1904. Maluquer (Josep). — Ccfalòpods de Catalunya, 1905. M a 1 u q u e r (Josep). — - Pteròpods i Heteròpods de Catalunya, 1907. Maluquer (Josep). — Gasteròpods (Fam. I, Mnricidac) de Cata- lunya, 1909. Maluquer (Josep). — Amfineures de Catalunya (I, Chitonidae), 191 5. Maluquer (Josep). — Notes oceanogràfiques (Conquilles desapare- gudes; jasciments del Cap de Creus), 1916. Maluquer (Josep). — Treballs oceanogràfics en la costa de l'Am- purdà, 1 916. Maluquei" (Josep). — Oceanografia (i.» edició), 1916 i (2.» edició) 1917. Maluquer (Josep). — Instruccions per a la recol•lecció, preparació i conservació d'animals marins, 1917. Ménégaux (A.). — Les Laboratoires maritimes. Le L. m. de Wilme- reux, 1905. M ò b i u s (M. ). — Kryptogamen, 1908. Mònaco (Príncep de), — Campagnes scientifiques. (Toms I a XLIX.) Mònaco (Príncep de). — Bulletin du Musée Océanographique, 1903- 1916. Mònaco (Príncep de). — Annales de l'Institut Océanographique, 1909-1914. Mortensen (Th.). — Die Echiniden des Mittelmeeres, 191 3. Musée d'Histoire Naturelle de Marseille. — Annales 1883- 1902. Museo de Ciencias Naturales de Madrid. — Museu de Ciències Naturals de Barcelona. — Nathansohn (A.), — Tier- und Pflanzenleben des Meeres, 1910. Ne u m a n n (G. ). — Tunicata, Salpae II, Cyclomayria et Pyrosomida (Das Tierreich), 191 3. Neumayr (Dr. M.). — Erdgeschichte, 1905. (Dos vols.) Penck (Albrecht). — Museum íür Meereskunde in Berlín, 1907. Secció Oceanogràfica 2 1 1 Petit de la Saussaye (M. ). — Catalogue des Mollusques testa- cés des Mers d'Europe, 1869. Plehn (M. ). — I pesci del mare e delle acque internc, 1909, P r u V o t (G.). — Sur l'organisation de quelqucs Néomcniens des cotes de France, 1891. Priivot (G.). — Sur Ic développcmcnt d'un Solenogastre, 1890. Pruvot (G.). — Sondages executés d'aoüt à octobre 1893, à bord du «Roland», navire du Laboratoire Aragó, 1894. Pruvot (G. ). — Sur deux néomeniens nouveaux de la Méditerranée, 1894. Pruvot (G. ). — Contribution à la topographie et à la faune du Golfe du Lion, 1895. Pruvot (G. ), — Sur les fonds sous-niarins de la région de Banyuls et Cap de Creus, 1894, Pruvot (G.). — Variations du niveau de la mer à Banyuls pendant le mois de Septembre 1900. Pruvot (G. ). — Principes de distribution géographique des animaux, 1896. Pruvot (G.). — Essai sur la topographie et la constitution des fonds sous-marins de la région de Banyuls, de la plaine du Roussillon au Golfe de Roses. Pruvot (G. ). — Le «Roland» et sa première croisiére sur la cóte de Catalunya, en juillet-aoút 1900. Racowitza (Emile). • — • Observations sur un banc d'Anchois {En- graulis encrasichohts L. ), rencontré pres de l'íle de Cabrera (Baléares). Racowitza (Emile). ■ — Expédition antartique Belgue. Cétacés. Real Sociedad Espaííola de Historia Natural. — Anales 1872-1901. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Actas 1872-1901. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Boletín 1901-1917. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Memorias 1901-1917. Real Acadèmia de Ciencias de Barcelona. — Boletín 1892- 1900. Real Acadèmia de Ciencias de Barcelona. — Memorias 1878- 1900. Real Acadèmia de Ciencias de Madrid. — Revista 1904-19 16. (Catorze toms. ) Reukauí (E. ). — Die Miki^oslcopische Kleinwelt unserer Gewàsser, 1911. R i c h a r d (Jules). — L'Océanographie, 1907. R i c h a r d (Jules). — Campagnes scientifiques de S. A. S. Albert I de Mònaco, 19 10. Rioja (E. ). — Datos para la fauna de Anélidos poliquetos del Cantà- brico, 1 9 17. Ri s s o (A.). — Ichthyologie de Nice ou histoire naturelle des poissons du département des Al pes marítimes, 18 10. Saint-Lo up (Rémy). — 16" partie: Vers, de la France, avec 203 figures dans le texte, 1900. San d (René). — Les Laboratoires marítimes de Zoològic, 1897. 212 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sànchez (Manuel). — Investigaciones sobre la estructura de los tubos nerviosos de los peces, 1917. S c h m e i 1 (O. ) und Giessbrecht (W. ). — Crustacea, Copepoda, I Gymnoplea (Das Tierreich), 1898. Schott (Gerhard). — Physische Meereskunde, 1910. S c h u r i g (Walther). — Hydrobiologisches und Plankton-Praktikum. S u p i n o . — I pesci d'Italia, 1916. Thiele (J.). — MoUusca, Solenogastres (Das Tierreich), 191 3. T h o u 1 e t . — Instrumentos y operaciones de Oceanografia pràctica, 1912. Tesch (J. J.). — Mollusca, Pteropoda (Das Tierreich), 1913. Travailleiir et Talisman. — Campagnes scientifiques 1880 1883. (Nou vols.) Tryon et Pilsbry. — Manual of Conchology. — Lepidopleuridae, íschnochitonidae, Chitonidae, Mopaliidae (vol. XIV, 1892). — Acan- thochitidae, Cryptoplacidae and appendix Tectibranchiata (vol. XV, 1893). — Philinidae, Gastropteridae, Aglajidae, Aplysiidae, Oxino- cidae, Runcinidae, Umbraculidae Pleurobranchidae (vol. XVI, 1895-6). «Valdivia» S. M. S. — Deutsche Tieísee-Expedition 1898- 1899; Berichten von Dr. Chun, Dr. Schott und W. Sachse, 1899. Wagner (Franz von). — Schmarotzer und Schmarotzertum in der Tierwelt, 1902. Werth (Emil). — Das Eiszeitalter, 1909. Wissenschaftliche Meeresuntersuchungen, Kiel und Helgoland, 191 3. Vayssière (A.). — MoUusques de la France et regions voisines, 1913. Amphineures, Opistobranches, Hétéropodes, Marséniades et Oncidiidés. II. INSTRUMENTAL I UTILLATGE DEL MUSEU (i) No solament per a les exploracions de la Secció, sinó també per a l'extensió i foment de la cultura marina, mostrant al gran públic els ormejos i enginys de pesca utilitzats en les cam- panyes oceanogràfiques i en els diferents indrets de les costes marítimes mondials, s'ha iniciat l'exposició aquesta comen- çant amb els enginys més corrents en les costes catalana i ba- lear. (i) No hi consten els d'ús corrent en les pesques normals, com celebrets, ras clets, etc, ni el petit utillatje. Secció Oceanogràfica 213 Actualment consta aquesta exposició dels següents objectes, alguns d'ells amb diferents exemplars: a) Nanses, trampes i gambins Nansa llagosiera, Blanes. — Aparell per a tota mena de peix, congres, etc, utilitzant-se en la costa de la Selva, fins a més de 100 metres. Saiipera, Blanes. — Aparell per a la pesca de saupes, de 5 a 10 metres de fondària. Garbí tana, Blanes. — • Aparell utilitzat per a la pesca de judrioles i serrans en la costa de la Selva, de 5 a 10 metres de fon- dària. Xujanguera, Blanes. — Utilitzat en la mateixa costa per a la pesca de xufangs {Pa gurus). Nansa, Blanes. — Aparell per a tota mena de peix, llagostes, polles, congres, boga, orades, etc. Tipu general en la costa catalana. Nansa morenell, Mallorca. — Utilitzada a Palma de Mallorca per a la pesca de morenes. Nansa peixetera, Mallorca. — Per a tota mena de peix, sobre tot Sargus grans. Nansa llagostera, Mallorca. — Model de les Balears, per a la pesca de llagostes. Gambí gran, Mallorca. — Utilitzat per a peixos de fons, merus, tords, etc. Ga^nbí petit, Mallorca. — Per al mateix objecto que l'anterior. Nasse «Hirondelle)), Mònac. — Nansa triédrica, de gran fondà- ria utilitzada pel Príncep de Mònac en ses grans explora- cions oceàniques, calant-se fins a 2,000 i 3,000 metres de fondària. Té dintre dos gambins i dues plaques fosfores- cents. 214 Junta de Ciències Naturals de Barcelona b) Enginys de filat o malla Trainya, Blanes. — Model de filat d'entre-dues aigües, importat de Galícia i estès ja en la costa catalana. Tresmall, Blanes. — Filat utilitzat en tota la costa catalana per al besugo, rates, mabres i altre peix de fons. Peça de sardinal. Blanes. — Utilitzada en la costa de Llevant per a la pesca de sardina i anxova. Cel, Blanes. — Enginy usat en la Selva i Empordà, sobre tot per a la pesca de calamars [Loligo). c) Ormejos d'ham Palangra, Blanes. — Compost de 25 hams per a la pesca de dèntols, polles, lluç, etc, segons les fondàries a què es cala. Palangró, Blanes. — Com l'anterior, però calant-se a poca fon- dària s'hi pesquen principalment pagells, orades, moUeretes, aranyes i demés. Popera, Potera, Blanes. — Ormeig per a la pesca de calamars i pops, sense cap mena d'esquer. Llença-tunyinera, Blanes. — Per a la pesca de tunyina amb ham en la Selva i Empordà. Fluixa, Blanes. — Per als llobarros, sense altre esquer que una ploma. Volanti, Blanes. — Per als serrans, judrioles i altres peixos "de prop de terra. Fluixa de verat. Blanes. — Per a la pesca de verat, amb esquer semblant al dels llobarros. Secció Oceanogiàfïi (I z i d) Dragues i rascles Gànguü, Palma de Mallorca. — Aparell de pesca d'arrosscig, per a fons d'algues, utilitzat de tant en tant en les Balears i costa catalana. Draga gran nBanyuls)). — Draga tipu del Laboratori de Ba- nyuls-sur-Mer per a fons coral -lífers, fins a 200 metres de fondària. Draga petita «Banyuls». — Com l'anterior, quadrangular, però més xica. Draga triangular «Londoii». — Dentada i amb guies, a propòsit per a poca fondària, tipu del British Museum. Draga triangular «Rovigno». — Per a fondària, tipu de l'Estació Zoològica de Rovigno. Draga semicirciilar «Rovigno». — Com l'anterior, però semicir- cular. e) Aparells per a recol•lecció de plankton Mànigues filats «Richard». Filat «Empordà». i) Aparells oceanogràfics Tubs-sonda «Balears». Politxa comptadora. Sondes «Lèger». Avisos «Riva». Tuhs-sonda «Buchanan». 2i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Capsa per a microbis. A7npolles grans «Ricliard» amb avís. Ampolles corrents «Richard» amb avís. III. MAQUETES I REPRODUCCIONS Un dels fins primers de la Secció és l'exposar al públic, en forma fàcilment comprensible, la constitució, relleu, confi- guració, etc, del fons marí i de les costes més interessants, havent començat amb la reproducció del litoral català, des de la boca del Tech, a base de les cartes marines més rescents, així com amb la maqueta general del Mediterrà. Actualment, tenim: Representació batimètrica general del mar Mediterrà, amb les illes principals i curves de fondària. Escala hor. apr. 1/5.000,000, vert. 1/100,000. Representació batimètrica i litològica de la costa catalana, des de la desembocadura del Tech, a la platja d'Aro. Escala hor. i vert. apr. 1/50,000, amb curves batimètriques de o a 700 metres, fins a més de 20 milles, de la costa. Representació batimètrica ídem íd., amb escala vert. 1/5,000, ressortint el relleu i configuració de les planes i recs submarins. IV. COL•LECCIONS D'ANIMALS MARINS Al començar l'any corrent sols formaven part d'aquestes col•leccions els exemplars detallats en l'Anuari de 1916 de la badia de Roses. Des d'allavors han sofert un gran increment, amb les trameses de Nàpols, Santander i recol•leccions de Blanes, Palma, Barcelona, etc. Secció Oceanogràfica 217 En ordre sistemàtic, lo ingressat des de l'any darrer es lo següent: PROTOZOA Rhizopoda Radiolaris Polytrema miniaceum Pall. — Nàpols, Estació Zoològica. Sphaerozoum punctatum J, Müll. — Nàpols, E. Z. Collozount inerme E. H. — Nàpols, E. Z. Thalassicolla nucleata Huxl. — Nàpols, E. Z. SFONGIAE Leucosolenia complicata Mont. — Santander (J. Rioja). L. primordialis E. H. — Nàpols, E. Z. Sycon ciliatum Fabr. — Santander (J. Rioja), Leuconia aspera O. S. — Nàpols, E. Z. Tethya lyncuricum Linné. — Palma (Maluquer). Suherites domuncula Olivi. — Nàpols, E. Z. S. domuncula Olivi. — Palma (Maluquer). Chondrosia reniformis Ndo. — Nàpols, E. Z. Rhizaxinella pyrifera D. Ch. — Nàpols, E. Z, Phakellia ventilabrum Linné.- — Santander (J. Rioja). Raspailia sp. — Nàpols, E. Z. Desmacidon fruciicosa ïMont. — Santander (J. Rioja). Axinella faveolaria Nardo. — ■ Nàpols, E. Z. A. verrucosa Esp. — Nàpols, E. Z, Spongelia degans Nardo. — Santander (J. Rioja). Cacospongia cavernosa O. S. — Nàpols, E. Z. Halichondria aurantiaca O. S. — Nàpols, E. Z. Petrosia dura Schmidt. — Santander (J. Rioja). Pachychalina Montaguii Fleming. — Santander (J. Rioja). Hircinia sp. O. S. ■ — Nàpols, E. Z. H. variabilis Schmidt. — Santander (J. Rioja). IS 2i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Hesperia Lorenzü O. S. — Nàpols, E. Z. Osculina polystomella O, S. — Nàpols, E. Z. Scutastra cantàbrica Ferrer. — Santander (J. Rioja). CNIDARIA I Class. Hydromedusae I Ordo. Hydroidea I Subordo. Diplomorpha J. V. Crs. Lizzia Koellickerii Ggb. — Nàpols, E. Z. Eudendrium racemosum Cav. — Nàpols, E. Z. E. racemosum Cav. — Santander (J. Rioja). Hydractinia echinata Fleming. — Santander (J. Rioja). Podocoryne cornea Sors. — Nàpols, E. Z. Pennaria Cavolinii Gold. ■ — Nàpols, E. Z. Tubularia indivisa Linné. — Santander (J, Rioja). T. larynx Linné. — Nàpols, E. Z. Campanularia flexuosa Hcks. — Santander (J. Rioja). Halecium halecinum Linné. — Santander (J. Rioja). Diphasia pinnata Pall. — Santander (J. Rioja). Sertularia oper culata Linné. — Santander (J. Rioja). Aglaophenia myriophilhmi Linné. — Santander (J. Rioja). A. pluma Linné. ■ — Nàpols, E, Z. Plitmularia setacea Ellis. — Santander (J. Rioja). Tima flavilabris Esch. — Nàpols, E. Z. Obelia dichotoma Linné. — Santander (J. Rioja). O. geniculata Linné. — Santander (J. Rioja), Aeqiiorea Forskalea Per. et Les. — Nàpols, E. Z. 2 Subordo. Haplomorpha ]r V. Crs. Olindias Müllerii E. H. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Siphonophora I Subordo. Calycophonda Leuckart. Praya màxima Gegend. — Nàpols, E. Z. Galeolavia auvantiaca Vogt. — Nàpols, E. Z. Secció Oceanogràfica 2ig Halistemma rubrum Vogt. — Nàpols, E. Z. H. tergestinum Vogt. — Nàpols, E. Z, Apolemia uvaria Esch. — Nàpols, E. Z, 4 Subordo. Velellidae Eschsh. Velella spirans Eschs. — Santander (J, Rioja). V. spirans Eschs. — Cadaqués (Maluquer). Porpita mediterranea Esch. — Nàpols, E. Z. III Ordo. Acalepha 3 Subordo. Cubomedusae Haeck. Charybdea marsupialis Pèr. et Les. — Nàpols, E. Z. 4 Subordo. Discomedusae Haeck. Pelagia nociiluca Pèr. et Les. — Nàpols, E. Z. P. noctiluca Pèr. et Les. — Santander (J. Rioja). Rhizostoma pulmó Linné. — Nàpols, E. Z. Cotylorhiza tubevculata Ag. — Nàpols, E. Z. Chrysaora mediterranea Pèr. et Les. — Cadaqués (Maluquer). 2 Class. Ctenophorae II Ordo. Nuda Beroe ovata D. Ch. — Nàpols, E. Z, B. ovata D. Ch, — Santander (J, Rioja). 3 Class. P o L Y p I (Anthozoa) I Ordo. Alcyonaria Alcyonium coralloides Pall. — Nàpols, E. Z. A. palmatum Pall. — Nàpols. E. Z. A. palmatum Pall. — Valencià (J. Rioja). 220 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. digitatum Linné. — Santander (J. Rioja). A. glomeratum Hasall. — Santander (J. Rioja). Muricea echinata Koch. — Santander (J. Rioja). Gorgonia verrucosa Pall. — Santander (J. Rioja). G. Cavolinii Koch. — Nàpols, E. Z. Gorgonella sarmentosa Dal. — Nàpols, E. Z. Isidella elongata Esp. — Nàpols, E. Z. Corallium rubrum Lam. — Nàpols, E, Z. Pteroides griseum Esp. Kkr, — Santander (J. Rioja). P. spinulosus Herke. — Nàpols, E. Z. Pennatula pJiosphovea Linné. — Nàpols, E. Z. Funiculina quadrangularis D. Ch. — Dantander (J. Rioja). II Ordo. Zoantharia I Subordo. Malacodermata M. Edw. Anemonia sulcata Penn, — Nàpols, E. Z. A. sulcata Penn. — Santander (J. Rioja). Actinia equina Linné. — Nàpols, E. Z. A. equina Linné. — Santander (J. Rioja). Bunodes sp. — Santander (J. Rioja). Eloactis Mazelii Jourdan. — Santander (J. Rioja). Aiptasia sp. — Santander ( J. Rioja). Cereus spinosus Hertwig. — Santander (J, Rioja). Adamsia palliata Bohadsch. — Santander (J. Rioja). A. Rondeletii D. Ch. — Nàpols, E. Z. Corynactis sp. — Santander (J. Rioja). Cerianthus membranaceus Gml, — Nàpols, E. Z. C. membranaceus Gml. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Antipatharia M. Edw. Antipathes larix Ellis. — Santander (J. Rioja). A. larix Ellis. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Madreporaria M. Edw. Cavyophyllia sp. — Santander ( J, Rioja). Amphihelia oculata Linné. — Santander (J. Rioja). Dendrnphyllia ramea Mil. Edw. — Santander (J. Rioja). Gerardia Lamavckii Haim. — Santander (J. Rioja). Secció Oceanogràfica 221 VERMES I Class. Platelminthes II Ordo. Trematodes Tristomum papillosum Dies. — Nàpols, E. Z. III Ordo. Turbellaria Thysanozoon Bvoccliii Grubc. — Nàpols, E. Z.- T. sp. — Santander (J. Rioja). y ungia aurantiaca Lang. — Nàpols, E. Z. IV Ordo. Nemertina 1 Subordo. Palaconemcrtini Hubr. Carinella polymorpha Hubr. — Nàpols, E. Z. 2 Subordo. SchizonemcHini Hubr. Lineus marinus Mont. — Santander (J. Rioja). Cevebvatulus marginatus Ren. — - Nàpols, E. Z. 3 Class. Gephyrea Phascolosoma sp. — Santander (J. Rioja). Siptinculus tiudiis Linnc. — Santander (J. Rioja). S. nudus Linné. — Nàpols, E. Z. 4 Class. DiscoPHORA (Hirudinea) PontobdcUa muricata Linné. — Nàpols, E. Z. P. muvicata Linné. — Santander (J. Rioja). 5 Class. Chaetopoda II Ordo. Polychaeta I Subordo. Rapacia Gr. Aphvodite aculeata Linné. — Santander (J. Rioja). A. aculeata Linné. — Caxlaqués, I. C. H. N. 222 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Harmolhòe setossisima Savignyi. — Santander (J. Rioja). Diopatra neapolitana Ehbcrs. — Santander (J. Rioja), Eunice siciliensis Grube. — Nàpols, E. Z. E. gigantea D. Ch. — Santander (J. Rioja). Glycera siphonostoma D. Ch. — Nàpols, E. Z. Phyllodoce Paretti Blv. — Nàpols, E. Z. Vanadis formosa Clp. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Limivora Gr. [Tuhicola) Cirratulus filigerus D. Ch. — Santander (J. Rioja). Audouinia filigera D. Ch, — Nàpols, E. Z. Dasybranchus caducus Grube, — Santander (J. Rioja). Arenicola branchialis Milne Edward. — Santander (J. Rioja). Chaetopterus variopedatus Renier. — Santander (J. Rioja). Ch. variopedatus Renier. — Nàpols, E. Z. Síernaspis thalassemoides Otto. — Nàpols, E. Z. Sabellaria alveolata Linné. — Santander (J. Rioja). Pectinaria lagis Mlmgr. — Santander (J. Rioja). Spirographis Spallanzanii Viviani. — Santander (J. Rioja). S. Spallanzanii Viviani. — Nàpols, E, Z. Myxicola infundihulum Renier, — Santander (J. Rioja). M. infundihulum Renier. — Nàpols, E. Z, Prolula intesiinuni Lam, — Nàpols, E, Z. Salmacina Dipterii Hml. — Santander (J. Rioja). 6 Class. Enteropneusta Ggbr. Balanoglossus minuta Kord. — Nàpols, E. Z. VERMIDIA I Class. B R Y o z o A Ehbg. {Polyzoa aut.) Ordo. Gymnolaemata. I Subordo. Chilostomata Busk. Scrupocellaria scruposa L, — Santander (J. Rioja). Bugula plumosa Pallas. — Santander (J. Rioja). Salicornaria fistulosa Linné. — Santander (J. Rioja). Secció Oceanogràfica 223 Flnsíra papyracca Ellis et Solan. — Santander (J. Rioja). Mcmbranipoya nicnibranacea Linné. — Santander (J. Rioja). Electra pilosa Linné. — Santander (J. Rioja). Ixpralia foliacca Ellis et Solan. — Santander (J. Rioja). Parella sp. — Santander (J. Rioja). Smittia ccrvicornis Wat. — Nàpols, E. Z. Schizoporella unicornis Hcks. — Nàpols, E, Z. Cellepora aviciilaria Hcks. — ■ Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Cyclostomata Busk. Frondipora verrucosa Lam. — Nàpols, E. Z. 2 Class. Brachiopoda I Ordo. Testicardines R. D. Hoev. Megerlea truncata L. — Santander (J. Rioja). ARTHROPODA 1 Class. Panïüpoda Ammothea sp. — Nàpols, E. Z. 2 Class. Crustacea Subclass. ENTOMOSTRACA III Ordo, Copepoda I Tribus. Gnathostomata Thor. {Natantia Cls.) Eucalanus elongatus Cls. — Nàpols, E. Z. Anomalocera Patersonii Templ. — Nàpols, E. Z. Notopterophorus papilio Hesse. — Nàpols, E. Z. Sapphirina sp. — Nàpols, E. Z. Cecrops Latreillii Leach. — Nàpols, E. Z. 224 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IV Ordo. Cirripedia I Subordo. Thoracica Darw. Lepas anatifera Linné. — Santander (J. Rioja). L. anatifera Linné, — Nàpols, E. Z. L. pectinata Spengl. — Nàpols, E. Z, L. fascicularis Ellis-Solan. — Santander (J. Rioja). Scalpelluni vulgare Leach. — - Nàpols, E. Z. Balanus perforatus Brug. — Santander (J. Rioja). Chthamalus stellatus Pall. — Santander (J. Rioja). 4 Subordo. Rizocephala Fr. Müll. Sacculina Carcini Rathkc. — Nàpols, E. Z. 5. Carcini Rathke. — Santander (J. Rioja). Lernaeodiscus (Parihenopea) subterranea Kossm. — Nàpols, E. Z. Subclass. MALACOSTKACA II Ordo. Arthrostraca. I Subordo. Amphipoda Latr. I Tribus. Laemodipoda Latr. Caprella aequilibra Rabe. — Nàpols, E. Z. 2 Tribus. Crevettina H. M. Edw. Talitrus locusta Linuc. — Santander (J. Rioja). Gammarus locusta Fabr. — Nàpols, E. Z. 3 Tribus. Hyperina M. Edw. Phronima sedentària Forsk. — Nàpols, Z. E. 2 Subordo. Isopoda Latr. 2 Tribus. EuisopoDA Cls. Aega sp. — Nàpols, E. Z. Anilocra sp. — Santander (J. Rioja). Secció Oceanof^ràfica 225 Cymothoa sp. — Nàpols, E. Z. Bopyrus squülarum Latr. — Santander ( J. Rioja). III Ordo. Thoracostraca Rurm. {Podophthalmala M. Edw.) 2 Siibordo. Stomapoda (M. Edw.) Cls. Squilla manlis Rond, — Nàpols, E. Z. 5. Dcsniarestii Risso. — Nàpols, E. Z. Lysiosqiiilla Eusebia Risso. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Sckizopoda M. Edw. Mysis vulgaris Kroger. — Nàpols, E. Z. Lophogaster typicus Sars. — ■ Nàpols, E. Z. 4 Subordo. Decapoda Latr. Penacus caramote Desm. — Nàpols, E. Z. P. mcmbranaceus Risso. — Palma (Maluqucr). Síenopsus spinosus Risso. — Nàpols, E, Z. Palacmon serratus Pennant. — Santander ( J. Rioja). Crangon vulgaris Fabr. — Santander (J. Rioja). Nephrops norvegicus Linné. — • Santander (J. Rioja). Hoinarus vulgaris Edw. ^Barcelona (Gon ). Scyllarus ardus Linné, — Santander (J. Rioja). S. arctits Linné. — Barcelona (Goüi). Palinurus vulgaris Latr. — Nàpols, E. Z. P. vulgaris Latr. — Barcelona (Goni). Galathea strigosa Fabr. — Nàpols, E. Z. G. strigosa Linné. — Santander (J. Rioja). Munida rugosa Leach. — Nàpols, E. Z. M. rugosa Leach, — Blanes (Farigola). M. Bamffia Pennant. — Santander (J. Rioja). Gebia stellata Montagu — Santander (J. Rioja). Eupagurus Prideauxii Hel. — Nàpols, E. Z. Pagurus striatus Latr, — Santander (J. Rioja). P. striatus Latr. — Nàpols, E. Z. Dromia vulgaris l\Iil. Edw. — Santander (J. Rioja). D. vulgaris Mil. Edw. — Nàpols, E. Z. Homola spinifrons Leach. — Nàpols, E. Z. H. spinifrons Leach. — Blanes (Farigola). H. Cuvierii Roux. — Nàpols, E. Z. Dorippe lanata Bosc. — Nàpols, E. Z. 226 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Calappa granulata Fabr. — L'Escala (Maluquer). C. granulata Fab:'. — Blanes (Farigola). C. granulata Fabr. — Palma (Maluquer). C. granulata Fabr. — Nàpols, Ei Z. Stcnorhynchus phalangiuin M. Edw. — Nàpols, E. Z. S. longirostris Fabr. — Santander (J. Rioja). S. longirostris M. Edw. — Nàpols, E. Z. Herbstia condyliata M. Edw. — Nàpols, E. Z. Maj'a squinado Herbs. — Santander (J. Rioja). M. squinado Bosc. — Blanes (Farigola). M. squinado Bosc. — Barcelona (Goni). M. squinado Bosc. — Nàpols, E. Z. Pisa armata Latr. — Nàpols, E. Z. Lamhnts angulifrons M. Edw. ■ — Nàpols, E. Z. L. mediterraneus Roux. — Nàpols, E. Z. L. mediterraneus Roux, — Barcelona, I. C. H. N. Càncer pagurus Linné. — Santander (J. Rioja). Xantho floridus Montagu — Santander (J. Rioja). Eriphia spinifrons Sav. — Nàpols, E, Z. Pavagalene longicrura Ndo. — Nàpols, E. Z. Lupa hastata M. Edw. — Nàpols, E, Z. Portunus púber Linné. — Santander (J. Rioja). Carcinus maenas Leach. — Nàpols, E. Z. Atelecyclus rotundatus Olivi. ■ — -Santander (J. Rioja). Pachygvapsus marmoratus Fabr. — Santander (J. Rioja). Polybius Henslowii Leach. — Santander (J. Rioja). MOLLUSCA ^) 2 Class. Pelecypoda Goldf . {Accphala Cuv. = Lamcllihranchiata Blv.) I Ordo. Tetrabranchia Fischer I Subordo. Ostreacca (Stol.) Fischer Ostrea edulis Linné. — Nàpols, E. Z. O. cochleav Poli. — Nàpols, E. Z. (i) Sols hi enclohím els conservats amb l'animal preparat on alcohol. Les conqui- Iles formen part de la secció malacològica, a càrrec dels Srs. Bofill i Aguilar-Amat. Secció Oceanogràfica 227 2 Subordo. Pedinacca Fisclier Lima hians Gmclin. — Nàpols, E. Z. Pecten maximus Linnó. — ■ Barcelona, I. C. H. N. P, maximus Ivinnc. — Nàpols, E. Z. P. JacobacHs Linnó. — Nàpols, E. Z. P. opercularis Linné. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Mytilacea (Stol.) Fischer Avicula tarentina Lam, — Santander (J. Rioja). A. hirundo Linné. — Nàpols, E. Z. Piniia nohilis Linné. — • Nàpols, E. Z. Mytilus cdulis Linné. — Santander (J. Rioja). j\I. galloprovincialis Lam. — Nàpols, E. Z. Lithodomus dactyliis Sav. — Nàpols, E. Z. 7 Subordo. Cardiacea Fischer Cardium tuberculatum Linné. — Nàpols, E. Z. C. tuberculatum Linné. — Santander (J. Rioja). 9 Subordo. Conchacea Fischer Tapes decussatus Linné. — Nàpols, E. Z. Solecurtus candidus Renier. — Santander (J. Rioja). 5 Class. Gastropoda Cuv. I Ordo. Opistobranchia I Subordo. Pomatohranchia Schweigg. (Tectihranchia Cuv.) Scaphander sp. — Santander (J. Rioja). 5. lignarius L. — L'Escala (Maluquer). Gastropíeron Meckelii Kosse. — Nàpols, E. Z. Philine aperta Linné. — Santander (J. Rioja). Doridium carnosutn D. Ch. — Nàpols, E. Z. Aplysia punctata Cuv. — Santander (J, Rioja). A. punctata Cuv. — Porto-Pí (Maluquer). A. punctata Cuv. (posta). — Palma (Maluquer). A. limacina Linné. — Nàpols, E. Z. 228 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. limacina Linné. — Porto-Pí (Maluqucr). Oscanius membranaceus Mont. — Santander (J. Rioja). O. tuberculatiis D. Ch. — Nàpols, E. Z. Pleiirobranchea Meckelii Lenc. — Nàpols, E. Z. Umbrella mediierranea Lam, — Nàpols, E. Z. 2 Subordo. Gymnobranchia Schweigg. I Tribus. Protocochlides v. Jher. Tethys leporina Linné. — L'Escala (Maluquer). 2 Tribus. Phanerobranchia v. Jher. Marionia quadrilatera Schllz. — Nàpols, E. Z. Pleurophyllidia lineata Linné. — Nàpols, E. Z. Phyllirrhoe bucephalum Per. — - Nàpols, E. Z. Janus cristatits D. Ch. — - Nàpols, E. Z. Archidovis tuberculata Cuv. — Palma (Maluquer). A. tuberculata Cuv. — Santander ( J. Rioja). Chromodoris elegans Cant. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Prosobranchia Cassis siilcosa Brug. — Palma (Maluquer). C. sulcosa Brug. — Nàpols, E. Z. Tritonium corrugatmn Blv. — Nàpols, E. Z. Ranella gigantea Lam. — Santander (J. Rioja). III Ordo, Heteropoda Lam. {Nticlcohranchia Blv.) Pterotrachea coronata Forsk. — Nàpols. E. Z. Carinaria mediterravica Per. et Les. — Nàpols, E. Z. Hyaléa tridcntata Forsk. — Nàpols, E. Z. Tiedemannia neapolitana Ben. — Nàpols, E. Z. 6 Class. Cephalopoda Cuv. Ordo. Dibranchiata , I Subordo. Decapoda Leach I Divisió. Oegopsida d'Orb Illex Coindetii Lam. — Nàpols, E. Z. /. Coindetii Lam. — Ibi ça (Maluquer). Secció Oceanogt'àficti znj 2 Divisió. Myopsida Rossia macrosoma d'Orb, — Empúries (Maluquer). Sepiola sp. — Santander (J. Rioja), S, Rondeletti Leach, — Barcelona (Goni). S. Rondeletti Leach (ous). — Cadaqués (Maluquer). Sèpia officinalis Linné. — Nàpols, E. Z. S. officinalis Linné. — Mallorca (Maluquer). S. officinalis Linné. — Barcelona (Borja). Loligo vidgaris (ous) Lam. — Barcelona (Borja), L. vulgaris Lam. — Blanes (Farigola), L. vulgaris Lam, — Palma (Maluquer). L. vidgaris Lam, — Nàpols, E. Z. L. marmorae Verany, — Palma (Maluquer). 2 Subordo. Octopoda Leach. {Trachyglossa Lütken.) Avgonauta argo Linné, — Nàpols, E, Z, Ocythoé tubercidaia Rafin. — Nàpols, E. Z. O. tuberculata Rafin, —Masnou, I, C, H, N, Octopus vidgaris Lam. — Nàpols, E. Z, O. macropus Risso, — Palma (Maluquer). O. macropus Risso. — Nàpols, E. Z. Eledone moschata Lam. — Barcelona, I. C. H. N. E. moschata Lam. — Nàpols, E. Z, E. Aldrovandi Raf. — Palma (Maluquer). ECHINODERMATA I Class. Crinoidea Aniedon rosacea Link. — Palma (Maluquer). A. rosacea Link. — L'Escala (Maluquer). A. rosacea Link. — Santander (J. Rioja). A. rosacea Link, — Nàpols, E, Z. 2 Class. ASTEROIDEA Asterias glacialis O, J, Müll. — L'Escala (Maluquer), A. glacialis O. J. Müll. — Palma (Maluquer). 230 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. glacialis Linné. — Santander (J. Rioja). A. glacialis O. J. Müll. — Nàpols, E. Z. A. tenuispina Lam. — Nàpols, E. Z. Echinaster sepositus Müll. — L'Escala (Mahiquer). E. sepositus Müll. ■ — Nàpols, E. Z. Chaeíaster longipes Müll, — Nàpols, E. Z. Asterina gibbosa Forsk, — • L'Escala (Maluquer), A. gibbosa Pennant. ■ — Santander (J. Rioja). Palmipes membranaceus Agass. — Santander (J. Rioja). P. membranaceus Agass. — Nàpols, E. Z, Astropecten aurantiaciis Gray. — Nàpols, E. Z. A. aurantiacus Gray. — Badalona (Maluquer). A. squamatus M. T. — Santander (J. Rioja). Liiidia ciliaris Gray. — Santander ( J. Rioja). 3 Class. Ophiuroidea I Ordo. Ophiurae Ophioderma longicauda M. T. — Santander (J. Rioja). O. longicauda M. T. — Nàpols, E. Z. Amphiura ftliformis Forb. — Vilanova i Geltrú (Romaní). O phioconia granulata Link. — Santander (J. Rioja). Ophiotrix fragilis Dub, et Tr. — Santander (J. Rioja). 4 Class. ECHINOIDEA I Ordo. Desmosticha Dorocídaris papillata Leske. — Palma (Maluquer). D. papillata Leske. — Santander ( J. Rioja). Centrostephanus longispinus Pts. — Nàpols, E. Z. C longispinus Pts. — Santander ( J. Rioja). Arbacia lixula L. — Palma (Maluquer). A. lixula L. — Cadaqués (Maluquer). Sphaerechinus granularis Agass. — Palma (Maluquer). S. granularis Agass. — Nàpols, E. Z. S. granularis Agass. — Cadaqués (Maluquer). 5. granularis Agass. (Anatomia). — Nàpols, E. Z. Echiniis sphacra O. J. Müll. — Santander (J. Rioja). Psammechinus microtuberculatus Blv. — Llansà (Maluquer). P. microtuberculatus Blv. — Sta. Cristina (Maluquer). Secció Oceanogràfica 231 P. microtuberculatus Blv, — Palma (Maluquer). Pluteus divers. — Nàpols, E. Z. Auricularia divers. — Nàpols, E. Z. Paracentrotus lividus Lam. — L'Escala (Maluquer). P. lividus Lam. — Llansà (Maluquer). P. lividus Lam. — Palma (Maluquer). P. lividus Lam. — Blanes (Maluquer). Phormosoma sp. — • Santander (J. Rioja). II Ordo. Petalosticha A. Ag. (incl. Clypeastridis) Spaiangus purpureus Leske. — Roses (Maluquer). S. purpureus Leske. — Palma (Maluquer). 5. purpureus Leske. — Nàpols, E. Z. Echinocardiuni cordatum Gray. — Nàpols, E. Z. E. mediterraneum Gray. — Santander (J. Rioja). Echinocyamus pusillus MüU. — Cadaqués (Maluquer). 5 ClaSS. HOLOTHURIOIDEA Holoihuria impatiens Forsk, — Santander (J. Rioja). H. tubulosa Gml. — Nàpols, E. Z. H. Polii D. Ch. — Roses (Maluquer), H. Polii D. Ch. — L'Escala (Maluquer). H. Polii D. Ch. — Palma (Maluquer). H. Stellati D. Ch. — Nàpols, E. Z, H. nigra B. — L'Escala (Maluquer). H. Forskalii D. Ch. — Nàpols, E. Z. Cucumaria Plancii von Mar. — Nàpols, E. Z. C. Plancii von Mar. — Cadaqués, I. C. H. N. Synapta digital a Müll. — Nàpols, E. Z. TUNICATA I Ordo. Ascidiacea I Siibordo. Ascidiae simplices (Sav.) Herdm. {MonascidicB Haeck.) Molgula Forbesii Herd. — Santander (J. Rioja), Cyníhia papillosa Linné. — Nàpols, E. Z. C. papillosa Linné. — Palma (Maluquer). C. micvocosmus Cuv. — Nàpols, E. Z. 232 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Styela gyrosa Stell. — Nàpols, E. Z. Ascidia mamillata Cuv. — Nàpols, E. Z. A. mentida O. J. MüU. — Nàpols, E. Z. Phallusia mamillata Cm-. — Santander (J. Rioja). Ciona intesiïnalís Linné. — Santander (J. Rioja). C. Savignyii Cuv. — Palma (Maluqner). Clavelina lepadiformis O. J. Müll. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Ascidiae compositae Sav. [Synascidiae Haeck.) Polycyclus Renierii Lam. — Nàpols, E. Z, Botrylloides rubrum M. Edw. — Santander (J. Rioja). B. rubrum M. Edw. — Nàpols, E. Z. Diazona violacea Sav. — Nàpols, E. Z. Fragarium areolatum D. Ch. — Nàpols, E. Z. Didemnum cereum Giard. — Santander (J. Rioja). Leptoclimim albidum (?). — Santander (J. Rioja). 3 Subordo. Ascidiae Salpi formes Herdm. Pyrosoma giganteum. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Thaliacea 2 Subordo. Hemimyaria Herdm. {Desmomyaria Claus.) Salpa runcinata Cham. ■ — ■ Santander (J. Rioja). S. africana Forsk. — Nàpols, E. Z. S. punctata Forsk. — Santander (J. Rioja). S. democràtica Forsk. — Nàpols, E. Z. VERTEBRATA I Class. P I s c E s (I) 2 Subclass. CYCLOSTOMI Cuv. Petromyzon marinus Linné. — Santander (J. Rioja). P. marinus Linné. — Barcelona (J. de Borja). (i) No hi son compresos els dissecats o conservats en sec, dipositats en el Museu Martorell, quina relació es donarà oportunament. Sncció Oceanogràfica 233 3 Subclass. CHONDROPTERYGII Cuv. Gth. I Ordo. Plagiostomi Cuv. I Subordo. Selachoidei Gthr. Acanthias vnlgaris Risso. — Palma (Maluquer). Etmoptevus spinax Linné, — Santander (J. Rioja). Spinax niger Cloq. — Blanes (Farigola). Scyllium stellare Linné. — Palma (Maluquer). S. stellare Linné, — Santander (J, Rioja). S. stellare Lin. — Blancs (Farigola). S. canícula Linné. — Santander (J. Rioja). S. canícula Linné. — Palma (Maluquer). Pristiurus melanostomus Raf. — Santander (J. Rioja). P. melanostomus Raf. — Blanes (Farigola). Mustelus canís Mitchill. — Santander (J. Rioja). M. canís Mitchill. — Palma (Maluquer). M. vulgarís Hle. — Blanes (Farigola). Squatina squatina Linné. — Santander (J, Rioja). 2 Subordo. Batoidei Gthr. [Rajac Bp.) Trygon pastínaca Linné. — Santander (J. Rioja). Raja macroryhnchiïs Raf. — Santander (J. Rioja). R. macroryhnchus Raf. — Palma (Maluquer). R. clavata Linné. — Blanes (Farigola). R. míraletus Linné. — Palma (Maluquer). R. míraletus Linné. — Blanes (Farigola). R. oxyrhynchus Linné. — Palma (Maluquer). R. puHctata Risso. — Palma (Maluquer). Torpede marmorata Risso. — Blanes (Farigola). T. marmorata Risso. — Tarragona (J. de Borja). T. ocellata Raf. — Palma (Maluquer). 5 Subclass. TELEOSTEI J. Miül. I Ordo. Lophobranchii Cuv. Síphonostoma typhle Kp. — Cadaqués (Maluquer). Syngnatiis acus Lam. — Barcelona, I. C. H. N. Neròphis ophidíon Kroger. — Porto-Pi (Maluquer). N. aequoreus Linné. — Santander (J. Rioja). 16 231 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Hippocampus guttulatus Cuv. — Badalona (Maluquer). H. guttulatus Cuv. — Blanes (Farigola). H. brevirostris Cuv. — Blanes (Farigola). H. brevirostris Cuv. — Barcelona (Goni), 2 Subordo, Sclerodermi Cnv. Balistes capriscus Linné. — Andraitx (Maluquer). B. capriscus Linné. — Barcelona, I. C. H. N. III Ordo. Physostomi J. Müll. I Subordo. Physostomi apodes J. M. {Malacopterygii Cuv.) Anguila vulgaris Turt. — Barcelona (Goni). Conger myrus Cuv. — Estepona ( J. de Borja). C. myrus Cuv. — Palma (Maluquer), C. myrus Cuv. — Barcelona (Maluquer). C. halearicus Kp. — Palma (Maluquer). Ophichthys serpens Gthr. — Blanes (Farigola), Muraena helena Linné. — Andraitx (Maluquer). Clupea pilchardus Risso. — La Selva de Mar (J, de Borja). C. pilchardus Risso. — Blanes (Farigola). C. sprattus Linné. — Blanes (Farigoia^. C. aurita Gthr. — Blanes (Farigola). Engraulis enchrasicholus Cuv. — Palma (Maluquer). Argentina sphyraena Linné. — Cabrera (Maluquer). Belone acus Risso. — Cabrera (Maluquer). B. acus Risso, — Barcelona, L C. H. N. Scamberesox saurus Fiem. — Palma (Maluquer), Saurus lacerta Cuv. — Blanes (Farigola). Chlorophthahnus Agassizii Bp. — Barcelona, I. C, H, N. IV Ordo. Anacanthini J, Müll. I Subordo, Gadoidei J. Müll, Gadus luscus Linné. — Santander (J. Rioja). G. luscus Linné. — Sant Feliu de Guíxols (J. de Borja). G. minutus Linné. — Palma (Maluquer). Merluccius vulgaris Fiem, — Blanes (Farigola). M. vulgaris Fiem, — Andraix (Maluquer). Phycis blennoides Bl. Schn. — Porto-Pi (Maluquer). Secció Oceanogràfica 235 Ph. meditervanea De la Roche. — Blanes (Farigola). Ph. mediíerranea De la Roche. — Barcelona (M. Goni), Motella íricirrata Niïs. — Palma (Maluqucr). M. tricivrata Niïs. — Blanes (Farigola). Ophidium barbatum Linné. — Palma (Maluquer). O. barbatum Linné. — Adra (J. de Borja). O. barbatum Linné. — Palma (Maluqucr). Ammodytes terebrans Cisternas. — Blancs (Farigola). A. tobiamis Lcsanoage. — Santander (J. Rioja). Macrurus trachyrhynchus Risso. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Pleuronectoidei J. Müll. Arnoglosus laterna Gthr. — Blanes (Farigola). A. grohuani Gthr. — Palma (Maluquer). Pleuronectes grohmaini Bonap. — Santander (J. Rioja). P. hirtus Ab.dg. — Tarragona (Maluquer). Solea melanochira Psp. — Vinaroz ( J. de Borja). 5. melanochira Bp. — Blanes (Farigola). S, melanochira Bp. — Palma (Maluqucr). S. melanocturna Gthr. — Palma (Maluquer). 5. ocellata Gthr. — Palma (Maluqucr). 5. vulgaris Quent. — Palma (Maluquer). V Ordo. Acanthopterygii Pharyngognathi (J. Müll.) Labrus turdus C. Ad. — Andraitx (Maluquer). L. festivus Risso. — Palma (Maluquer). L. nubilus Val. — Blanes (Farigola). L. merula Linné. — Blanes (Farigola). L. bimaculatus Linné. — Palma (Maluquer). L. viridis Linné. — Castellón de la Plana (J. de Borja). L. bergylta Ascanius. — Santander (J, Rioja), L. mixtus Fries et Wright. — Santander (J. Rioja). Crenilabrus pavo C. V. — Blanes (Farigola). C. mediterraneus C. V. — Palma (Maluquer). C. ocellatus C. V. — Palma (Maluquer). C. melops Cuv. — Cabrera (Maluqucr). C. rostratus Cuv. — Palma (Maluqucr). Coricus rostratus C. V. — Palma (Maluqucr). C. rostratus Cuv. — Palma (Maluquer). Ctenolabrus rupestris C. V. — Barcelona (A. Romaní). Acanlholabrus pallani Risso. — Tarragona (Maluquer). Xyrichthys novacula Cuv. — Blanes (Farigola). Julis vulgaris Linné. — Barcelona, L C, H. N. 236 Junta de C ències Naturals de Barcelona J. vulgaris Linné, — Santander (J. Rioja). /. vulgaris Linné. — Palma (Maluquer). 7. vulgaris Linné. — Blanes (Maluquer). /. Giofredi Gth. — Blanes (Farigola). VI Ordo. Acanthopterygii s. str. Cuv. Dicentrarchus labrax Jord. et Eigenm, — Blancs (Farigola). D. labrax Jord. et Eigenm. — Barcelona (J. de Borja). Paracentropristis hepatus Klunz. — Palma (Maluquer). P. hepatus Klunz. — Blanes (Farigola). Epinephelus gigas Vaill. — Jàvea (J. de Borja). Serranus scriba Cuv. — Blanes (Farigola). S. scriba Cuv. — Palma (Maluquer). 5. cabrilla Cuv. — Blanes (Farigola). 5. cabrilla Cuv. — Barcelona (M. Gofii). S. cabrilla Linné. — La Selva de Mar (J. de Borja). S. cabrilla Cuv. — Palma (Maluquer). Aníhias sacer Bloch. — Barcelona, I. C. H. N. Callanthias peloritamis Gthr. — Blanes (Farigola). Moena jusculum Cuv. — Cabrera (Maluquer). M. vomerina Cuv. — Blanes (Farigola). Smaris vulgaris C. V. — Alcudia ( J. de Borja). S. vulgaris C. V. — Blanes (Farigola). 5. chvyselis C. V. — Blanes (Farigola). S. Maurii Bp. — Palma (Maluquer). S. alcedo Cuv. — Blanes (Maluquer). Mullus fuscatus Ral — Barcelona (J. de Borja). Cantharus lineatus Thomps. — Palma (Maluquer). C. brama C. V. — Cabrera (Maluquer). Pagrus curtus Borja (?) — Almeria (J. de Borja). Chrysophrys aurata Cuv. — Barcelona (Maluquer). Ch. crassirrostris Sev. — Blanes (Farigola). Pagellus erythrinus C. V, — Palma (Maluquer). P. erythrinus C. V. — Blanes (Farigola). P. mormyrus Cuv. — Carrucha (J. de Borja). P. centrodontus Cuv. — Blanes (Farigola). P. acarne Cviv. — Palma (Maluquer). P. acarne Cuv. — Barcelona, I. C, H. N. P. acarne Cuv. — Blanes (Farigola). P. bogaraveo Cuv. — Blanes (Farigola). Sargus Rondeletii C. V. — Motril (J. de Borja). S. annularis Linné. — Cartagena (J. de Borja). 5. annularis Geoffr. — Palma (Maluquer). S. salviani Cuv. — Barcelona (Gofii). Secció Oceanogràfica 237 v9. salviaiii Cuv. — Cabrera (Maluqucr). 5. vetula Cuv. — Palma (Maluqucr). Charax puntazzo Gml. — Torrevieja (J. de Borja), Ch. fusus C. V. — Palma (Maluqucr). Ch. fusus Geofr. — Vilanova i Geltrú (J. de Borja). Ch. fusus Geofr. — Barcelona, I. C. H. N. Oblata melanura Linné. — Altea (J. de Borja). O. melanura Linné. — Barcelona (Maluqucr). Box boops Linné. — La Selva de Mar (J. de Borja). B. boops Linné. — Palma (Maluquer). B. boops Bp, —Vilanova, I. C. H. N. B. salpa C. V. — Blanes (Farigola). B. salpa Linné. — Cadaqués (J. de Borja). Sebastes dactyloptera Günth. — Barcelona, I. C. H. N. S. iruperialis Cuv. — Blanes (Farigola). Scorpoena porcus Linné. — Roses (J. de Borja). 5. porcus Linné. — Palma (Maluquer). S. scrofa Linné. — Blanes (Farigola). S. scrofa Linné. — Palma (Maluquer). S. ustulata Corv. — Andraitx (Maluquer). Trigla lineata Linné, — Blanes (Farigola). T. lineata Linné. — Andraitx (Maluquer). T. gurnardus Linné. — Santander (J. Rioja). T. gurnardus Linné, — Blanes (Farigola). T, cuculus Linné. — Mazarrón (J. de Borja). T. lyra Linné. — Blanes (Farigola). T. lyra Linné. — Palma (Maluquer). T. corax Bp. — Andraitx (Maluquer). T. pini Bloch. — Palma (Maluquer). T. obscura Linné. — Palma (Maluquer). Lepidotrigla aspera Gthr, — Palma (Maluquer). Peristedion cataphractum Linné. — Andraitx (Maluquer), P. cataphractum Linné, — Barcelona, L C, H. N. P. cataphracíl•im Linné. — Palma (Maluquer). Uranoscopus scaber Linné. — Alicante (J. de Borja). U. scaber Linné. — Barcelona, I. C. H. N. U. scaber Linné. — Palma (Maluquer). U. scaber Linné. — Blanes (Farigola). Trachinus araneus C. V. — Blanes (S. Andreu). T. radiatus C. V. — Cabrera (Maluquer). T. radiatus Cuv. — Blanes (Farigola). T. radiatus Cuv. — Barcelona (Goni). T. draco Linné. — Barcelona L C, H, N. T. draco Linné, — Palma (Maluquer) T. draco Linné. — Blanes (Farigola). T. vipera Cuv. - — Gandia (J, de Borja). 238 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Umbrina cirrosa Linné, — Santa Pola (J. de Borja). Corvina nigra C. V. — Blanes (Farigola). C. nigra Cuv. — València (J. de Borja). Sphyraena vulgaris C, V. — Almeria (J. de Borja). Sph. spct Lac. — Blancs (Farigola). Scomber scomber L. — Blanes (Farigola). S. scomber Linné, — Barcelona, I. C. H. N. Zeus fabev Linné, — Andraitx (Maluquer), Z. faber Linné. — Barcelona, I. C. H. N. Caranx fusus Geofír. — Vilanova i Geltrú (J. de Borja). Seriola Dumerillii Risso. — Barcelona, I. C. H. N. Lichia glauca Lac. — Palamós (J. de Borja). L. glauca Risso. — Barcelona, I. C. H. N. Capros apev Linné. — Santander (J. Rioja). C. aper Lac. — Palma (Mahiquer). C. aper Lac. — Barcelona, I. C. H. N. Gobius paganellus Linné. ■ — Palma (Maluquer). G. capiio C. V. — Aguilas (J. de Borja), G. cruentalus Lam. — Palma (Maluquer). G. jozo Linné. — Palma (Maluquer). G. quadrimaculatus. — Tarragona (Maluquer). Callionymus lyra Linné. — Barcelona (Maluquer), C. maculatus Raf. — Mazarrón (J, de Borja). C. belenus Risso. — Màlaga (J. de Borja). Lepadogaster Gouanii Lac. — Santander (J. Rioja). Blennius criniíus C. V, — Dénia (J, de Borja). B. gattorugine Brug. — Palma (Maluquer), B. crinitus Fev. — Palma (Maluquer). B. íentacularis Brünn. — Palma (Maluquer). -B. ocellaris Linné. — Palma (Maluquer), B. ocellaris Linné. — Blanes (Farigola). B. nigriceps Ving. — Blanes (Farigola). B. gattorugine Brúnn. — Blanes (Farigola). B. galerita Linné. — Blanes (Farigola). Cepola vubescens Linné. — Palma (Maluquer). Atherina hepsetus Linné. — Palma (Maluquer). Mugil chelo Cuv. — Badalona (J. de Borja). M. chelo Cuv. — Blanes (Farigola). Centriscus scolopax Linné. — Blanes (Farigola). C. scolopax Lam. — Barcelona, I. C. H. N. Lophius piscatorius Risso. — Blanes (Farigola). L. piscatorius Lam. — Barcelona (Maluquer). L. piscatorius Lam. — Barcelona, I, C. H. N. Gasterosteus spinachia Linné. — Santander (J. Rioja). Anisotremus caesius. — Badalona, Masnou (J. de Borja), EL LABORATORI DE CRISTAL•LOGRAFIA I MINERALOGIA 1 6* Ji!)it(i de Ciències Na/nrals Anuari 1Q17 I.abnraloris de Mianra Inicia i Ci-istal•lo.urafia (De csíiucrra a dir-ta: 1 )|-. l'ardillu Srla. iMistayiirra^. Sita. C'ixil) EL LABORATORI DE CRISTALLOGRAFIA I MINERALOGIA pel Dr. F. Pardillo i Vaquer ENCARREGAT DEL DIT LABORATORI Per la nova creació i per l'estat evolutiu de tots els orga- nismes de la Junta de Ciències Naturals, la tasca feta per aquest Laboratori no ha pogut ésser quantiosa; més d'una vegada ha tingut d'interrompre el seu funcionament per mor de les instal- lacions, que poc a poc han estat fetes, i de la millora d'altres. Si el conflicte europeu és un perjudicip er a tot progrés científic, no hi ha dubte que on més limitacions imposa és en el perta- nyent a l'instrumental, i, més que tot, als aparells d'ús en la recerca mineralògica, la fabricació dels quals és gairebé per com- plet del domini germànic. La casa Fuess, de Berlín, té en el seu catàleg tot allò que el cristal•lògraf i mineralogista neces- siten; ella fornia a la major part dels laboratoris del món el material de treball més perfeccionat i escolHt. Organitzar un laboratori en temps de pau haguera estat qüestió tan sols condicionada pel factor econòmic; instal•lar-ho en l'estat d'incomunicació que patim és encepegar amb una munió d'inconvenients i dificultats, encara que es compti amb crèdit il•limitat. Es per això que no es troba el laboratori que 244 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ens fou encomanat tan fornit de material científic com ho ha de menester i és el nostre desig. Es ben sabut que la recerca mineralògica es compon d'ope- racions de tres menes: geomètriques, físiques i químiques. Els diversos models de goniòmetres amb llurs accessoris executen les primeres; el microscopi polaritzant i una pila d'altres apa- rells, l'esment dels quals no és d'aquest lloc, les segones, i les terceres s'accompleixen en el laboratori químic. Es, doncs, la Mineralogia ciència variadíssima en els seus mètodes determi- natius, i és per això que un laboratori mineralògic ha de tenir instal•lacions i objectes tan diferents i heterogenis. El laboratori del Museu de Catalunya, posat al nostre càr- rec, té avui, deixant a banda el taulell químic i nombrosos utensilis i petits aparells, alguns fets per la casa J. Gan- zer, un goniòmetre-refractòmetre de la Societat Ginebrina, ... I" amb cercle horitzontal de 15 cm, de diàmetre, dividit en — -, i nonius donant 30''. Fent cas de nostres indicacions la casa cons- tructora ha introduït en aquest model una modificació, vera- ment profitosa, permetent a l'objectiu que converteix l'ullera d'observació en microscopi, ésser afegit o tret per simple ro- tació, sense cap variació de les altres lentes, en compte de fer-ho, com abans, per medi de rosca i després de treure la lente objectiva de dita ullera. En la funció goniomètrica d'aquest aparell, al centrar i ajustar l'aresta que s'ha de mesurar, es fa molt sovint cl pas de l'un a l'altre sistema òptic. La mateixa casa constructora ens farà remesa dins de poc temps del gran model de microscopi polaritzant universal, d'ajust axial fix i facultatiu, amb platina de Fedorow, compensador de Babinet, micròmetre filar i nombrosos accessoris permetent, tot plegat, la recerca òptica completa i l'estudi i propagació dels mètodes universals del cristal•lògraf rus. Aquest savi, autor líl Idhnyfiínn' dr Crisi ((l'Iiif^vd fia i Miitrrfil(f'^rr' 2,) 5 del goniòmetre de dos cercles, ha estès el seu invent a la de- terminació de les constants òptiques dels minerals fent ús de la platina especial que porta el seu nom, i és també teodolítica. Els aventatges d'aquest mètode són ben grans: cal dir només, per a fer la seva lloança, que la posició i característiques de l'el•lipsoidc òptic des fixen per l'estudi d'una secció qualsevol coneixent sols l'orientació de la mateixa. Per a aquest cas, com per a tota determinació òptica, cal tenir en un laboratori mineralògic ben muntat aparells que tallin en els cristalls plaques sota angles establerts segons les substàncies. Aquest problema ha estat resolt amb grandíssima perfecció per Goldschmidt i Tutton principalment; el primer construint un goniòmetre especial de dos cercles i el segon per medi d'altre goniòmetre diferent. El nostre interès endre- çat a l'adquisició del segon, queda sense fruit per ésser la casa constructora Througthon and Simms, de Londres, al ser- vei de guerra i, demés, per les limitacions que el govern anglès ha imposat a l'exportació de metalls. Per tals negatives i havent de menester molt un medi d'esmerar i tallar cristalls, remetérem a la Societat Ginebrina el projecte d'un petit aparell, que funcionarà com accessori d'un goniòmetre i permetrà establir la posició del cristall amb aproximacions de i'. Malgrat la senzillesa de l'aparell, ens prega dita casa l'ajor- nament de la construcció, per trobar-se aclaparada de demandes importantíssimes i manca de personal per mobilització de part de l'exèrcit suís. Aquests són els medis que avui té el laboratori de cristallo- grafia i mineralogia del Museu de Catalunya i aquestes les ges- tions que per a organitzar-ho i perfeccionar-ho han estat fetes. No sols l'esperit humanitari, sinó també l'impersonal cien- tífic ens mou cada dia a desitjar l'acabament del desori bèl•lic 246 Junta de Ciències Naturals de Barcelona perquè, obertes les ratlles, normalitzades les indústries i alli- berat el comerç, pugui la Junta de Ciències Naturals portar a efecte els seus elevats propòsits i puguem nosaltres ajudar-la en l'anhel de donar al laboratori de cristal•lografia i mineralogia tals mitjans d'estudi i treball que formin munió de recerca- dors, que amb llur tasca aixequin Espanya de l'endarreriment que pateix en l'ordre cristal•logràfic i mineralògic. * * * Mentre les condicions d'instal•lació ho han permès, hem fet la revisió d'alguns minerals de Catalunya que hi ha en el Museu Martorell, sempre proíitosament ajudats per la Srta. Fus- tagueras, adscrita al Laboratori. Entre els minerals de la col•lecció catalana n'hi ha un que mereix atenció especial. Consisteix en- una massa homogènia amb el rètol «Polibasita, Conflent, Cibis, Seu d'Urgell», donatiu de D. Lluís Descatllar. La presència d'aquest gènere a Cata- lunya es donà a conèixer per D. Llorenç Tomàs (i). Calderón (2) reprodueix la cita, afegint-hi: «La determinación de la espècie no es, sin embargo, segura hasta que vaya apoyada por un anàlisis cuantitativo.» Nosaltres hem fet l'estudi d'aquest exemplar i de dos més del mateix lloc, tinguts pel mateix gènere, que ens donà don Baltasar Serradell, a qui havien estat remeses per En Tomàs i M. Georges Delgado. Els tres són d'aquell jaciment, abans esmentat, i és per això que ens sembla prou fonamentat el nostre treball per a poder fer opinió. L'anàlisi químic ens ha revelat sempre la composició quali- tativa d'un coure gris amb petita quantitat d'argent i no (i) Butll. Ins. ca tal. d'Hist. nat. IV. 23. (2) Los minerales de Espana. I. 245. líl laboratori de Cristal•lof^rafia i Mineralogia 247 hem entrat en l'anàlisi quantitatiu, com aconsella Calderón, perquè els 14 anàlisis d'aquesta mena consignats per Hintze (i) per a la polibasita donen un 63 a 76 per 100 de Ag i un 3 a 8 per 100 de Cu, sense Zn i amb 0*07 a i per 100 de Fe, com- posició de cap manera semblant a la d'un coure gris. Però hi ha encara una qüestió més decisòria que no esmentà En Tomàs ni tingué en compte En Calderón: ens referim al pes específic. En els tres exemplars l'hem trobat comprès de 4*5 a 4'9, és a dir, en perfecta coincidència amb el de les tetraedrites, mentre el de la poHbasita va de 6'o a 6'2 (2); diferència tan remarcable ha de sortir encara que es determini per procediments tan grollers com el de la balança de Joly. Segons el programa de cursos que publicà la Junta en la primavera passada, s'ha desenrotllat en el laboratori el primer curs pràctic d'uns elements de mineralogia dedicat als assaigs pirocnòstics, faisó d'anàlisi mineralògic que, per les poques eines i llur senzillesa, dóna amb avinentesa el primer concepte sobre la composició química. Seria de gran^ profit ensenyar en cursos de semblant caràcter els principals capítols de la tèc- nica mineralògica, endreçats a la determinació de les propietats dependents de la composició química i de la forma cristal•lina, perquè, sense llur completa investigació, la diagnosi mineral roman vacil•lant i dubtosa. Una tasca metòdica té de manpendre el laboratori de cristal- lografia i mineralogia: la d'estudiar en llurs tres aspectes, geo- mètric, físic i químic, els minerals de la regió per a, fent mono- grafies, nodrir els capítols de La Mineralogia de Catalunya, obra que avui no existeix, puix són, quasi sempre, els treballs fins ara coneguts, breus notes de tòpica mineral, poques vegades amb les dades d'aquella triple caracterització, on els autors es (i) Handbuch der Mineralogie I. s. p. 1174. (2) Hintze. Hand d. Min. p. 1170 y 1172. -48 Jiinla de Ciències Naturals de Barcelona constrenyen a donar compte de la troballa o presència a Cata- lunya dels diversos gèneres. Hem començat aquest pla amb els minerals de Bellmunt i confiem que els primers resultats de llur estudi no trigaran gaire en veure la llum pública. En tan extensa i entretinguda tasca cal aprofitar també la col•laboració dels col•leccionistes, recol•lectors i miners; no- més amb el préstec de llurs més caracteritzats exemplars ja farien un favor meritori. * * * Els avenços mineralogies del corrent any no han estat gaire grans per a la regió catalana; solament cal esmentar dues troballes de gèneres minerals. El Dr. Faura i Sans cita (i) de Sant Joan de les Abadesses l'ozoquerita cristal•litzada, en bocins molt fusibles de color de xocolata i cares llustroses. Fa constar l'autor en el seu escrit, i en l'abans del mateix (2), l'interès que el mineral ofereix per quant no es coneixia, fins ara, la seva cristal•lització i assaja determinar-la mesurant els angles; però del resultat pot dir no- més que les cares són veritables rombs, caràcter que si a alguns ha servit per a portar-la al sistema ròmbic, segons l'autor, convé, tantmateix, al monoclínic. Es llàstima que de les recerques fetes en els exemplars de Sant Joan de les Abadesses s'hagi pogut concloure només el pertanyent al contorn de les cares, particularitat que, com és ben sabut, no està sotmesa a cap llei, puix en cas de més fruit aquelles encerques hagueren servit de complement als treballs microgràfics de Fischer i Rüst (3) i principalment als de Ce- (1) Butll. Inst. cat. d'Hist. nat. XIV. s. lo. (2) Butll. Inst. cat. d'Hist. nat. XIII. 9. (3) Zeitschr. für. Kryst. u. Mra. 7. 209. 1883. El laboratori de Cristaliografia i Mineralogia 240 saro (i), qui trobà en cristallcts tabiilars d'ozoquerita les propietats òptiques del sistema ròmbic, establint en l'angle dels eixos òptics i en la recristal•lització la diferència d'aquest mineral amb la hatchetina. El mateix Dr. Faura dóna compte (2) de la presència en una vall de 10 m. de fondària, oberta al peu de Montjuic, en la part septentrional, d'una bossada de terra negrenca per im- pregnació de matèries orgàniques hidrocarburades, l'anàlisi de la qual presenta trobant-hi oli creosotat i naftalina. Aquesta sembla, també, trobar-se cristal•litzada en prismes romboïdals inclinats, poc definits i no ben conservats, amb estructura francament cristal•lina segons mostra l'estudi microscòpic. L'autor manifesta, però, el dubte que sigui naftalina aquest producte que ell té com a natural. No hi ha en el treball cap dibuix ni cap mena de mides, i és per això impossible de saber si l'estudi microscòpic po- dria mostrar en aquells prismes algunes propietats òptiques més determinatives que les descripcions de la branchita, dinita i tecoretina que entre una munió d'espècies són afins, segons l'autor, a la substància trobada i no ha pogut consultar. Barcelona, 14 de Juny de 1917. (i) Bull. Soc. geol. Bel. 1891. 18. Resum, Zeitschr. íür Kryst. 23.279 1894. (2) Bull. Ins. cat. d'Hist. nat. Abril 1917. 17 EL DEPARTAMENT DE BOTÀNICA Jiíji/ii ile CiòDcies Xatitrah A N L' A i< 1 1917 (7) 3 I— ' ^ d 2 " o EL DEPARTAMENT DE BOTÀNICA DEL MUSEU pel Dr. Pius Font Quek ENCARREGAT DEL DIT DEPARTAMENT En r Anuari de l'any passat de la Junta de Ciències Na- turals, mostràvem l'estat deplorable en què estava la secció Botànica en el Museu Martorell. L'Herbari constava únicament d'un miler de plantes de Catalunya, ben preparades i ordenades, i d'unes tres o quatre centes més, encara sense ordenar, recollides en les comarques ampurdaneses pel Germà Sennen. Des de que, per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals, al nomenar-nos Naturalista agregat, ens fou confiada la missió de reorganitzar la Secció Botànica i ens férem càrrec de nostra situació en extrem dificultosa per a tota cosa que fos treball seriós d'estudi, donats els medis amb què podiem comptar, ens hem preocupat de ço que és de suma importància per a tot començ profit >s de l'investigació: obtindré una bona biblio- teca i un bon herbari. Malhauradament, l'estat actual de Europa no ens ha permès adquirir totes les obres que ens són precises 2 54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona per a nostres estudis; els pocs llibres de Botànica amb què comptava la biblioteca del Museu Martorell, els de Colmeiro, COSTE, FlORI ET PAOLETTI, GrENIER ET GODRON, ROUY, WlLL- KOMM..., coneguts de tothom, i uns quants catàlegs més i opúscols, constituíeu tota nostra documentació. Hom podrà veure en la secció corresponent, les obres adquirides aquest any, la col•lecció del «Butlletí de la Societat Botànica de França» i la del «Journal de Botanique», i llibres de Battandier, Bri- QUET, CoiNC'Y, Desfontaines, Laguna, Lange, Rolland, SuDRE, etc, a més d'altres d'autors clàssics antics. El Depar- tament de Botànica del Museu de Catalunya compta, per altra banda, amb nostra modesta biblioteca, i amb qualques obres de micología que utilitza el Dr. Caballero, propietat seva, i altres que nostre bon amic el Dr. Llenas ha tingut a bé depositar en el Departament. La formació d'un gran Herbari amb les plantes de Catalunya i els tipus de fora per als estudis comparatius, veus-aquí la segona part de nostre ideal immediat. Perquè si el cor se'ns en va darrera les modernes investigacions de Biologia, creiem que és de més urgència i prehminar indispensable, una documentació morfològica suficient respecte nostra flora, ço que tenen fet d'anys ençà les altres nacions que ens porten davantera. Mentres l'inventari complet de les plantes catalanes, o almenys molt mé^ complet que ara, no sigui cosa feta, el Museu de Catalunya no podrà deixar de preocupar-se' n preferentment, essent com és aquest estudi, treball inicial per a empendre'n d'altres de més volada. Fins ara aquesta labor d'organització ens ha ocupat gairebé totes les hores de treball; els estudis al camp i al laboratori no han estat sinó començats. Durant l'any darrer, encara sense consignació especial per a excursions botàniques, les férem totes particularment, visitant les comarques de la base del Montseny, Departament de Botànica 255 Vall de l'Avencó, Figaró, Llinàs, Palautordera, Gualba, Mar- torell de La Selva, Sils, ctc; les garrigues del sud de Tarragona, Serra de Montsià i Ulldecona, Hospitalet de l'Infant, Falset i La Mola, etc.; una excursió de més durada fou realitzada a la Serra del Montsec d'Ares. Aquest any hem pogut comptar amb l'ajuda d'un recol•lector de plantes, Enric Gros, tot entusiasta per les coses científiques i ple de bona voluntat. En Gros ha fet una excursió de sis dies a Cadaqués i Cap de Creus, i ens ha acompanyat a les Costes de Garraf i Castelldefels, Vallvi- drera, Martorell de La Selva, Sils, Sant Guim, etc. Els resultats de totes aquestes excursions seran publicats oportunament. El Germà Sennen, el sagaç observador, ha fet per encàrrec del Departament de Botànica, una exploració a les garrigues de Tarragona, durant la vuitada de Pascua d'enguany, visitant els alentorns de la capital. Cambrils, Montbrió, Botarell, Riu- decanyes, Vilanova d'Escornalbou, Les Roques, Miramar, Mont- roig i Ametlla. Una breu descripció d'aquesta excursió ha estat publicada en el «Butlletí de l'Institució Catalana d'Història Natural», Maig de 1917. Per encàrrec igualment del Departa- ment de Botànica ha herboritzat i herboritza encara a les Ba- lears el Germà Bianor; ha recorregut les illes de Menorca i Mallorca, explorant la zona montana d'aquesta última i pre- parant la remesa d'una col•lecció per al Museu. L'exploració metòdica de Catalunya no podem descuidar-la més temps. Es una pena que existeixin encara extenses comar- ques de les quals no'n posseïm ni una planta; de moltes altres, interessantíssimes des del punt de vista fitogeogràfic, no'n tenim sinó lleus clarícies, les que ens ha deixat el pas per elles, a corre-cuita, de qualque explorador botànic. L'occident de Catalun/a és, sense dubte, el que enclou les comarques més 256 Junta de Ciències Naturals de Barcelona inexplorades; de les Serres de Prades i La Llena, Montsant, Cardo, etc, de Les Garrigues, estepa de Lleida, etc, no'n co- neixem gairebé res. Esperem que l'any vinent podrem realitzar ço que ha estat nostre anhel d'uns quants anys ençà: l'explo- ració detinguda de la Catalunya occidental. Però si la labor d'organització i la falta de consignació es- pecial no ens han permès el treball intensiu en el camp, i l'aug- ment per aquest medi, de les col•leccions, els naturalistes es- panyols no han deixat de respondre generosament a nostra crida, i avui els herbaris de nostre Museu ja indiquen ço que podran arribar a ésser d'aquí pocs anys. Una de les primeres col•leccions que entrà a formar part de les del Museu, com a dipòsit, és la de 1' Institució Catalana d'Història Natural, constituïda gairebé en sa totahtat per plan- tes que cedí a aquesta societat la família de Frederic Trèmols; és poc nombrosa, un miler de plantes si fa no fa, però hom hi veu espècies molt curioses de Cadaqués, i altres signades per botànics prestigiosos contemporanis de Trèmols. Hi ha famílies, com les Crucíferes, molt ben representades. La col•lecció Font Quer està també dipositada en el Museu, i en part, totes les Criptògames vasculars, Gimnospermes i Monocotiledònies, emmetzinada i catalogada. Es particular- ment rica en plantes catalanes, menorquines i de Castella la Vella; en conjunt, nou o deu mil plecs. Els Car ex, per exemple, estan representats per 150 formes, i de Gramínies n'hi ha més d'un miler. L'esplendidesa de Joan Benedicto, farmacèutic de Monreal del Campo (Terol), i els bons oficis de l'il -lustre membre hono- rari de la Junta de Ciències Naturals, En Carles Pau, ens han permès poder comptar amb una riquíssima col•lecció local de plantes aragoneses. La major part són dels alentorns de Monreal del Campo i dels Banys de Segura, i hi han formes curiosís- Def^artament de Botànica 257 simes; en conjunt, mil cinc cents a dos mil plecs (encara estan en catalogació), revisats, la majoria, per Pau. Col•lecció local igualment, més encara que l'anterior, perquè és composada exclusivament per plantes dels voltants de Cartagena, és la que ha cedit al Museu En Francesc de P. Jiménez Munuera. La fiora meridional de la Península sol estar mal representada en nostres herbaris, per això la col•lecció regalada per Jiménez Munuera representa una adquisició ben notable, encara més si hom considera que ha estat, com la de Benedicto, revisada per Pau, i el gènere Spergularia per Fou- CAUD, que està molt ben conservada i que és la base de les publicacions de Jiménez, Florida de Cartagena, i Adiciones a l'anterior; per creure-ho així, donem a part el catàleg d'aquest herbari, fet per la senyoreta Emília Civit, auxil•lar del De- partament. Si les col•leccions esmentades tenen gran importància i són d'una valor ben gran per a nosaltres, no menys han vingut a enriquir els herbaris del Museu, les que hem adquirit dels se- nyors Germà Sennen i Carles Vicioso. Les plantes que ens ha enviat el Germà Sennen, són en total quatre mil dos centes fanerògames, recollides a l'Empordà, Plana de Vic, Mont- grony, Núria, Bergadà, Cerdanya, Pla de Barcelona, Urgell, Andorra, Vall d' Aran, etc, de Catalunya; són nombroses les de Balears, València, Aragó, Castella, Portugal i França. Moltes de les formes d'aquesta remesa són signades per Coste, Pau, Leveillé, Luizet, Soulié, Sudre, Thellung, etc, i és molt rica en formes de gèneres difícils, Hieracium, Rosa, Rubus, Mentha, Epilobiuni, Euphrasia, Saxijraga, etc. De Hieracium, amb els autògrafs de Sudre, especialment, n'hi ha nombrosa representació. Sennen ens ha facilitat, aiximateix, l'adquisició 17* 2 5^^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona de les dues primeres sèries de CentanrecB exsiccata cfiticcB del Dr. Hayeck, i de la primera centúria de l'exsiccata del Museu Nacional de Hongria. En Carles Vicioso ens ha remès sis cents vintivuit exem- plars castellans, valencians i aragonesos, preparats de manera acuradíssima, com ell sab fer-ho; són principalment de Cala- tayud. Serres de Vicort i Ayora, i Guadarrama; molts d'ells han estat revisats per Pau. La Secció criptogàmica , compta entre ses col•leccions, amb V Herbari Llenas de líquens catalans, format per 272 exemplars, i dipositat per son autor en el Museu. Aquesta col•lecció, resultat de les exploracions del Dr. Lle- nas per Catalunya, és la base de la seva obra Assaig d'una flora liquènica catalana (i), i haurà d'ésser el fonament de tot treball seriós sobre Líquens de Catalunya. A la generositat d'EN Llenas devem, també, l'adquisició d'una nombrosíssima col•lecció de Molses que foren de PuiG- garí, molt ben conservades encara, i moltes d'elles de notables botànics. El Departament de Botànica ha adquirit també les Musci- nées de France, tota la sèrie, de Husnot; i del Germà Sennen una col•lecció de mil cinc centes Algues, Líquens i Molses. Finalment, han enviat plantes per al Museu la Sra. Mont- serrat Garriga de Gallardo, que ha explorat els alentorns de Vallfogona de Riucorp; En Anton Xiberta, farmacèutic militar de Girona, que estudia la flora de La Selva; En Joaquim Codina, metge de La Sellera; En Conrat Pujol, de Man- resa; etc. Els Srs. Membres de la Junta de Ciències Naturals, els Srs. P. Barnola i Dr. Caballero han volgut aiximateix (i) Treball premiat en el Concurs de Ki Inst. Cat. d'H. N. de 1908. publi- cat per aquesta Societat. Deparlament de Botànica 259 fer ofrena al Museu de plantes de Caldes de Montbuy el primer, i d'exemplars de Melilla, entre ells la Paua maroccana Cab., i diversos micromicets, el segon. Així, en conjunt, el Museu disposa ja avui de més de vint mil exemplars, que constituiran ben prompte, tantost estiguin ordenats i catalogats, un bon començament. De l'emmetzina- ment, ordenació i catalogació de les plantes, n'estàn encarre- gades les dues auxiliars del Departament, Srtes. Emília Civit i Pepeta Mata, i volem fer constar aquí que duen a bon terme aquests treballs, amb tota cura. Altra preocupació nostra, al fer-nos càrrec del Departament de Botànica, fou la de l'ensenyança. La vitalitat del Museu dependrà molt principalment de l'entusiasme que desperti la seva obra en nostre poble. I res ens alentarà tant a nosaltres com el sentir-nos apoiats per la gent de fora i ten'r col•labora- dors entusiastes que donguin escalf i vida al Museu. La Junta de Ciències Naturals ho comprengué així i orga- nitzà uns cursets de vulgarisació, d'un dels quals, del de Botànica descriptiva, n'estiguérem encarregats. De vulgarització botànica ha estat també el curset que hem donat a les senyoretes de Y Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, que en nombre de més de vint han assistit a nostres conferències, des del Novembre al Juny. Per fi, encara unes classes limitades a vuit places, exclu- sivament pràctiques de descripció i determinació de plantes, han estat començades per l'Abril, de tres dies setmanals, amb herboritzacions intercalades. D'aquesta classe n'esperem els millors resultats. Per al pròxim desenrotllament d'aquest Departament de 26o Junta de Ciències Naturals de Barcelona Botànica, no hauríem de dir aquí sinó ço que exposàrem en nostre projecte de Presupost per a l'any vinent: la necessitat de separar ben prompte les dues seccions de Fanerogàmia i Criptogàmia. Els constants treballs del Dr. Caballero en el Laboratori del Departament, la formació d'una nombrosa col- lecció de Floridures, que ha dut a terme,' sos estudis sobre Micromicets, i la mateixa importància que van prenent les col- leccions de Criptògames bé ho demanen així. Barcelona, 20 Juny 1917 Dí•f'aitaincnl de Botànica 261 ó 4 5 6. 7 8 9 10 II 12 13 14 15 16, 17 17 19, 20. 21 22 23 24 25 26, CATÀLEG DEL HERBARI JIMÉNEZ MUNÜERA DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS (i) Emília Civit AUXILIAR ÜEL DEPARTAMENT Clematis Flammula L. — • Algaineca Grande. Cl. canalicidala Lag. — • Rucas del Alniurchón y Tentegorra. CL cirrhosa L. var, Barnadcsii Pau. — El Alinorchón. Adonis microcarpa D.C. — Torrccicga. A. cüstivalis L. — Torrccicga. Ranunculus bullatus L. — Vcrtientcs del Calvario. R. muricatus L. — San Antonio Abad. R. trilohus Desf. — Los Dolores. R. flabellaíus Desf. vai. ovatus Frcyn. Delphinium junceum D.C. — San Juliàn. Nigella Damascena L. — Algameca Grande. Papaver Rhoeas L. — Los Dolores. Papaver Rhceas L. — Tentegorra. P. Rhceas L. var. caudatifolium (Tinib.) Jiménez et Ibànez. Tentegorra. P. hybridum L. — Los Dolores. P. hybridum L. — Tentegorra. Rosmeria hybrida D.C. — Las Barreras. Glaucium luíeum Scop., — Los Nietos. Gl. corniculatum Curt. — Santa Ana. Hypecoum pseudo-grandiflorum Peti^ov. — Los Dolores, Hypecoum pendulum L. — Pozo Negro. Fumaria agrària Lam. — Tentegorra. Fumaria offtcinalis L. — Santa Ana. Fumaria parviflora L. — La Aparecida. F. capreolata L. — Fuente del Loco. Sarcocapnos enneaphylla D.C. — Rocas de Sierra Gorda. (i) Totes les localitats d'aquest Catàleg bón en els alcntorns de Cartagena; seguim aquí el mateix ordre de catalogació de l'Herbari Jiménez. 202 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 27. Raphanus Raphanistrum L. — Tentegorra. 28. Cakile niarititvm L. — Los Nietos. 29. Rapistruni rugosum L. • — - Santa Lucí;i. 30. Biscutella auriculata L. var. Erigcrifolia D.C. — Algameca Chica. 31. B. la'vigata L, var, dentata Willk. — San Juliàn. 32. Capsella Bursa-pasíoris Moench. — Santa Ana. 32- C. proctímbens Frics. — Ai'senal. 34. Senebiera Caronopus Poir. — Quitapellcjos. 35. Senebiera didyma Pers. — Rambla de Benipila. 36. Lepidium Draba L. — Almajar. ^j. L. graminifoliíim L. — Algameca Chxa. 38. Alyssiim campestre L. var. siccicohtm Pau. — Rambla de Benipila. 39. Lobularia marítima Desv. — Algameca Chica, 40. L. Lybica L. — Rambla de Benipila. 41. Succowia Balearica Med. — Algameca Grandc. 42. Carrichtera Wallcs D. C. — Santa Ana. 43. Eruca longirostris Nechtr. — En los prados de Cartagena. 44. E. stenocarpa Boiss. — ■ Los Nietos. 45. Brassica Tournefortii Gou. — Benipila. 46. Brassica fruticulosa Cyr. — Algameca Grande. 47. Erucastrum B estic 11 m Lgc. — Espai mador. 48. E. incanum Knch. — San Félix, 49. Diplotaxis viminea D.C. — Santa Ana. 50. D. erucoides D.C. — - Santa Ana. 51. D. catholica D.C. — Cabczo Beaza. 52. Pendulina intricata Willk. — La ïerrosa. 53. Moricandia arvensis D.C. — Santa Lucia. 54. Sisymbrium Irio L. — Santa Ana. 55. 5. runcinatum Lag. — Los Dolores. 56. 5, longesiliquosum Willk. var. runcinatum Pau. — La Terrosa. 57. Nasturtium officinale R. Br. — El Ferriol. 58. Malcolmia africana R. Br. — La Asomada. 59. Mathiola parviflora R. Br. — Algameca Grande. 60. Capparis spinosa L. — Santa Lucia. 61. Capparis spinosa L. var. canescens Cass. — Barranco de Avenque. 62. Reseda alba L. — La Asomada. 6;^. R. Gayana Boiss. — Escombreras. 64. R. Gayana Boiss. — Cabezo Beaza. 65. R. Phyteuma L. — San Juliàn. 66. R. lutea L. — - La Aparecida. 67. R. gracilis Ten. — Torreciega. 68. Cistus cartaginensis Pau, — Santi-Espíritu, 69. C albidus L, — Barranco de la Morena. 70. C, monspeliensis L, — Barranco de la Morena. 71. C. salvicBfolius L. — -Barranco de la Morena. 72. C. Clusii Dun. — Algameca Grande. Departatnevt de fíotàníca 263 2;^. ' Helianihemum guttatum Mill, — Rambla de Ladrillares. 74. H. ledífoliíi»! (L. ) var. macrocarpuyn Willk. — Tcntffíorra. 75. //. marifolinm D,C. var. cinerascens Willk. — Loinas de la Ve- reda. 76. //. salicifolium Pers. — Tentegorra. yj. H. salicifolium Pers. var. trifoliatum. — Torreciega. 78. H. lavandiilcsfolium D.C. — Lomas de la Vereda. 79. H. paniculatiim Dur. — Penas Blancas. 80. H. inscariíim Boiss. et Reut. — Los Locos. 81. H. lineare (Cav. ). — Algameca Grande. 8j. //. leptophyllum Durn. — Algameca Grande. 83. Funiana Icsvipes Spach. — Algameca Grande. 84. F. glulinosa Boiss. — San Fèlix. 85. F. Spachii G. G. =C. ericoides Cav. — El Ferriol. 86. Viola arborescens L. — Monte Cal vario. 87. Polygala monspeliaca L. — Monte Calvario. 88. P. rupestris Pourr. — San Juliàn. 89. Frankenia pulverulenta L. — La Asomada. 90. F. Wehbii Boiss. — La Terrosa. 91. F. auriculata Pau. (líSvisxWebbii). — Cabo de Palos. 92. Malva silvestris L. — • La Asomada. 93. M. parviflora L. — Algameca Chica. 94. Lavatera cretica L. — La Asomada. 95. L. triloba L. — Arenas de la playa del Mar Menor. 96. L. maritima Gou, — Algameca Grande. 97. Althcea hirsuta L. ■ — Cerro de la Campana, 98. Geranium molle L. — Algameca Grande. 99. G. Robertianum L. — - Algameca Grande. 100. Erodium cicutarium L'Her. — Santa Ana. loi. E. moschaíum L'Her, — La Asomada, 102. E. Ciconium Willd, — Santa Ana. 103. E. Cavanillessii Willk. — Los Nietos. 104. E. malacoides Willd, — La Asomada. 105. Silene inflata L. — Los Dolores. 106. S. cerastioides L. — Tentegorra. 107. 5. íridentata Desf. — • Los Velones. 108. 5. ambigua Camb. — Sierra Gorda. 109. 5. apetala Willd. — San Antonio Abad. I lü. 5. apetala Willd. var. petalis exertis. — Tentegorra. UI. S. inapevta L. — San Juliàn. 112. 5. Yiibella D.C. — Los Roches. 113. Saponaria vaccaria (L. ) Hotch, var, grandiflora (Fisch. ) Asch. — Cabezo Ventura. 114. Dianthus valentinus Willk. — Monte Calvario. I I 5. D. velutinus Guss. — Ramblizo de Tallante. 116. Cerastium viscosum L. — Los Dolores. 264 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 17. Stellaria tnedia Willd, — Los Dolores. 18. Arenaria Valentina Boiss. — Barranco de «El Feo». 19. Alsine proctimbens Fcnzl. — La Asomada. [20. A. moniana Fenz'. — Tentegorra. [2 1. Spergularia diandra Heildr, — Santa Lucia. [22. 5. atheniensis Asch. — - Arsenal. 123. S. media Pers. var. marginata Fenzl. 24. Polycarpon ietraphyllum Lin. — San Juliàn. 125. Paronychia argentea Lam. — La Bafla. 26. P. nivea D.C. — La Asomada. 27. Herniaria annua Lag. — Los Dolores, 28. H. polygonoides Cav, — La Terrosa. [ 29. Telephiimi Imperati L, — Tentegorra. 30. Portulaca oleracea L. — Los Molinos. 31. Oxalis cornicnlata L. — Santa Ana. [32, O. cernua Thiunb. — Barranco de «El Feo». 33. O. cernua Thiimb. — Tentegorra, [ 34. Linum strictum L. — Cabezo Beaza. [35. L. maritimum L. — Arenas del Mar Menor, [36. L. Jimenezii Pau. — Algameca Grande. \;^y. Tribulus terrestris L. — Cabo de Palos, [38. Fagonia cretica L, — Los Blancos. [39, Zygophyllum Fabago L. — 'Los Dolores. [40. Peganum Harmala L. — Tentegorra. 141. Ruta angustifolia Pers, — La Asomada. 142. R. niontana Clus. — La Aparecida. 143. Haplophyllum rosmarinifolium (P. ). — Lo mas de «La Veredas», [44. Hypericum perforatum L, — Lomas de «La Vereda». [45, H. ericoides L, — Cabezo de Roldàn. [46. H. tetraptermn Fr, — La Muela. [47. Catha europísa Webb. — Escombrera. [48. Zizyphus Lotus Lam. — Cabezo de Beaga. 149. Rhamniis Alaternus L. — San Juliàn. 50. R. oleoides L. var. angustifolia Lge. — El Calvario. 51. R. lycioides L. — El Calvario. 52. Pistacia Lentisciis L. — La Muela. 53. Spartiuni pmceum L. — El Calvario. 54. Genista umbellata Poir. — Barranco de la Parejuela. 55. G. Jimenezii Pau. — Algameca Grande. [56, Retama sphcgrocarpa Boiss, — Rambla de Ladrillares. [ 57. Calycotome villosa Link. — ■ Algameca Grande. [58. Argyrolobium Linncsanum Walp. — Barranco de Triíulca. 159. Ononis minutissima L. — Barranco del Infierno. t6{). O. f oliosa Willk. et Costa = 0. ramosissima Desf. var. microcavpa Pau. — El Almorchón. 161. O. Natrix L — La Asomad .. Dcpariament de Bolàvíca 265 [62. O. viscosa L. — La Terròs»,'.. 162. O. Sicula Guss. — Tentegorra. [64. O. pubescens L, — La Terrosa. [65. O. ornithopodioides L, — Algameca Grande. [66. O. hispànica Lin. — Cabo de Palos. [67. O. mollis Savi. — Algameca Grande. [68. O. procurrens Wallr. — San Juliàn. [69. Trigonella monspeliaca L. — Los Dolores. i^o. Melilotus messanenis L. — Almajar. [71. M. sulcata Desí. — Los Dolores. [72. M. sulcata Desf. var, balearica Pau. — Santa Ana. ly;^. Medicago scutellata All. — Las Cuencas. [74. M. orbicularis All. — Santa Lucia. [75. M. ciliaris Wüld. — Almajar. [76. M. littovalis Rohde. — Los Nietos. iyy. M. marina L. — Los Nietos. lyS. M. tribuloides Lara. — Santa Lucia. [79. M. denticulata Willd. — Santa Lucia. [80. M. disciformis D.C. — Cabezo de Beaza. [. M. minima Lam. — Sierra Gorda. [82. Trifolium angustifolium L. — Cabezo de Beaza. [83. T. stellatum L. — Santa Lucia. [ 84. T. scabrum L. — Santa Lucia. [85. T. tomentosum. — Muralla de Tierra. [86. T. procumbens L. var. majus Koch. — Santa Lucia. [87. Dorycnium brevifolium Pau. — La Terrosa. [88. Lotus corniculatus L. — Las Cuencas. [89. L. Satzmanni B. et R. — Cabo de Palos. [ 90. L. edulis L. — Los Nietos. [91. L. hirsutus L. var. incanus D.C. — Pena del Aguilà. [92. Anthyllis cytisoides L. — Cotó de Alquerias. [93. - A. genistcB Duf. — La Muela. [94. Physanthyllis teiraphylla Boiss. — San Fèlix. [95. Astragalus Epiglottis L. — Algameca Grande. [96. A. pentaglottis L. f. rosiratum Pau. — Cabezo de Beaza. [97. A. Glaux L. — Algameca Chi ca. [98. A. sesameus L. — • Algameca Chi ca. 199. A. hamosus L. — Cabezo de Beaza. 200. A. mauritanicus Coss. et Dur. — Playas de Percheles. 201. Psoralea bituminosa L. — San Juliàn. 202. Vicia sativa L. — Los Dolores. 203. V. peregrina L. — Torreciega. 204. V. peregrina L. — Bo cas de Oria. 205. V. amphicarpa Darth. — Bocas de Oria. 206. V. hitea L. — Los Blancos. 207. V. hybrida L. — Los Dolores. 18 266 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 208. V. biflora Desf. var. cartaginensis Pau. — Los Dolores. 209. V. hirsuta Koch. — Algamcca Grande. 210. V. parviflora Cav. — Las Cuencas. 211. Lathyrus Clynienum L. — San Fèlix. 212. L. Cicera L. — Santa Lucia. 213. L. sphcericus Retz. — Playa de la Morena. 214. L. tenuifolius Desf. — Barranco de Fot ares. 215. L. saxatilis (Vent.). — Bocas de Oria. 216. ScoYpiurus sulcata L. — Santa Lucia. 217. Coronilla juncea L. — Algameca Grande. 218. Coronilla scorpioides Koch. — Algameca Chica. 219. Hippocrepis ciliata Willd. — La Terrosa. 220. Onohrychis Caput-galli Lam. — Rambla de «Las Moreras* 221. 0. stenorrhiza D.C. — Rambla de «Las Moreras». 222. Hedysarum spinosissimum D.C. — Cabezo Ventura. 223. Rubus discolor Weili. — Pozo Negro. 224. Poterium ancistroides Desf. — La Muela. 225. P. verrucosiim Ehrh. — Los Blancos. 226. Potentilla repíans L. — Los Dolores. 227. Myrtus communis L. — Mazarrón. 228. Lythrum acutangulitm Lag. — Escombrera. 229. Tamarix gallica L. — Lapollo.. 230. Tamarix hispànica Boiss. — Pozo del Negro. 231. T. Jimenezii Pau. — Lapollo. 232. Sedum altissimum Poir. — El Cal vario. 233. S. glanduliferum Gusf. — San Juliàn. 234. Umbilicus Gaditanus Boiss. — «La Muela». 235. Messembryanthemum nodiflorum L. — Algameca Grande. 236. Aizoon hispanicum L. — Algameca Grande. 237. Bryonia dioica Jacq. — Pcnas Blancas. 238. Cucumis Colocynthis L. - — Percheles. 239. Ecballium Elatherium Rich. — El Hondón. 240. Eryngium campestre L. — Los Dolores. 241. E. maritimum L. — Los Nietos, 242. E. ilicifolium Lam. — Los Dolores. 243. Scandix Pecten- Veneris L. — Santa Ana. 244. S. australis L. — Peíïas Blancas. 245. Ptychotis ammoides Koch. — San Jnliàn. 246. Selinopsis fcetida Coss. et Dur. — Almajar. 247. Apium nodiflorum Rchb. — Rambla de Benipila. 248. Bupleurum semicompositum L. — La Asomada. 249. B. fruticescens L. — San Jnliàn. 250. Echinophora spinosa L. — Los Nietos. 251. Hipponiarathvum pte/ochlcsnum Boiss. — Sierra Gorda 252. CEnante Lachenalii Gml. — Lopollo. 253. Fcenicuhtm vulgare Goertz. — Los Doloi-es. Departamenl de Bulà»i((t 2()y 254. Anethum graveolens L, — Aljarra. 255. Criihmum maritimum L. — Escombrera. 256. Ferida communis L. — Azohia. 257. Thapsia villosa L, — Santo-Espíritu. 258. T. villosa L. — Pena del Aguilà. 259. Torilis nodosa Gcertn. — Almajar. 260. T. helvètica Gml. — Algameca Grande. 261. Orlaya maritima Koch. — Los Nietos. 262. Daucus carota L. f. elata. — Rambla de Ladrillares. 263. D. maritimus Lamk. — Barranco del A ven que. 264. ElcBoselinum tenuifolium Lge. — La Terrosa. 265. Lonicera implexa Ait. — La Muela. 266. Crucianella maritima L. — Lopollo. 267. C. latifolia L. — Rioseco. 268. C. angustifolia L. — Rioseco. 269. Asperula aristata Lin. f. macrosiphon. — Tentegorra. 270. Sherardia arvensis L. — Algameca Chica. 27 1. Rubia tinctoria L. — Los Dolores. 272. R. peregrina L. — San Juliàn. 273. Galium spurium L. — San Félix. 274. G. trichorne With. — Tentegorra. 275. G. bruneum Mumby, — Penas Blancas, 276. G. fruticescens Cav. — Pena del Aguilà. 277. G. setaceum Lam. — Pozo del Negro. 278. G. setaceum Lam. — Lomas de la Vereda. 279. G. setaceum Lam. — Pozo del Negro. 280. G. parisiense L. var, nudum G. G. — Rambla de Ladrillares. 281. G. parisiense L. var. vestitum G. G. — Rambla de Ladrillares. 282. Vaülantia hispida L. — Los Blancos. 283. Centranthus Calcitrapa D. C. — Algameca Grande. 284. Valerianella coronata D. C. — Cabezo de los Moros. 285. Cephalaria leucantha Schrad. — El Calvario. 286. Scabiosa maritima L. var. grandiflora (Scop. ). — San Juliàn. 287. 5. maritima L, var. grandiflora (Scop.) f. atropurpurea. — San Juliàn. 288. 5. stellata L. — Los Blancos. 289. Bellis annua L. var. acustiquama Pau. — Empalmador. 290. B. silvestris Cyr. ■ — Los Belones, 291. Erigeron canadensis L. — Los Dolores. 292. Aster aeris L. — San Juliàn, 293. A. longicaulis Duf. — Terrenos pantanosos, 294. Jasonia glutinosa D. C. — Algameca Grande. 295. Pulicaria sicula Moris. — Almajar. 296. P. dyssenterica L. — Escombrera. 297. iniila viscosa Ait. — Algameca Chica. 298. /. graveolens Desf. — Algameca Chica. i68 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 299. /. crithmoides L, — Algameca Chica. 300. Asteriscus maritimiis Mcen. — Algameca Grande. 301. A. spinosus Godr, et Gren. — La Asomada. 302. Filago spathulata Presl. — Algameca Grande. 303. F. Mareotica Del. — Algameca Chica. 304. F. micropodioides Lge. — Quitapellejos. 305. Phagnalon saxatile Cass. — Rambla de Benipila. 306. Ph. rupestris D. C. — Tentegorra. 307. Ph. viride Uech. — Cuesta los Morenos. 308. Helichrysum StcBchas D. C. — La Terrosa. 309. H. serotinum Boiss. — Rambla de Ladrillares. 310. Achillea Ageratum L. — Almajar. 311. A. santolinoides Lag. — La Palma. 312. Santolina viscosa Lag. — La Terrosa, 313. Diotis maritima Coss. — Los Pedruchos. 314. Anacyclus clavatus Pers. — Los Dolores. 315. A. clavatus Pers. f. erecta, — Los Dolores. 316. Anthemis Jimenezii Pau. — Islote de Escombreras. 317. Cotula auyea L. — Muralla de Tierra. 318. Leucanthenmm niuvcicum Gay. — Escombrera. 319. Pinar dia coronaria Less. — Los Dolores. 320. Artemisia glutinosa Gay. — Cantera. 321. A. Barrelieri Bess. — Algameca Grande. 322. A. Jussiceana Gay ? = ^. Barrelieri y. glutinosa ?. 323. A. gallica Willd. — Lopollo. 324. A. hispànica Lam. — Cabezo Felipe. 325. Senecio vulgaris L. — Tentegorra. 326. 5. linifolius L. — Algameca Chica. 327. Calendula arvensis L. — La Bana. 328. C bicolor Raf. — Cabezo Ventura. 329. Echinops Ritro L. — La Muela. 330. E. strigosus L. — Barranco de <a Asomada. 508. S. delicatula Gir. — Escombrera. 509. S. ovalifolia Poir, — Escombrera. 510. S. dictyoclada Boiss. — El Cal vario. 511. 5. echioides L, — La Terrosa. 512. 5. insignis Coss. — La Terrosa. 513. S. gummifera Dur. — Escombrera. 514. 5. gummifera Dur. f. pavviflora. — El Almajar. 515. Plantago major L. — La Bana. 516. P. lusitanica W. — Santa Lucia. 517. P. Coronopus L. — Algameca Chica. 518. P. albicans L. — Santa Lucia. 519. P. crassifolia Forsk. — Escombrera. 5 20. P. Psyllium L. — Los Molinos. 521. Beta maritima L. — Los Blancos. 522. Chenopodium vulvaria L. — Ferriol. 523. Ch. àlbum L. — Escombrera. 524. Ch. murale L. — ■ Rambla de Bcnipila. 525. Ch. anthelmiticum L. — San Antonio Abad. 526. Alriplex hastata L. — Almajar. Dcpaitainení de Botànica 273 527. A. Piquercs La}^. — Almajar. 528. A. rosea L. — Escombrem. 529. A. serratula Pau — Alganieca Grande. 530. A. glauca L. — Almajar. 531. A. Ibanyenzii Pau — Almajar. 532. Salicornia stricta Dun. — Almajar. 533. S. fruticosa L. — Almajar. 534. Arthrocnemon macrostachyiim Mor. et Delp. — Lo pollo. 535. Sucvda fruticosa Forsk. — Almajar. 536. 5. fruticosa Forsk. var. rcflexifolia. — Almajar. 537. S. pruinosa Lge. — Almajar. 538. S. spicata (Willk.). — Almajar. 539. Salsola oppositifolia Dosf. — Algameca Chica. 540. S. papillosa Willk. — San Juliàn. 541. S. Kali L. — Santa Lucia. 542. Caroxylon tamariscifolium Moq. 543. Haloxylon tamariscifolium (L. ) Pau — Hoya Morena. 544. Anabaxis hispànica Pau — Tentegorra. 545. Amaraníhus albus L. — Santa Lucia. 546. A. Blitum L. — El Ferriol. 547. A. clorostachys Willd. — Escombrera. 548. A. deflexus L. — Mucile de Alfonso XII. 549. Emex spinosa Camp. — Rambla de Benipila. 550. Rumex pulcher L. — Los Blancos. 551. R. crispus L. — Rambla de Benipila. 552. R. bucephalophorus L. — Los Blancos. 553. R. intermedius D. C. — Santo Espíritu. 554. Polygonum aviculare L. — Los Dolores. 555. P. equisetiforme Sibth. — Almajar. 556. P. maritimum L. — Percheles. 557. Thymelcea hirsuta Endl. — Algameca Grande. 558. Th. nitida Desf. — Collado de los Pinós. 559. Daphne Gnidium L. — San Juliàn. 560. Osyris lanceolata Hosch. — Algameca Grande. 561. Thesium huniile Vahl. ■ — Torreciega. 562. Aristolochia bcstica L. — Barranco de la Parejuela. 563. Euphorbia Peplis L. — Los Pedruchos. 564. E. canescens L. — Algameca Chica. 565. E. helioscopia L. — Los Molinos. 566. E. carthaginensis Porta et Rigo. — Algameca Grande. 567. E. serrata L. — Cabezo Beaza. 568. E. LagasccB Spr. — La Aparecida, 569. E. exigua L. — Algameca Grande. 570. E. rubra Cav. =£. falcata L. — Algameca Grande. 571. E. pinea L. — Islote de Escombreras, 572. E. Peplus L. — Tentegorra. 274 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 5,73. E. nic(Bensis All. — Los Blancos. 574. E. paralias L. — Los Nictos. 575. Crozophora tinctoria Juss. — Los Dolores. 576. Mercurialis tomentosa L. — Ladrillares. 577. M. annua L. — La Aparecida. 578. Urtica membranacea Poir. — Fuente del Loco. 579. U. iirens. L. — Muralla de Tierra. 580. U. pilulifera L. — Almajar. 581. Pavietaria erecta Mert. et Koch. — La Bana. 582. P. lusitanica L. — Espalmador. 583. Quercus coccifera L. — El Cal vario, 584. Pinus halepensis Mill. — La Muela. 585. Juniperus Phoenicea L. — Algamcca Grande. 586. /. rufescens Link. — Tentcgorra. 587. Callitris quadrivalvis Vent. — Pcfia dol Aguilà. 588. Ephedra vulgaris C. A. Mey. — La Muela. 589. Ruppia spiralis Dum. — :Los Nictos. 590. Zanichellia macrostemon Gay. — Almajar. 591. Arisarum vulgare Rchb. — Algamcca Grande. 592. Typha angustifolia L. — Algamcca Grande. 593. Chamcsvops híimilis L. — La Tcrrosa. 594. Ophrys fusca Link. — Tentcgorra. 595. O. speculuni Link. — Tentcgorra. 596. O. tenthredinifera Willd. — Barranco de la Parejuela. 597. Acer as pyvamidalis Rchb. — - Ccrro de la Campana. 598. Orchis papilionacea L. — Cerro de la Campana. 599. O. saccata Ten. — Espalmador. 600. Gynandriris sisirinchium Pari. 601. Romulea columnes Seb. et Mau. — Cabezo Beaza. 602. Gladiolus Illyricus L. — La Aparecida. 603. Pancratium maritimum L. — Los Pcdruchos. 604. Narcissus dubtus Gou. — Almorchón. 605. N. seroiinus L. — Los Nietos. 606. Lapiedra Martinezii Lag. — San Julian. 607. Asparagus acutifolius L. — Locastillo. 608. A. albus L. — Los Vidal es. 609. A. horridus Link. — La Tcrrosa. 610. Smilax mauritanica Desí. — Algameca Grande. 611. Ruscus aciileatus.'L•. — Barranco de la Cava. 612. Asphodelus ftsttilosus L. — Bcnipila. 613. A. cerasiferus Gay. — El Calvario. 614. Allium pallens L. — Collado de los Pinós. 615. A. roseum L. — Los Nietos. 616. A. mclananthum Coincy. — Sierra Gorda. 617. A. subhirsutum L. — Los Nietos. 618. A. ampeloprassum L. — Escombrera. Depaytament de Botànica 275 619. Miiscari racemosiim D. C. — Torrcciega. 620. M. comosum Mill. — Los Blancos. 621. Uropctalum scrotinum Ker. — Barranco del Infierno. 622. Scilla ohtusifoiia Poir. — Calnegrc. 623. Urginea Scilla Stcin. — Sierra Gorda. 624. Ornithogalum narbonense L. — Los Nietos. 625. Gagea ibèrica Torre. — La Aparecida, 626. Merendeva filifolia Camb. — Los Nietos. 627. Juncus maritimus Lam. — Almajar. 628. /. lamprocarpus Ehrh. — Barranco de «El Feo». 629. /. buffonius L. var. fasciculatiis. — Cabo de Palos. 630. /. miiltiflorus Desf. — Algamcca Grande. 631. Cyperus olivaris Targ. — Los Dolores. 632. C. fuscus L. — Barranco de <ia 287 degudament interpretats. En primer lloc la preparació dels macro-insectes entre els quals ne trobem alguns que han d'ésser tractats molt curosament, com els Lepidòpters, i exigeix un coneixement previ de la forma com han d'ésser col•locats, de- més de la part per on deuen ésser atravessats o per quin lloc cal que siguin enganxats als cartons que els aguanten, parti- cularment els petits Hemípters i Coleòpters; el coneixement d'aquells exemplars que han d'ésser muntats sobre modula de saüc, etc. etc. Segonament és ja objecte de més especialització la inclusió dels micro-insectes en un líquid conservador per a ésser estudiats al Microscopi. Per aquest objecte hem adoptat el líquid conservador de Hoyer, de resultats excel•lents. Altre mètode que és necessari sia conegut pel personal del Labora- tori és l'inclosió de les ales d'insectes entre vidres, després de despuUar-les de les escates, quan ne tenen, perquè és la única manera d'estudiar bé llur nervulació i la forma del contorn. Finalment, quan el cas ho fa necessari, cal procedir a les pre- paracions d'algunes parts quitinoses del cos d'un insecte per a son estudi i fins per a la determinació específica. Per a tal d'obtenir bones preparacions seguim el mètode del Professor Reverdin de Ginebra (i). També és molt recomanable per a determinats casos el mètode de John Jullien (2). Apart d'aquestes pràctiques especials de la preparació i responent al criteri de la Junta referint-se als cursos de divul- gació, hi ha hagut especial interès en fer conèixer al personal del Laboratori les grans agrupacions dels insectes amb llurs característiques, ajudant d'una manera poderosa el mitjà de les excursions, veient en son ambient propi els principals tipus entomologies en diferents èpoques. Tots aquests coneixements fonamentals posen en aptitut per a seguir l'estudi especial d'un grup qualsevulla i son una gran ajuda en les tasques de catalo- gació i ordenació, tant importants al Laboratori. (i) Vegis Bull. Soc. Lepid. Genève., any 1910, pag. 1-17. (2) Vegis Bull. Soc. Lepid. Genève., any 1909, pag. 361-365. 288 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V. COL•LECCIONS ENTOMOLÒGIQUES AL MUSEU DE CATALUNYA Les col•leccions entomològiques de caràcter rigorosament científic formen ja un nucli ben considerable, on es veuen repre- sentats els diversos ordres de la nombrosa classe dels insectes; i si bé actualment assistim a la formació d'algunes d'aquestes agrupacions, el nostre Museu compta ja amb una quantitat de material valiosíssim en molts d'aquells ordres d'insectes, l'es- tudi dels quals fou ja tradicional entre els entomòlegs catalans. Un breu resum de les col•leccions conservades al Museu de Cata- lunya podrà ser-ne una mostra. Abans de resumir la qualitat i quantitat d'aquestes col•lec- cions creiem necessari exposar la manera com són guardades i els mitjans usats per a garantir llur conservació. Hem procu- rat una simplicitat de procediments, condició essencial perquè siguin portats a la pràctica fins per aquells que particularment es preocupen en la formació d'una col•lecció entomològica. Desinfecció del material preparat; mitjans per a la CONSERVACIÓ DE LES COL'LECCIONS. — Bon punt el material preparat, és sotmès per espai d'algunes hores als vapors del sulfur de carboni per a destruir qualsevol germen destructor de les col•leccions; cal repetir aquesta precaució abans de col•lo- car el nou material en son lloc definitiu, sempre que hagi passat força temps en estudi, des de la primera desinfecció. Per a la conservació de les col•leccions cal prevenir dos perills: el primer, molt temible per les condicions climatològi- ques de Barcelona, són les oxidacions i floridures produïdes per un ambient humit. Aquests efectes es veuen encara en les col•leccions abans instal•lades al Museu Martorell, conseqüència de l'humitat del local. Per prevenir-ho en quant és possible, les col•leccions entomològiques han estat col•locades en la galeria del Museu de Catalunya on hi ha bona circulació d'aire. Demés, els arma- ris són apartats uns deu centímetres de la paret i en les caixes d'insectes hi ha recipients amb crcosoía, preservatiu que ha L•l Lahoi'atoyi d' Entoniolo'•ut 2Rq donat molt bons resultats, podent garantir així la conservació dels exemplars que contenen. El segon perill, no menys terrible, és degut abi paràsits des- tructors de col•leccions. Per prevenir llur acció, demés de la esterilització abans indicada, hi ha també en cada caixa una quantitat de naítalina per a evitar llur introducció. Es neces- sària una rigurosa vigilància perquè en cas de presentar- se el mal pugui aplicar-se ràpidament el remei. Instal•lació de les col•leccions entomológiques. — Els elements que han estat considerats són: la capsa d'insectes; l'ar- mari per la col•lecció i altres mitjans d'exhibició. El Museu ha adoptat com a material per les capses d'in- sectes la fusta de cedre perquè, ultra sa lleugeresa, es defensa molt bé dels atacs dels corcs i altres destructors. Cal no obstant preocupar-se de l'elecció de la fusta seca perquè el cedre tendre conté un excés de reïna que podria ésser perjudicial per a alguns insectes. Les dimensions generals adoptades són de 40x30x6 centímetres. Tractant-se de col•leccions nombroses és condició necessària la uniformitat de dimensions perquè totes les capses puguin ésser intercanviables. La construcció de la capsa és també de molta importància pera la conservació de les col•lec- cions. Els canvis atmosfèrics actuen directament sobre els ma- terials de què és construïda principalment en la fusta produint dilatacions i contrac- cions que fan esclatar les parets i, sobretot, les fonedures de les capses. Això ho hem evitat amb la construcció de les fonedures tal com pot hom veure en la (figura i). Altre objecte que s'ha d'obtenir en tota capsa per a insectes és que no hi pugui entrar la pols ni els animals destruc- tors, i per això és abso- lutament indispensable que ses obertures ajustin bé. La (figura 2) mostra I 2 Capces per a insectes : i, fonedures; 2, tapa amb doble eucaiz. 2QO Junta de Ciències Naturals de Barcelona el doble encaix que tenen les capses del Museu, segons el model més generalitzat a l'estranger. La coberta de vidre resulta molt pràctica perquè en la majoria de casos estalvia obrir la capsa, cosa molt aventatjosa per a la conservació dels insectes que conté. En cas de rompre's aquest vidre pot ésser canviat fàcil- ment tant sols descaragolant un dels costats del marc que l'enquadra. El material utilitzat per a fons de les capses ha de reunir les dugués aventatges: que sigui tou per a clavar-hi les agulles d'in- sectes, en molts casos d'una gran finesa, i en segon lloc, que sia poc apropiat per a fer-hi estatge els paràsits destructors de les col•leccions. Sota ambdós aspectes és inmillorable la molla dels espigots de les atzabares, seca i tallada a peces. Malauradament aquesta matèria no es troba en quantitat prou abundosa perquè pugui generalitzar-se més son ús i, fins al Museu sols és utilitzada per a aquelles capses que contenen els insectes de preparació més delicada. Altra matèria també molt recomanable i d'ús universal en els Museus és la turba premsada i formant planxes de dimensions convenients. Recobrint aquells materials se forra el fons de la capsa amb paper de poca consistència perquè sigui fàcilment travessat per les agulles més primes i per això caldrà no enganxar-lo per des- sota, sinó pels costats de la caixa. Armari per les col•leccions. — El tipus adoptat al Mu- seu és representat en la (figura 3) amb les dimensions correspo- nents. Conté dues columnes de 17 capces, cada una amb dos caixons al fons per a les substàncies preservatives, utillatge de les capses, etc. A cada columna la primera capsa és a 150 centíme- tres de terra, alçària màxima per poder treure-la amb como- ditat. Amb aquest objecte ha estat caire jada la fonedura de cada capsa, evitant que es colpegin al entrar en ses guies. El conjunt d'aquestes guies forma un bloc que per sa senzillesa i per estar al descobert priva que s'introdueixi cap mena de pa- ràsit. Demés aquest bloc sols és fixe a l'armari pel mitjà de vuit caragols, podent-se treure sempre que convingui per sa des- infecció o neteja, com mostra la figura 4. La part superior dels armaris d'entomologia contindrà aquelles preparacions anatòmi- l'U Labdiatoii (/' Jiiiti•ino/oí^iu 291 3 4 Armaris per a les col•leccions: 3, tipus dul Museu; 4, bloc de guies per a les capces. ques i biològiques de les diverses evolucions dels insectes dispo- sades de manera que puguin ésser vistes fàcilment pel públic. Exhibició de les col•leccions de vulgarització. — Es cosa evident que per la conservació de les col•leccions en- tomològiques, aquestes han d'ésser instal•lades convenientment en llocs a redós de l'acció de diversos agents com la llum, ambient atmosfèric i els paràsits, i per tant cal col•locar-les en armaris. Aquest criteri és molt encertat pel que es refereix a les col•lec- cions d'estudi, però no pot generalitzar-se en les coleccions per al gros públic. En aquestes, l'objectiu principal no és la conser- vació dels exemplars, ans al contrari, sa divulgació, i en conse- qüència cal posar-los a la vista i en agrupacions sintètiques mostrant els tipus més sortints dels principals ordres de la fauna indígena i fins aquells d'altres països que puguin donar una idea clara dels límits que ens ofereix la classe dels insectes. Amb aquest objecte ha estat utilitzada la barana de la galeria d'Entomologia, i mercès a una convenient disposició s'exhibeixen al públic 148 caixes que contenen els principals in- sectes, ja per sa freqüència, ja per sa importància relativa. 292 Junta de Ciències Naturals de Barcelona També entra de ple en la divulgació les caixes de 50 x 70 cen- tímetres, que col•locades en la vitrina central de la secció, mos- tren amb caràcter monogràfic la dispersió d'algunes espècies d'insectes més notables sota aquest aspecte. La dispersió de la Tctraclia cupliratica Dej., Carahus rutilans Dej. i la del gènere Mclanargia a Catalunya en són una mostra. Per a grans síntesis de divulgació han estat utilitzades capses col•locades verticalment en les parets de la secció ento- mològica. Així s'exhibeix una representació de la dis- persió vertical dels Lepidòpters a Catalunya; marcant una secció transversal des de Montlluís, a la Cerdanya, fins al peu del mar a Mataró; entre aquesta recta figuren re- presentants de les faunes litoral amb les espècies més remarca- bles, confonent-se amb la fauna mitjana de Catalunya fins arri- bar al massiu del Montseny on ja s'ovireu formes pròpies de la muntanya catalana, representades per les papellones més abundoses a la vall de Santa Fe, que per ésser tant visitada és a propòsit per la divulgació. Seguint la línia vers al Pireneu tornem a baixar a la plana, des de Vic fins al peu del Pireneu. En aquest espai se succeeixen els tipus de la regió mitjana i s'inicia ja la fauna de les valls pirenenques al peu del Taga. Després es representen els dos importants massius del Taga i Puigmal on es veuen les faixes de dispersió dels Lepidòpters genuïnament pirenencs, el Parnassius apollo pyrenaicus Har- court i Parnassius mnemosyne pyrenaicus Turat.; el primer de 1,000 a 2,000 metres i el segon des de 2,000 metres als cims més enlairats. Precisament al cim del Puigmal aquesta espècie i al- tres quatre representen la fauna de les grans altituts en nostra taula, la Pieris callidice Esp.; Colias phicomone Oberthüri Verity; Erchia Icfebvrci astur Obth.; Erehia gorge Esp. Devallant vers la Cerdanya s'indica altra volta la situació del gènere Parnassius- fins arribar a la fauna de les valls. El caràcter purament sintètic d'aquesta representació l'aparta de la rigorosa crítica científica per a fer-lo més com- prensible d'aquelles persones poc iniciades en l'estudi dels Lepi- dòpters. Calendari lepidopterològic. — Amb aquesta re- presentació s'obté un doble objecte didàctic. Els exemplars posats Junta de Ciències Naturals Anuari i 917 KK M !>^^ W K '.V CALENDARIX^ >^ K W K >< v< ROLOCIC .>. /♦, ''^f?" W ^v-" íVí ^^ 'í- w w 'M w •. .1 !■. 1 . 4 w M fi fi w w w www W W W W W 1 w U ÍMf w M w w w H w w ^ M W W HM W •• W A H .-^• W ivj ^ M M W M u K M M w M W X í «4 W >« ^ »# M M M M ** •• :.^ >4 w w W r^ ^■^^ w M M w M w w .1 ■,^•^ f tBf e? n•^p : -8? . r- w ^ .. s ■ M^ .i•-tit' i I.- .è•. .: . :.. Instal•lacions entomològiques. Calendari lepidopterològic de Catalunya E3BOS DE LA DI5PER510 VERTICAL DEL5 LEPIDÒPTERS A CATALUNYA • i5ECtlÜ DE /"AONTLLl L< A-MATAPO' ^ Dispersió vertical dels lepitlòpters a Catalunya des del Monllluis a Mataró El Laboratori d' Entomologia 293 en rengles verticals, corresponents als dotze mesos de l'any mos- tren la desigualtat numèrica amb què trobem als Lepidòpters en les diverses èpoques als voltants de Barcelona; des del Gener, quan apenes volen dues o tres papallones, fins al Desembre amb aquelles espècies més tardanes o que passen l'hivern pera tornar a aparèixer al bon temps. Una d'elles és la Vanessa an- tiopa L,, (rengle 12), que té les ales ribete jades de groc en els mesos d'istiu i tardor, i en reveure-la per la primavera mostra les franges blanques no essent altra cosa que una decoloració produïda pel temps. La segona ensenyança que s'obté amb l'observació del «Calendari lepidopterològic» és el coneixement d'algunes espè- cies que es presenten més d'una vegada a l'any, i de llurs varia- cions de mida i coloració. Aquestes diferències poden ésser apre- ciades pels exemplars de cada rengle horitzontal que represen- ten a un mateix lepidòpter, i són degudes al canvi de condicions del medi ambient en les diverses èpoques en què evoluciona cada espècie. Així, al primer rengle veiem al Papilio podalirius L. amb la forma miegii Th. Mieg. en els mesos de Febrer a Maig, i en els altres la forma ja és canviada per altra diversa per la mida i coloració, anomenada feisthamelii Dup. La primera es la gene- ració primaveral; l'altra, la d'istiu. Taula dels ordres dels insectes. — Aquesta repre- sentació, encara no finida del tot, servirà per a orientar aquelles persones que s'interessin en l'embrancament dels grans grups dels insectes, segons llurs relacions i afinitats. La qüestió de la sistemàtica, com hem dit en altre lloc, no pot ésser definitivament estable perquè la diversitat d'apreciació individual basteix teories que diàriament han d'ésser modificades d'acord amb l'experi- mentació. Per a dirigir els que comencen hem cregut necessària la for- mació d'una taula dels ordres generalment admesos en l'actua- litat i adoptats al Museu de Catalunya. Col•leccions d'estudi: fauna entomolò- GICA CATALANA. — Aquesta secció comprèn totes aquelles col•leccions d'insectes agrupats amb caràcter rigorosament científic. L'objecte primordial de tals col•leccions és procurar 294 Junta de Ciències Naturals de Barcelona material per a l'estudi de nostra fauna entomològica i obtenir una representació genuïna dels insectes de Catalunya. En empendre l'estudi d'un grup qualsevol és del tot neces- sària la comparació de les formes indígenes amb les d'altres faunes pera cercar llurs relacions; la qual cosa exigeix la for- mació de col•leccions de tipus de comparació. El criteri con- trari i molt generalitzat fins ara, ha estat una de les causes del nostre retràs en el coneixement de l'Entomologia. Seguint la nova orientació, cada grup d'insectes catalans tindrà al nostre Museu un lloc de banda on hi haurà aquelles formes de fora de Catalunya que tinguin relació amb els nostres estudis. D'aquesta manera, en formar-se les col•leccions ento- mològiques catalanes, creixerà paral•lelament la col•lecció ento- mològica general. Entre els principals nuclis que integren la col•lecció entomo- lògica del Museu són dignes d'esmentar- se els següents: Col•lecció de Lepidòpters catalans. — Aquesta sèrie és dipositada a la secció entomològica del Museu i comprèn un nombre respectable de formes catalanes formada per nosaltres des de l'any 1907 amb exemplars recollits a Catalunya. Es divi- dida en dues seccions: Lepidòpters diürns (Rhopalocera) i Le- pidòpters nocturns (Heterocera). La primera secció és sens dubte la col•lecció més important de Papellones catalanes. Està con- tinguda en 50 caixes, representant unes 170 espècies amb més de 250 formes. Entre els nombrosos exemplars de cada forma hi ha representats des dels tipus de la plana fins aquells de les loca- litats més enlairades del Pireneu. Així del gènere Melitaea, un dels que atreuen més l'interès dels entomòlegs per la plasticitat de ses espècies en adaptar-se al medi on viuen, en veiem llargues rengleres, i hom pot fer-se càrrec de la variabilitat que es pro- dueix en els diversos ambients on se troben. Demés la col•lecció de sèries d'una mateixa espècie recollida en diferents èpoques de l'any permet l'estudi de les variacions estacionals i fins contribuir a l'esclariment d'alguns problemes biològics no resolts encara. Per les condicions excepcionals de la baixa Catalunya, sembla que algunes espècies no ens deixen de visitar tot l'any; però si seguim de prop la vida d'aquests insectes veurem que no sempre són els mateixos i que a les El T.dïinrdtori d' Etitnntolo^ia J95 èpoques que l'espècie sembla extingir-se ne segueixen d'altres de molta activitat, mostrant llurs formes completament reno- vades. Podem veure tot això en la col•lecció de les Rhopalocera catalanes on la Colias croceus Fourc, del mes de Febrer (forma anomenada vcrnalis Stgr.) es molt més petita que la v^eritable croceus, grossa i de vells reflexes, tant abundosa pels conreus al Juny i Juliol; revisant els rengles següents, hom pot veure per la grandària i la color dels exemplars que les causes que els pro- duïren no foren ja les que crearen la bella forma estival, i con- tràriament, ens bé el record del tipus primerenc, en els exem- plars tardoraLs. Per la rigorositat científica de la determinació dels Lepi- dòpters catalans fem remarcar que sempre que una forma s'ha presentat litigiosa, hem consultat el cas als especialistes més competents. Així, algunes Nymphalidae han estat comunicades al nostre col•lega Dr. Roger Verity, de Florència, autor de (iRhopalocera Palaearctica»; bona part de les Hesperidae les ha estudiat el Dr. Jaume Reverdiu de Ginebra. En força exemplars ha estat necessari preparar l'aparell genital; i aleshores porten una etiqueta amb el nombre de la preparació, que demés d'ava- lorar l'exemplar fa possible a tothora una rigorosa comprovació. Dels Lycaenidae, el nombre dels quals és molt considerable, sols manquen en nostra col•lecció tres tipus per a tenir la totalitat de les formes esmentades a Catalunya. La determinació ha estat feta segons els treballs de Courvoisier, Blanchard, Ober- thür, etc. Com a formes d'interès figuren també alguns exemplars que han servit per a establir noves formes com la Melanargia japygia catalonica Sag, de Sant Pere de Montgrony (i) i les Erebia re- presentades en la «Nota preliminar a l'estudi del gènere Ere- bia» (2). Referent a la segona divisió o Heteroceres, és sabut que son nombre és molt més gran que el de les diürnes, comprenent alguns gèneres veritablement de dificultós estudi com són els Agrotis, Caradrina, Leucania, Acidalia i Cidaria, fent-se neces- (1) Vegis Butll. Instit. Cat. d'Hist. Nat., any 19 16, pag. 75. (2) Vegis Butll. Instit. Cat. d'Hist. Nat., any 1916, pag. 102. 296 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sària una bona quantitat de material per a arribar a afermacions concretes. En la col•lecció de Lepidòpters catalans hi ha força material, tot determinat i en hon estat de conservació, resultant una base per al coneixement dels nostres Lepidòpters. Entre les formes interessants cal mencionar la Agrotis margaritacea Vill., VOncognemis confusa Ftt. , Acidalia rhodogrammaria Püngl. etcètera, tots, únics exemplars que coneixem de Catalunya. De- més, la Zygaena contaminei B., Z. ephialtes medusa, Fa\\.,Stygia australis Latr., molt rares a Catalunya. Entre els generes nom- brosament representats veiem les ^nWíï/í'rt amb mes de 40 formes i les Zyganea amb 25. Dels microlepidópters n'hi ha una pe- tita representació; la major part determinats pel competent especialista l'abbé Joannis, essent alguns verament notables com la Heterographis deserti cola Stgr., sols coneguda de les este- pes del Sur de Rússia i Assia occidental. Amb el projecte de començar la col•lecció de Lepidòpters ultra catalans, el Laboratori encarregà al Dr. Alfred Weiss de Kònigsberg, la recol•lecció d'alguns tipus de la fauna ara- gonesa, mentre sej ornés a Albarracín. Per l'activitat del men- cionat naturalista, el Museu ha augmentat amb algunes sèries de Lepidòpters més típics d'aquella regió, com són Parnassius apollo escalerae Rothsch.; Zegris eupheme meridionalis Ld.; Melitaea desfontainii God., Satyrus prteuri ibèrica Obth. Amb la forma Uhagonis Obth., Lycaena sephyrus esperica Rbr.,etc.,etc. Col•lecció de coleòpters paleàrtics d'En Da- niel Muller. — L'adquisició d'aquesta col•lecció verament notable data de 1903, en la qual època l'Ajuntament acordà comprar-la als hereus d'En Muller, per a formar part de les col•leccions entomològiques del Museu Martorell, on fou instal- lada provisionalment, en el vestíbol de la Biblioteca de dit Mu- seu. Actualment es troba en la galeria de la secció entomològica del Museu de Catalunya, essent guardada als cinc primers ar- maris de la banda dreta. Tant les capses com l'ordenació dels exemplars han estat rigurosament respectats, tenint present que la revisió d'una col•lecció tant nombrosa i la catalogació de la qual es basà amb el Catàleg de Heyden, Reitter, i Weise de l'any 1891, és tasca que exigeix una quantitat de temps con- siderable. El Laboratori d'Entomologia 297 Per facilitar la consulta dels exemplars que aquesta col•lec- ció conté hem començat ja cl catàleg per fitxes seguint l'ordre sistemàtic del citat «Catalogus Coleopterorum Europae, Cau- casi et Armeniae rossicae» que es conserva en la Biblioteca del Laboratori. Demés, el catàleg per ordre alfabètic d'espècies amb indicació del lloc on actualment es troben en la col•lecció, fa més assequible la consulta. A part de la quantitat d'exem- plars, la col•lecció Muller és per a nosaltres un document histò- ric molt apreciable perquè aquell pacient recol•lector fou un mitjà poderós per a revelar la fauna catalana als especialistes d'aleshores. Les etiquetes de sa col•lecció porten els noms de Beutin d'Hamburg; Haury de Praga; Steigerwald, Kelecsény, etc, de Rússia; Reitter, Skahtzki d' Àustria; Staudinger, Weisse, Krauss d'Alemanya, etc, etc. Per fer-se càrrec dels exemplars més notables de la col•lec- ció i per a conèixer el procés seguit per Daniel Muller per a reunir aquella riquesa de material, recomanem la lectura del treball de N'Ascensi Codina, naturahsta-agregat al Laboratori, que sota el títol «La Col•lecció Muller» publicà en 1' Anuari d'aquesta Junta (i). Col•lecció de Cicindelinae mondials. — Conté més de les tres quartes parts de la sèrie complerta de formes descrites fins al dia. Aquesta proporció és encara major en realitat, tenint en compte que molts tipus, si bé figuren en la actual sistemàtica, no poden ésser obtinguts per cap mitjà; així doncs, les Cicindelinae reunides pel competent especialista N'Ascensi Codina és una de les millors del món, i la millor de totes, en la part que es refereix a la fauna catalana, contenint més de 51 formes amb més de 300 exemplars catalans. El con- junt total dels que formen la col•lecció puja a la xifra de 2,247, representant 1,088 formes (espècies, sub-espècies, varietats, etc.) Per a demostrar l'importància qualitativa cal dir que hi són representats 32 gèneres, contenint 5 exemplars tipus, 9 co-ti- pus, I ex-tipu, 2 unicum i 40 rareses. Com a complement del que deixem indicat, en altre lloc del (1) Anuari de la Junta Municipal de Ciències Naturals, — Any 1916. — Pags. 201-210. 20 298 Junta de Ciències Naturals de Barcelona anuari va el catàleg raonat d'aquesta col•lecció tant notable fet per son propietari N'Ascensi Codina. Tant en la catalogació com en l'instal•lació de les cicinde- linae al Museu de Catalunya se ha seguit l'ordre de W. Horn, en Wytsman «Genera Insectorum», fascicles 82 A, B i C «Cicin- delinae» Col•lecció de Neuròpters. — Aquesta antiga deno- minació comprenia una quantitat considerable d'insectes, les relacions dels quals eren ben poc manifestes i per tal raó s'ha fet necessària una nova divisió en ordres, força nombrosa, ja ad- mesa pels especialistes i confirmada pel <